Roger Torrent: «Europa ha deixat massa temps la producció industrial en mans d’altres»

Els pròxims 7 i 8 d’octubre les instal·lacions del Circuit de Barcelona-Catalunya acolliran la segona edició d’e-Mobility Experience, la fira de referència del sud d’Europa en matèria d’electromobilitat i sistemes de recàrrega. La mostra de l’any passat va comptar amb més de 15.000 visitants i es van realitzar més de 4.000 proves de vehicles elèctrics, i aquest any els organitzadors confien a superar les xifres. Roger Torrent, conseller d’Empresa i Treball i president del Circuit de Barcelona-Catalunya, aposta decididament per l’electrificació de la mobilitat i considera que «Catalunya compleix totes les condicions per assumir la bandera de la mobilitat elèctrica». EL PERIÓDICO ha parlat amb ell sobre el certamen i el futur industrial del vehicle elèctric.

¿Quin és l’objectiu de l’e-Mobility Experience?

Mantenir-nos com a fira referent al sud d’Europa en l’àmbit de la mobilitat elèctrica, i sobretot per connectar oferta i demanda. Els ciutadans estan prenent decisions importants de caràcter estratègic a nivell de mobilitat individual i volem acostar-los tot el que concerneix aquest nou paradigma de la mobilitat sense emissions vinculada als vehicles elèctrics.

Però... al cotxe elèctric encara li falta molt, ¿no?

Cert. També assumim la nostra part de responsabilitat pública, com a govern, per això el nostre interès per fer pedagogia amb el vehicle elèctric, i no em refereixo només al cotxe sinó a tot el que l’envolta, sistemes de recàrrega, components. Assumim aquest paper i a tot això vinculat també a la instal·lació del Circuit de Barcelona-Catalunya en la seva posada en marxa com a instal·lació moderna, sostenible, adaptats al segle XXI.

¿Catalunya pot ser un referent de la mobilitat elèctrica, no només a nivell de vendes, sinó també industrial?

A nivell de pes al parc elèctric, a nivell comercial, liderem a l’Estat, però no és menys cert que encara estem lluny de les mitjanes europees. Estem en la bona direcció a aquest nivell, però també hem de liderar a nivell industrial i Catalunya compleix totes les condicions per ser una referència al sud d’Europa. Ho vam ser al segle XX i volem continuar sent-ho al segle XXI. No és el mateix escenari. Hem d’ajudar en aquesta transició. Ni són els mateixos motors, ni tampoc són els mateixos processos productius. Ni tan sols els actors que participen en aquest sector són iguals.

Fa una setmana vam ser a Wuhu (Xina) amb el president de Chery internacional i ens va dir que mantenien el seu interès a venir a la Zona Franca, i que ells estaven contents si el govern estava content. ¿A què es referia?

Entenc que parla que hi ha un govern receptiu, amb predisposició per ajudar en la reindustrialització del país i obert a la inversió estrangera, especialment en l’automoció. Estem parlant amb molts actors de l’ecosistema global del cotxe elèctric, tant de marques europees i projectes catalans –on el ‘hub’ d’electromobilitat juga un paper crucial–, com altres fabricants que estan prenent decisions estratègiques.

¿Com encaixen aquestes negociacions en el marc regulatori que pretén Europa?

Hi ha un debat sobre aplicar taxes a vehicles elèctrics procedents de fora d’Europa. Les regles del joc estan canviant i hem d’estar atents a aquestes. És per això que llegim en aquestes negociacions una finestra d’oportunitat molt important que com a Govern volem aprofitar. Som proactius. Una cosa que tots ens reconeixen.

Chery té clar que buscarien més crear un centre d’acoblament que una fàbrica a l’estil tradicional...

És clar. L’espectre s’amplia. Canvia el sistema i també el sistema productiu. Iniciatives de ‘contract manufacturing’ que fins ara no es coneixia sorgeixen com una nova oportunitat. Estem oberts a qualsevol possibilitat que ajudi a reforçar l’ecosistema d’empreses proveïdores a Catalunya. Aquí parlem molt de fabricants com Seat i Cupra, però hi ha una sèrie d’empreses proveïdores molt importants, tant de ‘tier 1’ com de ‘tier 2’. Penso en Ficosa, Getsamp, Relats. Empreses amb trajectòria i ben adaptades a la transformació i a les quals hem de garantir l’existència de projectes tractors.

