Les llars de menor renda tenen una caiguda del 16% del seu patrimoni immobiliari des del 2007

El Banc d’Espanya ha posat xifres a l’augment de la desigualtat entre les llars. La institució ha publicat aquest dimecres un informe sobre l’evolució de la riquesa i els deutes de les famílies des del 2002, en el qual es reflecteix com la bretxa econòmica entre les més riques i les de menys renda s’està eixamplant en les últimes dues dècades, sobretot des de l’esclat de la bombolla immobiliària. Així, el valor del total de vivendes i altres immobles propietat del 40% de llars de menor renda va baixar un 16% entre el 2007 i el 2022, d’1,5 a 1,25 bilions d’euros. Per contra, el patrimoni immobiliari del 10% de famílies de més ingressos es va incrementar un 7%, d’1,52 a 1,63 bilions.

La caiguda del 16% del patrimoni immobiliari de les llars menys acabalades no s’explica només pels preus, ja que al tancament de l’any passat estaven només una mica més d’un 5% per sota del nivell del 2007. Les dades, així, reflecteixen com l’accés a la vivenda en propietat s’ha complicat per a les famílies esmentades en els últims 15 anys. La crisi bancària i la pressió de les autoritats van portar les entitats financeres a endurir els criteris de concessió d’hipoteques per evitar els excessos que van provocar la bombolla. Des d’aleshores, es finança un percentatge menor del valor de l’immoble i per tant s’han de tenir més estalvis. I això ha provocat que les famílies propietàries de vivenda hagin baixat del 80,1% del 2007 al 75% del 2021, mentre la població anava augmentant (un 5,2% fins al 2022).

Es tracta d’una qüestió particularment rellevant en un país com Espanya, on les propietats immobiliàries suposen el 69,5% dels actius de les llars, per sobre d’altres països on tenen més pes actius financers com accions o dipòsits. Al caliu de la bombolla, el valor del total d’immobles propietat de les famílies es va duplicar entre el 2002 i el 2007, de 2,85 a 6,27 bilions d’euros. L’esclat posterior va fer que arribés a baixar un 33%, als 4,19 bilions del 2013. A partir de llavors va començar a pujar, tant per l’increment de preus com pel nombre de compravendes propiciada per la recuperació econòmica. Al tancament del 2022 es vorejava ja el nivell del 2007, sense tenir en compte l’efecte de la inflació (6,25 bilions). Però la distribució entre llars per nivells de renda és ben diferent i dona proves de l’augment de la desigualtat.

Desigualtat creixent

Així, el 40% de famílies de menys renda ha passat d’acumular el 24% del patrimoni immobiliari total de les llars el 2007 al 20,1% el 2022, mentre que el pes del 10% amb més ingressos va augmentar del 24,3% al 26,1%. El del 20% de més renda –que inclou l’anterior– es va incrementar del 37,4% al 40,7%, fins als 2,54 bilions d’euros. En canvi, el 40% de famílies de rendes mitjanes s’ha quedat pràcticament en el punt de partida, tant en quantitat (de 2,42 a 2,45 bilions d’euros) com en pes sobre el patrimoni immobiliari total de les llars (del 38,6% al 39,2%).

Una altra manera de mesurar-lo és en funció de la riquesa neta de les famílies (és a dir, la diferència entre el valor del total dels seus actius de tot tipus menys els seus deutes). En aquest cas, la desigualtat entre els més pobres i els més rics és encara més pronunciada i ha augmentat encara més. El 10% de les famílies més acabalades una vegada descomptades les hipoteques i altres crèdits pendents de pagament té el 36,7% de patrimoni immobiliari de les llars, davant el 32,3% del 2007. En el mateix període, el 50% de les llars més pobres ha baixat el seu pes del 19,2% al 15,7%.

Cada vegada més rics

Notícies relacionades

Montero xifra en 5.000 milions el cost d’anul·lar la reforma de societats

El PP vol tombar la creació del Defensor del Client Financer que va impulsar amb Rajoy

El deute hipotecari de les famílies –84% del seu endeutament total– ha baixat un 17% des del 2007, fins a rondar els 492.400 milions d’euros al tancament del 2022. La caiguda en el 40% de llars de menys renda (14%) ha sigut molt superior a l’experimentada pel 10% de famílies de més ingressos (2%). L’explicació que les llars riques tinguin més pes en el patrimoni immobiliari en funció de la seva riquesa neta malgrat la molt petita reducció del seu deute arrela que han augmentat de manera notable el seu patrimoni en un altre tipus d’actius, sens dubte molt per sobre de l’increment registrat per les famílies menys afavorides.

Així, els seus dipòsits s’han disparat un 98% des del 2007 (fins als 314.375 milions), davant l’alça del 62% del conjunt de llars (1,02 bilions) i del 34% de les famílies de menys renda (155.164 milions). També han incrementat un 90% la seva inversió en fons d’inversió (fins als 215.722 milions), més que la mitjana (88%, a 386.600 milions) i els de menys renda (3,9%, a 28.608 milions). I el mateix ha passat amb les accions, amb una alça del 10,8% (a 71.500 milions), davant la caiguda general del 20% (a 110.000 milions) i del 22% dels menys acabalats (a 5.280 milions). A més, aquests últims han disparat els seus deutes no hipotecaris (un 46%, a 31.236 milions), mentre que els més rics l’han reduït (un 23%, a 32.443 milions). Un quadro, en resum, de creixent desigualtat.