Mikel Palomera (Seat): «L’automòbil mai deixarà d’evolucionar i la nostra feina és no deixar de sorprendre»

Mikel Palomera, enginyer bilbaí de soca-rel, fa 32 anys que viu a Catalunya i s’ha convertit en un dels principals relators de l’evolució d’un sector tan apassionant com complex com és el de l’automòbil. El setembre de 1991 va aterrar a Martorell per ser un dels pioners en la cadena de muntatge de Seat. Va començar planificant el recorregut dels materials de la segona generació del Seat Ibiza (el primer que es va fabricar a la nova planta de Seat) i tota la seva cadena logística. Avui és el director general de Seat i Cupra, i en tot aquest temps ha sigut protagonista de la transformació de la companyia. Del seu pas per la planta continua tenint a la memòria ‘el casament’, quan la carrosseria i el motor s’acoblen en la línia de muntatge. Una cosa màgica. Ampli coneixedor de l’esquema comercial, va començar sent un enginyer tècnic i ara és gestor i directiu. Coneix el món de l’automòbil i les vendes fil per randa, i des de fa 10 anys és qui fa que Seat continuï tenint un futur brillant, tecnològic i sostenible.

¿Quan va veure que l’automòbil era la seva passió?

Quan vaig acabar els estudis d’Enginyeria al País Basc, vaig tenir l’oportunitat d’entrar a treballar a Seat. Els automòbils sempre m’havien atret, i per això me’n vaig anar a viure a Barcelona. Era una oportunitat que no podia deixar passar. ¡I ja en compleix 32 anys!

¿Què va començar fent a Seat?

Seat necessitava enginyers per posar en marxa la seva nova fàbrica a Martorell, que substituïa la històrica planta de la Zona Franca. Curiosament aquest any, al capdavant de Seat España, estem celebrant els 30 anys de la planta, tot i que ara el meu paper és directiu, en lloc de tècnic. Coses de la vida.

Suposem que es va enganxar ràpidament a EL PERIÓDICO...

Vaig arribar a viure a Barcelona el 1991, i per això recordo informar-me a través d’EL PERIÓDICO de tots els preparatius previs a l’arribada dels Jocs Olímpics de Barcelona-92, dels quals Seat a més va ser protagonista com a patrocinador. ¡Va ser una època inoblidable!

¿Què recorda de l’automòbil fa 45 anys que li semblava increïble?

Tinc un Seat 600 en propietat, que té alguns més d’aquells 45 anys que ara compleix EL PERIÓDICO. Em sembla increïble el que representava tenir un cotxe en aquella època. Es converteix en alguna cosa més que un objecte, un mitjà de transport. ¡Si fins i tot posàvem nom als cotxes! Oferir mobilitat individual als conductors i a les famílies va ser una cosa que va causar un impacte social i econòmic. Crec que això està per sobre del mateix producte.

¿Què veu en l’automòbil avui que li sembla també increïble?

El nivell de fiabilitat i seguretat que hem aconseguit. Ja ningú es planteja que el seu cotxe no funcioni, o que, si ho necessita, pugui fer centenars, milers de quilòmetres, d’un cop sense cap incidència. És una cosa excepcional. A més, tot això amb sistemes de seguretat que l’assisteixen i eviten que pugui tenir un accident. ¡El desenvolupament tècnic i industrial de l’automòbil aquests últims 45 anys ha sigut brutal!

¿Quan va començar a treballar en el sector s’imaginava que seríem en aquest punt, accelerant l’electrificació total?

A Seat he viscut moltes fases en aquestes últimes dècades, també alguns moments durs, però sempre hem tirat endavant. També ens hem adaptat a les necessitats del client i a l’entorn regulatori, que cada vegada mana i condiciona més. Respecte a l’electrificació, actualment som en un procés de transformació de tot el sector, en el qual soc optimista. Tinc motius per ser-ho perquè tenim dues marques complementàries, com Seat i Cupra, i amb això cobrim millor la demanda dels nostres clients, i a més ho fem de forma rendible. Cupra és una gran notícia per a Seat SA.  

¿Ha canviat molt l’automòbil en general en tots aquests anys?