¿No creu que Europa s’ha focalitzat molt tots aquests anys en l’R+D i menys en la producció?

Totalment. Sens dubte. Potser sembla políticament incorrecte dir-ho, però crec que Europa s’ha comportat durant massa temps com els nou-rics. Hem abandonat la producció i l’hem deixat en mans d’altres. Ens semblava que quedar-se la part d’investigació, desenvolupament, disseny i conceptualització era el millor, que donava un valor més gran afegit i que la resta no era tan important. Hem perdut molta força industrial en aquest aspecte en les últimes dècades. Hem deixat que algunes cadenes de valor crítiques depenguin massa de tercers. Després de la covid s’ha demostrat la vulnerabilitat d’Europa en aquest sentit.

¿S’està fent alguna cosa respecte a això?

Sí. Hi ha un nou discurs que parla de reindustrialització, d’autonomia estratègica en què Catalunya no només és capdavantera, sinó que complim totes les condicions per ser protagonista d’aquesta industrialització.

Europa s’està despertant per protegir la seva indústria davant els que venen de fora. ¿Hem de tornar a les quotes?

És cert que estàvem immersos en un mercat liberal, gairebé una llei de la jungla. Era com allò que deien que hem de fer el que fan els americans i no el que diuen. Era un discurs ultraliberal en el qual els governs havien d’apartar-se i deixar via lliure a l’activitat privada. La realitat és que es va acabar jugant per determinats verticals que han sigut sectors estratègics. Molt vinculats a la digitalització i les noves tecnologies. Això és el que ha de fer Europa. S’ha defensat la lliure competència, que ja em sembla bé, però això ens ha limitat en molts aspectes. Crec que cal fer el mateix que altres jugadors a nivell mundial que és reforçar els pilars industrials clau.

¿No creu que les decisions polítiques van a peu canviat amb les industrials, a temps diferents?

Una cosa és dotar-nos d’un marc legal, unes regles del joc que volem com a societat per veure què deixem als nostres fills i nets. En aquest tema hem de ser molt racionals davant el repte que tenim per davant, relacionat amb l’emergència climàtica i la incorporació de noves tecnologies. Un altre tema, i soc autocrític, és la burocràcia. Europa ha de ser més àgil administrativament, més diàfana, i això ho penso també des del punt de vista català. Europa és una maquinària molt complicada, lenta, amb moltes capes de burocràcia que acaben impactant en els ciutadans i les empreses.

¿El debat no és el cotxe elèctric, sinó la tecnologia?

Totalment. Hem de ser forts i ser-ho amb tecnologia pròpia. Disseny i producció europeus. I això passa per la fabricació de microxips. No només per al vehicle elèctric. Cada vegada en necessitarem més. Enfocat a l’electrònica, perquè avui tot està connectat. Si depenem de tecnologia de tercers, quan es trenquen les cadenes de subministrament és quan arriben els problemes. Europa ha de recuperar la seva sobirania a nivell tecnològic i productiu. Cal aprofitar aquest procés de relocalització productiu.

El Govern s’ha compromès a canviar el seu parc de vehicles de combustió per un d’elèctric...

Per descomptat. És la nostra obligació. Tot Europa ho hauria de fer. Ben aviat, el parc de vehicles haurà de ser de zero emissions, ja sigui amb model elèctric o d’hidrogen. En aquest viatge les administracions hem de ser capdavanteres i predicar des de l’exemple.

Notícies relacionades

Primera ensopegada a la UE contra la contaminació: les normes ‘Euro 7’ per als cotxes

Barcelona serà la plataforma d’entrada dels vehicles del grup Chery a Espanya

I si és amb un cotxe fet aquí, millor, ¿no?

Evidentment. Sempre hem mantingut que la notícia industrial de l’adjudicació de la plataforma Small BEV a la planta de Martorell ha sigut la més potent dels últims anys. Ens permetrà tenir un projecte de futur que ancora la producció de vehicles elèctrics al nostre país. Tenir producció pròpia, marques, algunes d’emergents i altres de més considerades, que són apostes definitives per al país.