La Reserva Federal manté els tipus en màxims del 2001 però deixa obertes futures pujades

Com s’esperava, la Reserva Federal ha decidit aquest dimecres mantenir els seus tipus d’interès oficials a la forquilla d’entre el 5,25% i el 5,5% a què la va elevar a finals de juliol. El preu del diner als Estats Units, així, seguirà en el seu nivell més alt des de gener del 2001, però no augmentarà més després que el banc central del dòlar l’hagi incrementat onze vegades en 5,25 punts percentuals des del març del 2022 per combatre la inflació. La FED, això sí, ha deixat la porta oberta a elevar més els tipus en el futur si ho considera necessari.

«El comitè continuarà avaluant informació addicional i les seves implicacions per a la política monetària. Al determinar l’abast d’un enduriment addicional de la política que pot ser apropiat per tornar la inflació al 2% amb el temps, el comitè tindrà en compte l’enduriment acumulatiu de la política monetària, els retards amb què la política monetària afecta l’activitat econòmica i la inflació, i les conseqüències econòmiques i els desenvolupaments financers», ha advertit l’autoritat monetària en el seu habitual comunicat després de la reunió del seu consell de govern.

Al juny, l’organisme ja va realitzar una pausa en les pujades de tipus per avaluar el resultat de l’enduriment de la seva política monetària, que va anar seguida el juliol per una nova pujada dels tipus. Alguns analistes estimaven que el cicle de pujades podria haver arribat ja a la fi, però d’altres consideraven probable un últim increment al novembre o al desembre.

Durant el seu discurs en la trobada anual de Jackson Hole (Wyoming) de l’agost passat, el president de la FED, Jerome Powell, va advertir que el seu organisme estava «atent als senyals que l’economia (nord-americana) podria no estar refredant-se com s’esperava». És a dir, va anunciar que el seu organisme estava analitzant si les pujades de tipus no estarien sent prou efectives per frenar la demanda fins a aconseguir que la inflació baixi al seu objectiu del 2% a mitjà termini. Però alhora, el principal banquer central del món també va assegurar que la institució actuaria «amb molta cura» i va tornar a deixar obert –com també ho va fer al juliol– si continuaria apujant els tipus o els mantindria.

Previsions macroeconòmiques

L’IPC general dels Estats Units s’ha moderat notablement des del màxim del 9,1% que va assolir a mitjans del 2022. Això sí, a l’agost va pujar per sobre de l’esperat, del 3,2% de juliol al 3,7%, si bé l’índex subjacent –el que exclou els preus més volàtils de l’energia i els aliments– es va reduir del 4,7% al 4,3%. La política de la FED, per tant, sembla estar donant fruits, i sense que l’economia se’n ressenti tant com es temia. El PIB va créixer el 0,5% en el primer trimestre i el 0,6% en el segon, si bé la taxa d’atur va créixer el mes passat del 3,5% al 3,8% i s’allunya dels seus nivells més baixos en 50 anys.

Notícies relacionades

La meitat dels lloguers que no es renoven es passen a la venda

CaixaBank nomena Gortázar com a president de la seva filial VidaCaixa

Al juny, la Reserva Federal va preveure una inflació anual als Estats Units del 3,2% aquest any, el 2,5% el vinent i el 2,1% el 2025, lleugerament per sota de les seves previsions del març (3,3%, 2,5% i 2,1%). En canvi, va elevar el seu pronòstic respecte a l’IPC subjacent (el que exclou els preus més volàtils de l’energia i els aliments) del 3,6% al 3,9% per al 2023, el va mantenir per al 2024 (en el 2,6%) i el va incrementar lleugerament per al 2025 (del 2,1% al 2,2%).

Així mateix, va calcular que l’economia nord-americana creixeria un 1% aquest any, un 1,1% el pròxim i un 1,8% el 2025, amb una revisió clarament a l’alça de l’expansió per al 2023 respecte a la que va augurar al març (0,4%) i uns nivells lleugerament inferiors als dos pròxims exercicis (1,2% i 1,9% al març). Quant a l’atur, el banc central va estimar una taxa d’atur del 4,1%, 4,5% i 4,5% en els tres anys de l’escenari, per sota del que va calcular al març (4,5%, 4,6% i 4,6%).