Enormement.... Un exemple: Fa 45 anys, Seat desenvolupava cotxes amb llicència Fiat, i estàvem a punt de llançar el Seat Ritmo, que va liderar el mercat els tres anys següents. Un cotxe de 4 metres, amb motors de 55 a 95 cavalls. Avui dia, un cotxe urbà ‘petit’, com el Seat Ibiza, ja és més gran, potent i eficient... per no parlar del grau de seguretat i confort que ofereix.

¿Què és el que més l’ha sorprès del progrés de l’automòbil?

La capacitat d’adaptació als canvis del sector. Un exemple. El 1991, vam llançar al mercat el Seat Toledo, una berlina familiar que va ser el nostre primer cotxe dins del Grupo Volkswagen. Avui, en canvi, les berlines gairebé han desaparegut i el mercat està dominat per les carrosseries SUV. A partir del 2016 vam llançar el Seat Ateca, Arona i Tarraco, que suposen més de la meitat de les nostres vendes. 

¿Quin invent creu que ha sigut més important en tot aquest temps? El coixí de seguretat, el cinturó, els ABS, els sistemes de navegació, els motors, ‘ad blue’, els fars ‘matrix’ led, els sistemes de canvi de carril.... el casete.

Per a mi és la seguretat. No només la passiva, és a dir la protecció en cas d’accident, sinó especialment l’activa, els radars i les càmeres que vigilen l’entorn i eviten que l’accident es pugui produir.

¿Com han canviat els viatges per carretera?

Les carreteres de l’època no són el que tenim ara, ni l’eficiència dels motors, la mida dels dipòsits... és cert que les parades eren obligades ja llavors. Si parlem d’electrificació, estem avançant més en cinc anys que en els anteriors 40. Nosaltres ja oferim cotxes com el Cupra Born, en el qual és possible fer més de 400 quilòmetres. En cada càrrega, i recarregar fins al 80% de bateria en només mitja hora. Serà només qüestió de (no gaire) temps que les parades siguin per descansar i no per recarregar. 

¿En què ha canviat?

• La forma de comprar un cotxe: El concessionari continuarà sent el punt de contacte físic per al client. El client, això sí, hi arriba més informat que mai prèviament gràcies a la digitalització. Hem passat de set a una o dues visites per comprar un cotxe.

• La forma d’informar-se: Hem passat de la unicanalitat (mig en paper) a la multicanalitat (paper, digital, xarxes socials) i a la varietat de continguts.

• La forma de conduir: Crec que ens hem igualat amb la resta d’Europa en respecte i prudència.

• La forma de ser passatger: Hem perdut conversa, ho trobo a faltar. Ara els dispositius mòbils fan que cada persona tingui els seus propi espai i continguts.

• L’ús del cotxe: No ha canviat, és un símbol de mobilitat individual i llibertat. Hem de defensar que continuï sent així.

• El tipus de cotxe: Com deia abans, de les berlines als SUV. 

• La durada dels viatges: Les carreteres i els vehicles han permès la mobilitat especialment en escapades de caps de setmana.

• La producció dels cotxes: Desenvolupament digital davant el manual, i producció en fàbriques automatitzades amb qualitat exhaustiva. 

• Seat: De fabricant de cotxes sota llicència a proveïdor de mobilitat amb un futur global per davant.

A escala industrial, ¿en què s’ha evolucionat més i en què s’ha evolucionat menys?

El que més ha evolucionat és el producte per si mateix, els cotxes d’avui tenen poc a veure amb els de fa 45 anys, abans ho he esmentat. L’únic que no ha canviat et diria que és la importància industrial, econòmica i social que representa per a aquest país.

¿Creu que ho hem vist tot a l’automòbil?

Mai, el sector de l’automoció mai deixa d’evolucionar, i la nostra feina consisteix a no deixar de sorprendre els nostres clients.

¿Veurem de veritat cotxes autònoms?

És clar. Ja hi ha cotxes autònoms circulant pels carrers d’algunes ciutats. Penso que cobriran una demanda concreta, però també crec que molts clients seguiran decidint conduir ells mateixos. Això produeix plaer, i a Seat volem continuar oferint cotxes divertits de conduir.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

¿Com s’imagina la mobilitat en el futur?

En un futur pròxim, amb cotxes de diferents tecnologies que s’adapten al que necessita cada client. Mai hi ha hagut tanta varietat d’elecció. A llarg termini, aconseguirem la mobilitat lliure d’emissions. D’això n’estic convençut. Però no s’ha de córrer, perquè cada cas, cada necessitat, requereix un tipus d’automòbil.