L’FMI recomana a Espanya no prorrogar al 2024 les mesures antiinflació

El Fons Monetari Internacional (FMI) recomana a Espanya que no prorrogui més enllà del 31 de desembre del 2023 les mesures d’ajuda a famílies i empreses que s’han anat adoptant des de mitjans del 2021 per compensar els efectes de la inflació de l’energia i dels aliments. Amb una inflació que el 2023, de mitjana, se situarà per sota de la meitat de la del 2022 (el 3,5% davant el 8,3%, segons les mateixes xifres de l’FMI), l’organisme internacional considera que és el moment que Espanya deixi d’aplicar les mesures que, en principi, caduquen a finals del 2023, per avançar en la consolidació del dèficit públic i en la reducció del deute públic.

«Aquesta és la nostra recomanació. Haurien de deixar que caduquin perquè els preus de l’energia s’han normalitzat», ha dit el director per a Europa de l’FMI, Alfred Kammer, en una roda de premsa a Marràqueix, on l’organisme internacional celebra l’assemblea anual. L’FMI calcula en un punt del PIB (gairebé 13.500 milions) l’impacte pressupostari el 2023 de les mesures adoptades pel Govern espanyol per compensar l’encariment de l’energia.

Les mesures en suspens

En concret, el juny passat es van prorrogar fins al 31 de desembre mesures tals com la rebaixa de l’IVA dels aliments, al 5% en el cas de l’oli i la pasta, i al 0% en el cas de productes bàsics com el pa, els ous, la fruita i la verdura; els descomptes en el transport col·lectiu urbà i interurbà, d’almenys el 50%; la suspensió dels desnonaments de famílies vulnerables; la prohibició d’acomiadar a les empreses que han rebut ajudes públiques; i les ajudes directes al transportista.

En principi, el 31 de desembre també han de caducar mesures com la rebaixa de l’IVA de l’electricitat i el gas (del 21% al 5%) i la de l’impost especial sobre l’electricitat (del 5,11% va passar a 0,5%) o la suspensió de l’impost del 7% sobre la producció elèctrica, així com l’ampliació dels descomptes en la factura de la llum per a les famílies vulnerables o la creació d’una ajuda específica per a les classes mitjanes. A final d’any també s’acaba el límit a la pujada del preu de la tarifa regulada de calefacció (TUR), que es revisa cada trimestre, així com les ajudes directes a aquesta tarifa i la tarifa regulada exclusiva per a comunitats de veïns (TUR Veïnal).

Sota la premissa que les mesures que caduquen el 31 de desembre no es prorrogaran el 2024, l’FMI creu que el dèficit públic se situarà lleugerament per sota de límit del 3% del PIB el 2024 (2,957% del PIB), si bé calcula que després repuntarà i es mantindrà al voltant del 3,4% del PIB durant la resta d’exercicis de l’horitzó temporal de les seves projeccions macroeconòmiques, que arriba fins al 2028.

El Govern en funcions manté els dubtes

El Govern, no obstant encara no ha aclarit les seves intencions sobre si deixarà caducar totes les mesures que vencen el 31 de desembre o si, per contra, en prorrogarà algunes. La vicepresidenta primera del Govern en funcions, Nadia Calviño, insisteix que la decisió definitiva s’adoptarà a mesura que s’acosti el final de l’exercici.

Notícies relacionades

Així pots demanar les noves ajudes al lloguer per a més grans de 35 anys a Catalunya

El milionari José Elías opina sobre comprar o llogar el 2025: "Si guanyes 2.000 euros al mes..."

De moment, el Govern en funcions ha de presentar a Brussel·les abans que el diumenge 15 d’octubre tanqui el seu Pla Pressupostari per al 2024. En aquest document, amb les grans xifres pressupostàries de totes les administracions públiques (també les comunitats autònomes i corporacions locals), el Govern en funcions podria aportar algun indici sobre la seva intenció final. No obstant, Calviño ha dit que, ja que el Govern encara està en funcions, el document s’elaborarà sota la premissa de «legislació constant», sense canvis legislatius. Si és així, això equival a dir que el document assumirà que no es prorroga cap de les mesures que ja tenen data de caducitat, si bé, alhora, es deixar la porta oberta a qualsevol decisió que pugui adoptar després el Govern que resulti constituït.

Amb referència a l’actual procés de formació de Govern a Espanya, el responsable per a Europa de l’FMI, Alfred Kammer, ha reconegut a Marràqueix que «per descomptat això afegeix incertesa sobre com serà la política» i que aquesta incertesa persistirà fins que hi hagi un nou Executiu que posteriorment haurà d’explicar les seves polítiques amb més detall. En tot cas, ha remarcat que «es necessitarà consolidació fiscal, per la qual cosa ha de ser una prioritat per al Govern».