La pujada del petroli ataca el camí de menys inflació i retallada de tipus

L’encariment recent del petroli està darrere de les últimes correccions a l’alça de la inflació formulades pel Banc d’Espanya, pel Banc Central Europeu i per la Reserva Federal (més tímides, en aquest últim cas). Tant la presidenta del BCE, Christine Lagarde, com el de la FED, Jerome Powell, han reconegut que prestaran atenció a aquest fenomen. De moment els últims anuncis de política monetària, condicionats per aquestes expectatives a l’alça de la inflació, han fet que bona part dels analistes retardin fins a la segona meitat del 2024 l’expectativa d’una retallada de tipus a la zona euro.

A finals de juny, el barril de petroli Brent cotitzava prop dels 72 dòlars. No obstant, en la tercera setmana de setembre, la cotització s’ha fet forta a la barrera dels 94 dòlars. Les retallades de producció decidides pels països de l’OPEP+ estan darrere d’aquest ràpid encariment del 30%, que s’ha anat traslladant al preu dels carburants de manera que aquests ja encadenen 11 setmanes consecutives de pujades.

En particular, la pujada acumulada al juliol i a l’agost d’un 11,6% en el gasoil i d’un 7,4% en la gasolina ja es va convertir en el principal esperó que va portar la inflació des del mínim de l’1,9% del juny fins al 2,6% del mes passat. L’encariment ha anat a més en la primera meitat de setembre, de manera que el preu mitjà dels carburants acumula un creixement de fins al 16% des de l’arrencada de l’estiu, segons l’últim butlletí petroler de la UE.

Preus alts fins al 2025

I no es preveu que la tensió del petroli afluixi en els pròxims tres anys.

Les noves projeccions econòmiques del Banc d’Espanya per al període del 2023 al 2025 –presentades aquest dimecres– s’han construït sobre el supòsit d’un preu mitjà del barril de petroli Brent de 83,8 dòlars el 2023, que amb prou feines varia per al 2024 (83,5 dòlars) i que cedeix fins a 78,8 dòlars el 2025. El preu mitjà del barril de Brent per al 2023 que el Banc d’Espanya ha assumit en les seves noves projeccions del setembre, a partir de les cotitzacions en els mercats de futur, és 5,8 dòlars més car que en les del juny. En el cas del 2024, és 10,9 dòlars més alt i per al 2025 s’ha augmentat en 8,4 dòlars respecte a les estimacions del juny.

«Malgrat la desacceleració prevista, al final de l’horitzó de projecció (2025), el preu del petroli serà un 20% més elevat que abans de la pandèmia, i el preu del gas s’haurà multiplicat per quatre», sosté el Banc d’Espanya en el seu informe trimestral sobre l’economia espanyola presentat aquest dimecres.

La pujada de preus del petroli durant l’estiu és la principal raó que ha fet que el Banc d’Espanya elevés en quatre dècimes, fins al 3,6%, la seva previsió d’inflació mitjana per al 2023 (mesura a partir de l’IPC harmonitzat, l’IPCA). També és el principal motiu per haver elevat en set dècimes (fins al 4,3%) la previsió d’inflació per al 2024. Per al 2025, el Banc d’Espanya manté la seva previsió d’una inflació mitjana de l’1,8%.

De la mateixa manera, la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha explicat que «la revisió a l’alça de la previsió d’inflació d’aquest any i el pròxim reflexa principalment que l’energia s’està encarint més del que s’esperava». Per la seva banda, el president de la Reserva Federal dels EUA (Fed), Jerome Powell, va assenyalar que vigilaran molt de prop l’impacte que una pujada sostinguda dels preus de l’energia pot exercir sobre unes expectatives d’inflació a l’alça entre els consumidors.

Als bancs centrals –ja sigui el Banc d’Espanya, el BCE o la Fed– creix la preocupació de la transmissió de l’encariment de l’energia a la resta de l’economia. Una anàlisi en la qual està treballant el Banc d’Espanya pretén mesurar fins a quin punt les pujades de preus de l’energia es traslladen més ràpid i de manera més completa a la resta de béns i serveis del que ho fan els descensos (que es transmeten de manera més lenta i parcial). És una versió del conegut com a ‘efecte coet i efecte ploma’, que fa referència a la rapidesa amb la qual la pujada del petroli arriba als carburants a les estacions de serveis i la lentitud amb la qual arriben al consumidor els descensos del barril de Brent.

Tots aquests elements de preocupació són presents en les autoritats monetàries i els analistes ho saben. Per això, després de la revisió recent a l’alça de les previsió d’inflació a la zona euro per part del BCE, els analistes han desplaçat ara fins a la segona meitat del 2024 l’expectativa d’una primera rebaixa dels tipus interès.

A més, tot i que tant Lagarde com el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, han donat a entendre que la recent dècima pujada de tipus d’interès, fins al 4,5%, podria ser l’última del cicle que es va emprendre el juliol del 2022, el BCE refusa descartar un nou esglaó. La pujada del preu del petroli és la principal amenaça per a això. També ho és l’estrenyiment del mercat laboral, que juga a favor de més increments salarials.

Esperó per a la inflació

Després d’haver tocat sostre l’estiu del 2022, la inflació, tant a Espanya com a la zona euro, va emprendre un decidit camí de correcció, amb ajuda, sobretot, de la moderació dels preus energètics. A Espanya, la inflació va passar del 10,8% del juliol del 2022 a l’1,9% el mes de juny gràcies a uns preus dels productes energètics el 25% més barats que un any abans.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Ara, la situació s’ha capgirat. A l’agost, la inflació ha escalat fins al 2,6% amb ajuda, sobretot, de l’encariment dels carburants.

El Banc d’Espanya estima que la inflació de l’energia arribarà al 25% el març del 2024 i que això portarà l’IPC general a un pic del 5% la primavera de l’any vinent. La qüestió és fins a quin punt aquest tipus d’expectatives acabaran condicionant les decisions de política monetària i de tipus d’interès dels bancs centrals.