Els partits catalans prioritzen mantenir l’ocupació i l’activitat a Celsa

I és que, sense recurs possible davant altres instàncies, els Rubiralta esperen expectants si el Govern decideix invocar o no la ‘llei antiopes’ per frenar l’adquisició per part dels fons estrangers vencedors del litigi. Això obriria un escenari incert, ja que Celsa és el primer gran cas d’aplicació de la nova llei concursal, modificada l’any passat.

Els fons es queden amb el 100% de la propietat de l’empresa familiar catalana més gran, una vegada els Rubiralta han arribat a deure més de 2.500 milions d’euros, més del que el jutge va considerar que valia tota Celsa, un grup que ocupa unes 10.000 persones a Espanya i que factura uns 6.000 milions d’euros a l’any.

Després de la sentència, les administracions –que havien tancat files amb els Rubiralta abans de la mateixa– reclamen mantenir la integritat del grup empresarial i els llocs de treball. Una cosa a què els creditors s’han compromès públicament, si bé tant els treballadors com la resta d’actors implicats desconfien. I és una cosa que prioritzen les diferents forces i algunes, fins i tot, com Junts i els Comuns, reclamen a l’Executiu que vetin o condicioni d’alguna manera l’operació.

Des de la Generalitat, el president va defensar en una entrevista amb EL PERIÓDICO una «anàlisi jurídica» especialment de la normativa comunitària per determinar si es pot variar o frenar l’operació. Alhora que va destacar com a objectiu aconseguir que es mantinguin els llocs de treball i l’activitat industrial, va recordar que el Govern va aportar a l’empresa un aval de 45 milions el 2020 i 2021, però «a partir d’allà és una empresa privada i les decisions de la propietat són les que són».

El PSC, la primera força de l’oposició, afirma que no valoren decisions judicials. «Respectem el que decideixi la justícia», destaquen. I recorden que l’Estat ja va injectar 500 milions d’euros a Celsa, l’aportació més elevada a una empresa industrial i estratègica. Com en el cas del Govern i de totes les forces polítiques, la seva petició, malgrat el canvi de propietat, és que es mantingui l’ocupació i «l’arrelament al territori, és a dir, Catalunya».

Per la seva banda, Joan Carles Gallego, d’En Comú Podem destaca la seva preocupació al tractar-se d’una decisió presa només des de «el punt de vista financer, sense tenir en compte aspectes socials o territorials». I suposa aplicar per primera vegada els canvis que es van produir l’any passat en la llei concursal, «que impedeix la participació dels treballadors i de les administracions en decisions que haurien de garantir el futur de l’activitat econòmica de l’empresa en qüestió». El Govern «hauria de fer prevaler que es tracta d’una empresa estratègica, líder en economia circular...». En conclusió defensa que, com que els creditors suposen més del 10% del capital, «l’Executiu podria vetar aquesta operació o exigir que hi hagi un pla industrial i compromisos d’ocupació i d’altres», informa Sara González.

Notícies relacionades

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Montero xifra en 5.000 milions el cost d’anul·lar la reforma de societats

A Junts, que destaca el rol estratègic del grup, critiquen que aquesta primera aplicació de la reforma concursal de l’any passat es va portar a terme «sense tenir en compte les conseqüències estratègiques». Per això, al seu dia, recorden que van presentar moltes esmenes durant la tramitació parlamentària i que es van abstenir en la votació de la llei. I recorden que segons el Reial decret 571/2023 es requereix l’autorització del Consell de Ministres, al que reclamen que no li doni el vistiplau si no «hi ha garanties fermes que pugui continuar el projecte social i industrial a Catalunya». En resum, reclamen una nova reforma de la llei concursal per evitar que «un jutge en única instància pugui canviar la propietat d’una empresa amb un valor de milers de milions d’euros», informa Fidel Masreal.

Ciutadans, per la seva banda, recorda els problemes econòmics en què va entrar Celsa després de morir el seu fundador, Francisco Rubiralta, el pare de l’actual president. I afirmen que «el que s’ha dirimit judicialment és un deute considerat inassumible pel jutge, per falta de capacitat financera de l’empresa». Per això «sembla lògic que el control el tinguin els creditors, no la família Rubiralta», informa Carlota Camps. El PP català es limita a dir que la decisió judicial respon «al cobrament, per la via judicial, d’un deute».