L’Audiència Nacional força ACS a tornar 210 milions cobrats pel fiasco del Castor

El fiasco del magatzem submarí de gas Castor i la pugna per les indemnitzacions i devolucions milionàries que va comportar encara cuegen en els tribunals una dècada després que deixés de funcionar. L’Audiència Nacional ha desestimat un recurs de la companyia Escal UGS, antic operador de Castor i controlat en un 66% pel grup ACS, i l’obliga a tornar al sistema gasista espanyol 209,7 milions d’euros rebuts entre el 2014 i el 2017.

Escal UGS ha estat litigant per tombar la resolució de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) de 2019 amb la qual se li exigia el reintegrament de 195 milions d’euros (sense comptabilitzar els interessos) per les liquidacions que se li van entregar en concepte d’indemnització pel tancament del projecte després de detectar-se centenars de sismes a la costa de Castelló.

Els gairebé 210 milions que ara s’obliga a tornar a la firma controlada per ACS corresponen a les liquidacions definitives dels anys 2014, 2016 i 2017 del sistema gasista. La sentència de l’Audiència Nacional, amb data del 5 de juliol passat, encara és susceptible de recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.

Culebró d’una dècada

El culebró del Castor ve de molt lluny. El Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va aprovar el 2008 la construcció d’un magatzem subterrani de gas davant les costes de Castelló. La instal·lació va acabar tancant de manera anticipada per la seva relació amb uns 500 sismes a la zona i l’Executiu va decidir que fossin els consumidors espanyols els que paguessin íntegrament el fiasco del projecte a través de les factures de gas i durant 30 anys.

L’Executiu de Mariano Rajoy va aprovar una indemnització de 1.350,7 milions per a Escal UGS, quantitat que es carregaria al rebut del gas. El deute primer es va transmetre a Enagás –el gestor del sistema gasista– i la companyia va acabar titulitzant-la i va traspassar els drets de cobrament a Santander, CaixaBank i Bankia, que durant gairebé dos anys (entre el 2016 i el 2017) van estar ingressant quantitats periòdiques a través de les liquidacions de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència.

No obstant, el Tribunal Constitucional va anul·lar el desembre del 2017 la indemnització de més de 1.350 milions aprovada, al considerar que una decisió com aquella no podia adoptar-se mitjançant un decret, com va fer l’Executiu, sinó que en tot cas hauria de fer-se amb una norma de rang de llei.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Anys després, el 2020, el Tribunal Suprem va reconèixer, no obstant, el dret de Santander, CaixaBank i Bankia a ser compensats per aquests 1.350 milions que van avançar per tapar el trencat generat pel projecte. Però l’Audiència Nacional ha rebutjat aquest mateix any la pretensió de Santander i CaixaBank de percebre a més més de 100 milions en concepte de devolució d’interessos financers.

Va ser el 2019 quan la CNMC, després de paralitzar el sistema de cobraments mitjançant la factura de gas, va acordar exigir a Escal i als bancs que van assumir els drets del deute que va quedar pendent que tornessin un total de 368,4 milions d’euros (sense interessos) ja cobrats per les liquidacions de les activitats regulades del sector del gas. A Escal UGS se li va ordenar tornar 195 milions (la quantitat que ara ratifica l’Audiència Nacional); a Santander, 71,9 milions; a CaixaBank, 48 milions; a Bankia, 21,1 milions; i a Enagás Transporte, 32,4 milions.