Comicis empresarials

Cambres de comerç: del canvi a BCN al continuisme en les altres 12

Cambres de comerç: del canvi a BCN al continuisme en les altres 12
3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Del canvi a la Cambra de Comerç de Barcelona, la més gran de totes, al continuisme a les altres 12 cambres de comerç de Catalunya. En les eleccions camerals celebrades entre el 15 i el 20 de setembre, la candidatura encapçalada per l’exconseller delegat de DKV, Josep Santacreu, que ha batut la plataforma independentista Eines de país-Un pas més, que ha gestionat l’entitat en els últims quatre anys, es va imposar en aquest organisme que compta amb un cens de més de 490.000 electors dels quals amb prou feines ha votat el 2,8%.

De la resta, només a dues cambres, Terrassa i Manresa, s’han viscut processos de votació a l’haver-hi més d’un candidat per tots o alguns dels epígrafs. En les de Sabadell i Reus s’han de proclamar els resultats després que la setmana passada es retiressin candidatures que optaven a alguns epígrafs davant d’altres competidores.

En la resta, Tortosa, Sant Feliu de Guíxols,Lleida, Tàrrega i Valls es van proclamar els resultats al juny al no haver-hi candidatures que competissin. En les de Girona i Palamós, on tampoc competien diferents candidatures, s’està pendent de la ratificació oficial de resultats. En conjunt preval la continuïtat en els mandats. A les cambres de Barcelona, Lleida, Manresa i Reus compta amb molt pes la patronal Pimec.

Després d’aconseguir 26 de les 52 cadires en joc per sufragi universal a la Cambra de Barcelona davant les 21 de la seva competidora, Santacreu haurà de negociar el suport de cinc vocalies formades per independents, com Banc Sabadell, que en principi estarien disposats a donar-li el seu suport, així com els 6 representants (3 de Pimec i 3 de Foment) que tenen reservada plaça en el ple que suma un total de 60 membres. S’ha de constituir abans del 15 de novembre.

Eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona /

JORDI OTIX

El repartiment dels vots va ser molt dispar i reflecteix al seu torn el pes d’unes activitats sobre d’altres. El grup 13, d’activitats immobiliàries i de lloguer i serveis empresarials, amb sis categories i 12 cadires en joc,a és en el que es van registrar més vots a la Cambra de Barcelona, amb 9.706 vots. En la categoria 1 es van imposar l’associació de directius ACEDE, amb el 27,38%, i Industrial Processes Outsourcing, amb el 25,87%. Totes dues són de la candidatura guanyadora encapçalada per Josep Santacreu.

En la categoria 2 es van imposar Catmedia Global, amb el 34,49% i LF Channel, amb el 31,42%. Totes dues són de la candidatura independentista Eines de país-Un pas més. En la categoria 3 van guanyar Guillem Soldevila Elías, amb el 27,41% i Invesjel, amb el 26,49%, d’Eines de País-Un pas més. En la categoria 4 també van guanyar candidatures independentistes: Pere Quart, en la qual hi ha l’actual vicepresident de la Cambra, Toni Fitó, amb el 19,35%, Nubur XXI, amb el 18,52%; i Vistadome, amb el 18,02%. En la categoria 5 es van imposar dos representants de la candidatura independentista: Isardsat, de l’actual presidenta de la Cambra, Mònica Roca, amb el 27,62% i Avantges Outsourcing, amb 27,09%. I en la categoria 6, el Col·legi d’Agents de la Propietat Inmobiliària, de ‘Va d’Empresa’, amb el 54,99%.

Participació

En l’altre extrem, al grup 3, d’indústries tèxtils, confecció, cuir i calçat, amb 72 vots emesos, es va imposar Textil J. Balaguer, de la candidatura independentista, amb el 61,11%; i en el grup 6, de material de transport, també amb 72 vots, va guanyar Fico Cables, del grup Ficosa, de Va d’Empresa, amb el 76,39%.

Notícies relacionades

Una de les qüestions que fa que la participació sigui baixa és que el cens és variat. «Inclou des d’una castanyera a Manlleu o l’amo d’una merceria a Granollers fins la Seat», expliquen fonts coneixedores del funcionament del sistema.

A la Cambra de Terrassa, l’actual president, Ramon Talamàs, avalat per la patronal vallesana Cecot, amb 31 de les 35 vocalies en joc ha escombrat els independentistes, que només n’han obtingut tres. A Manresa segueix al capdavant Sílvia Gratacòs. També repeteix a Sabadell, Ramon Alberich;Laura Roigé, a la de Tarragona; Jaume Fàbrega, actual president del Consell de Cambres, a la de Girona; Pol Fages a la de Palamòs; Francesc Faiges, a la de Tortosa; Joan Maria Rovira a la de Valls; Jaume Saltó a la de Lleida i Josep Domingo a la de Tàrrega. A la de Reus deixa el càrrec Jordi Just en favor de Mario Basora i Pere Ayach relleva Eduard Bosch a Sant Feliu de Guíxols.