Del ‘Wallapop’ de les pales dels aerogeneradors a la nova indústria del reciclatge

A finals del 2023 hi haurà més de 6 gigawatts (GW) eòlics que hauran arribat als 20 anys d’antiguitat. Set anys més tard, serien uns 20 GW, dos terços de la potència de vent instal·lada a hores d’ara. I, tot i que molts promotors han estès la vida útil dels seus parcs deu anys més, al continuar sent rendibles, una part important necessitarà renovar les màquines. Ja existeix un mercat de segona mà que es dedica a valoritzar l’aerogenerador reparant-lo i posant-lo a punt per a un nou ús –un exemple és l’empresa Surus, que subhasta a través d’una web, en una mena de Wallapop, parts d’aerogeneradors, junt amb altres productes industrials, i una altra és Spares Motion, un ‘market place’ que posa en contacte oferta i demanda, a més de subministrar components i reparacions–, però el sector aspira a crear una indústria adhoc a Espanya que inclogui el reciclatge de les pales.

«Venem els aerogeneradors quan estan en l’aire i no s’han desmuntat perquè no perdin valor. Nosaltres parlem amb el client que vol repotenciar el seu parc i li demanem tota la informació tècnica, de manteniment i estat de la màquina. I després fem una campanya molt forta de màrqueting i comunicació i la gent pot anar a visitar el parc. El producte està unes tres setmanes en la subhasta, és una espècie Wallapop industrial», explica la directora de Sostenibilitat de Surus, Beatriz Alonso. L’objectiu és donar una segona vida al producte perquè quatre aerogeneradors al final de la seva vida potser poden convertir-se en un d’útil. Per exemple, molts dels aerogeneradors desmantellats per Surus a tres parcs a Galícia van acabar a Itàlia, en un nou parc. «Es van desmuntar aquí i es vas traslladar allà, els van recondicionar i els van muntar per al seu funcionament», afegeix.

L’associació europea WindEurope calcula que el 2030 es desmantellaran a Europa prop de 5.700 aerogeneradors per any, fruit de la repotenciació de parcs o bé d’instal·lacions que arriben al final de la seva vida útil i es desmantellen. En el dia d’avui, segons explica la directora comercial per a Iberia i Latam de Spares Motion, Isabel González, el 83% del material d’un aerogenerador es pot reciclar o reaprofitar. Es tracta d’alumini, coure i components que es recondicionen per tornar a sortir al mercat per a instal·lacions noves o com a recanvis d’algunes instal·lacions més antigues que han tingut contratemps al llarg de la seva vida.

«En els últims anys hem vist que hi ha problemes de subministrament importants per a alguns components, així que es tracta de donar solucions als promotors sense necessitat que adquireixin productes nous», explica. «Creiem que en els pròxims anys tindran una sortida al mercat molt bona, sobretot en certes tecnologies de les quals gairebé no s’han desmuntat parcs encara i hi ha problemes de subministrament perquè s’han deixat de fabricar. En aquests casos, o arregles les que tens o tenen un problema perquè no trobes un recanvi. Al principi hi haurà una gran demanda d’alguns components, però segons es vagin desmuntant més parcs passarà tot el contrari», afegeix.

El problema fonamental ara són les pales, que estan fetes de materials pensats per durar molt temps i no es poden reciclar. A Espanya o es trossegen, o es transformen –no són reciclables però es poden convertir en un altre tipus de components com ara ciment, formigó i mobiliari urbà– o s’emmagatzemen fins que es puguin reciclar. El sector es va comprometre fa dos anys a què cap pala aniria a un abocador (magatzem industrial) a partir del 2025 i el rellotge comença a fer tic-tac, segons explica el director general de l’Associació Empresarial Eòlica (AEE), Juan Virgilio Márquez.

Notícies relacionades

Catalunya s’acosta al ‘dèficit zero’: produeix gairebé la mateixa electricitat que consumeix

Chery confia a exportar a Europa des de Zona Franca

Amb l’ajuda dels fons europeus del Govern és com està sorgint una indústria de reciclatge de pales impulsada per les companyies propietàries de parcs més antics, com Iberdrola, Endesa, Naturgy i Acciona. Totes quatre han desenvolupat consorcis acompanyades de socis industrials a qui donar musculatura, tot i que des de l’AEE adverteixen que sense una regulació que ho prohibeixi a Espanya serà difícil tancar el cercle de manera virtuosa. En el cas de Naturgy i Ruralia, juntament amb altres empreses industrials, han creat la societat GIRA Wind, al municipi sorià d’Almazán (Castella i Lleó) per fomentar el reciclatge i donar una segona vida als materials. La planta va obtenir 1,49 milions d’euros d’ajudes de fons europeus de la convocatòria de repotenciació circular dirigida a impulsar aquesta indústria.

També Iberdrola i FCC s’han unit per crear EnergyLOOP, que compta amb acords, entre altres empreses, amb Surus. En aquest cas, la planta de reciclatge de pales d’aerogeneradors té previst construir-se al municipi navarrès de Cortes a partir d’aquest trimestre i començar a operar l’any que ve. Ha rebut una ajuda de 2,8 milions d’euros en la convocatòria de fons europeus. També Endesa, en col·laboració amb PreZero, preveu posar en marxa el 2024 la seva planta de reciclatge que ubicarà a Cubillos del Sil (Lleó), dins del pla de futur de la central tèrmica de Compostilla, actualment en desmantellament. Rebrà 3,5 milions d’euros de la convocatòria de fons europeus. D’altra banda, Acciona forma part del consorci d’empreses RenerCycle entre les quals hi ha Enerfin, el grup Enhol i RWE.