Els Vint-i-set aconsegueixen un acord sobre la reforma de mercat elèctric amb l’únic vot en contra d’Hongria

‘Habemus’ acord. Després de quatre mesos de negociacions, els ministres d’Energia dels vint-i-set països de la Unió Europea han aconseguit un acord sobre la reforma del mercat elèctric per unanimitat amb l’únic vot en contra d’Hongria. Després de la conversa bilateral de la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, un a un, amb tots i cadascun dels ministres, la presidència ha elaborat una nova proposta que va aconseguir el consens. L’acord servirà ara com a mandat per a les negociacions entre el Consell i el Parlament Europeu per a precisar la forma final de la legislació.

«L’acord assolit suposa un pas endavant cap a la descarbonització, incentiva inversions en emmagatzematge i flexibilitat, i facilita que els estats membre puguin utilitzar instruments que tinguin un impacte positiu en l’estabilitat i el preu pagat pels consumidors», ha celebrat Ribera després de l’acord.

El principal enroc durant els últims mesos venia de l’eix franco-alemany sobre els contractes per diferències per a inversions en noves instal·lacions, que són una forma de subsidi públic segons la qual un Estat acorda amb un generador un preu fix de compravenda d’electricitat a llarg termini. En funció de si el preu real en el mercat és més elevat o més baix que aquesta referència, l’Estat torna la diferència al productor o al revés. 

El Consell finalment ha establert aquesta figura perquè totes les noves inversions siguin per a instal·lacions noves o noves inversions en actius existents però sota el control de la Comissió Europea, perquè vigili la seva aplicació en el marc de les ajudes d’Estat amb el marc jurídic existent; a més, s’inclou flexibilitat per redistribuir els ingressos d’aquest mecanisme entre els consumidors o per reduir els preus. «En el marc de les valoracions d’ajudes d’Estat, la Comissió Europea ja té aquest paper de comprovar els principis de disseny tal com estan establerts ara i la paraula clau que s’ha esmentat era que la Comissió ha de garantir aquesta igualtat de condicions de competència entre estats membre», ha explicat la comissària d’Energia, Kadri Simson.

La proposta de la Comissió Europea regula aquest mecanisme només per a les «noves inversions», mentre que França i els països afins busquen aplicar l’esquema de subsidis a les instal·lacions existents per aconseguir preus barats per a la seva energia nuclear. Però Alemanya i altres països, com Espanya, volen limitar la quantitat d’energia subjecta a aquest mecanisme. El Govern alemany defensava, a més, que els ingressos que generin aquests instruments es dirigeixin no només als consumidors, com plantejaven Espanya i altres països, sinó que també beneficiïn les empreses per poder, així, ajudar la seva indústria.

Entre les mesures, s’elimina el «caràcter temporal» dels mecanismes de capacitat i se simplifiquen els procediments per poder desenvolupar mecanismes d’emmagatzematge. En aquest cas, a més, per acontentar Polònia, que depèn molt del carbó, s’afegeix en l’acord final una excepció fins al 2028 sobre els límits sobre les emissions de CO² del mecanisme de seguretat en cas que calgui assegurar el subministrament, segons ha explicat Ribera.

Notícies relacionades

Ribera demana a la Comissió Europea «repensar» el disseny del mercat elèctric

Espanya defensa davant Brussel·les que intervenir el preu de nuclears i hidràuliques podria abaratir «immediatament» la llum

«La nostra intenció és arribar avui a un acord i ens quedarem aquí el temps que resulti necessari. Els serveis de traducció estan contractats fins a altes hores de la nit», ha advertit Ribera a la seva arribada al Consell de Luxemburg aquest dimarts. Minuts després i després d’escoltar l’enroc d’Alemanya i França i dels seus països afins, el debat continuava enrocat i Ribera ha anunciat una conversa bilateral amb tots i cadascun dels ministres des de mig matí i fins a les tres de la tarda.

En el cas d’Hongria, el problema, ha dit Ribera, està relacionat amb la «fiscalitat i el seu impacte en els preus». «Hi ha qüestions que no s’han desenvolupat del tot en aquest text del reglament, com hem abordat la qüestió de l’emmagatzematge i en quines condicions. Des del principi hem dit que hi ha aspectes que havíem de desenvolupar en el futur», ha afegit Ribera.