¿Pot convertir-se el sucre en el següent problema per al cistell de consum?

Les causes de l’augment global de preus del sucre, apunta l’Índex de Preus dels Aliments de la FAO (sigles en anglès de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació), es troben, d’una banda, a les males collites que hi ha hagut en països productors com Tailàndia i l’Índia per culpa del fenomen meteorològic d’El Niño, i, de l’altra, en l’augment de costos de producció que ha generat l’alça de preus del petroli. El Niño, que aquest any es va donar per oficialment iniciat el juny passat, és un cicle meteorològic que es repeteix al planeta amb una freqüència variable d’entre dos i set anys. Amb la seva arribada augmenten les temporades de pluges a l’Amèrica del Nord i del Sud i, en contrapartida, provoca que el sud d’Àsia i Austràlia, normalment plujosos, es tornin anormalment secs i pateixin períodes de sequera.

L’augment de preus, assenyalen els experts de la FAO, podria haver-se disparat encara més si el Brasil, el productor de canya de sucre més gran del món, no hagués esmorteït l’efecte. El país sud-americà, que es troba ara en plena collita (amb una previsió d’augment del 6,9% respecte a l’any passat), ha tingut una meteorologia favorable, a diferència de l’esdevingut al sud-est asiàtic. Això, sumat al debilitament de la seva moneda, el real, davant el dòlar dels Estats Units, ha fet contenir l’augment intermensual dels preus mundials del sucre.

L’índex de preus del sucre es va situar el setembre en una mitjana de 162,7 punts, això és 14,5 punts (un 9,8%) més que el mes anterior i 53 més que el setembre del 2022 (un 48,3% més). Són xifres, remarca el document, que no s’assolien des de fa 13 anys, quan també les condicions climàtiques van ser poc propícies als països cultivadors i, a més, es va produir cert repunt en la demanda del producte en països no productors i que, per tant, van haver d’importar. Ja en aquell moment, es va considerar que el 2010 havia sigut l’any amb preus del sucre més volàtil de les tres dècades anteriors.

També el mercat espanyol està notant ja l’escalada internacional de preus. Aquí, el sucre ha pujat l’últim any un 40,5% segons l’última dada de l’IPC, que, no obstant, situa l’augment entre l’agost i el setembre en un 0,4%, de la qual cosa es conclou que les pujades que s’estan veient en l’àmbit internacional encara no haurien tingut trasllat a Espanya. En l’actualitat, el quilo de sucre blanc té un preu de venda al públic als supermercats més populars d’1,45 euros, quan, fa dos anys, la mitjana era de 0,97.

A diferència de l’oli d’oliva, que té un alt consum domèstic a Espanya i, per tant, afecta directament el petit comprador, el sucre és un ingredient molt utilitzat en la indústria agroalimentària tant en conserves, com en productes lactis, brioixeria i galetes o begudes. El sucre intervé tant en l’elaboració, la transformació i la preparació d’aquests aliments com en la seva conservació i envasament. La pujada de preus afecta, doncs, tant les begudes ensucrades com la rebosteria, passant per les salses de tomàquet, els iogurts, els cereals per a l’esmorzar o, fins i tot, les papilles infantils, per exemple.

Com a edulcorant, hi ha al mercat diverses opcions que substitueixen el sucre i que, a més, són més saludables. Començant per l’estèvia, que s’obté de la planta del mateix nom, el xilitol, que s’extreu del blat de moro o de la fusta de bedoll i es troba en moltes fruites i vegetals. Hi ha també, per descomptat, la mel, la melassa i el xarop d’auró, tots ells d’origen natural i també recomanats per metges i nutricionistes.

Per a la indústria, una de les alternatives al sucre procedent de canya és l’elaborat a partir de la remolatxa, una indústria amb llarga tradició a Espanya, però que té difícil competència amb el producte d’importació.