Les aerolínies rebutgen prohibir els vols curts i reclamen l’AVE a Barajas i el Prat per reduir-los

El debat sobre la prohibició de vols de curta durada que es puguin substituir per viatges amb tren per raons ambientals ve de lluny, però només havia estat una opció merament teòrica. El pas endavant de França de convertir-se, el maig passat, en el primer país europeu en executar-la ha avivat el debat a diversos països, s’ha acompanyat d’estudis variats a favor i en contra sobre els seus efectes, i ha fet que el sector aeri espanyol ja s’hagi posat en alerta de manera preventiva.

La plataforma Ecologistes en Acció va publicar aquesta setmana un estudi que defensava que el veto d’11 rutes aèries amb alternativa de trajectes amb tren de menys de quatre hores permetria reduir un 10% les emissions de CO2 de les connexions domèstiques espanyoles (però equivalent a només un 1,4% de les emissions de tot el transport aeri nacional, es contraposa des del sector de l’aviació comercial).

Des de les companyies aèries es rebutja completament que s’apliquin vetos de vols i s’aposta per avançar a la combinació de diferents mitjans de transport, singularment fent arribar les línies d’alta velocitat ferroviària directament als grans aeroports amb l’objectiu de reduir la necessitat d’aquestes rutes aèries de curta durada.

AVE als grans aeroports

AVE als grans aeroports«No creiem en les prohibicions. Advoquem per la intermodalitat perquè el passatger pugui elegir», va remarcar aquest dijous Javier Gándara, president de l’Associació de Línies Aèries (ALA), en una trobada amb premsa. «Defensem una intermodalitat en el sentit que l’AVE arribi almenys a l’aeroport de Madrid-Barajas i també a Barcelona-el Prat», amb l’objectiu que els passatgers puguin fer trajectes combinats de tren cap als grans aeroports i després agafar un vol a altres destinacions a més distància.

Les aerolínies defensen des de fa anys la necessitat de connectar Barajas amb la xarxa d’alta velocitat, però adverteixen que no val amb simplement tenir la connexió intermodal en marxa. Segons les estimacions d’Iberia, l’aerolínia més gran a l’aeroport de Madrid, per substituir les rutes aèries potencialment afectades per les prohibicions de vols curts, faria falta una oferta d’entre vuit i deu trens cada hora passant per Barajas. Una quantitat de freqüències d’alta velocitat que no es podria assolir fins a algun moment més enllà del 2030.

El 2026, quan està previst que arribi el tren d’alta velocitat directament a Barajas (actualment només hi ha connexió amb la xarxa de Rodalies), i durant els primers anys posteriors l’oferta previsiblement estarà entre un i dos trens per hora, que les companyies aèries consideren insuficient per cobrir tota la capacitat necessària per substituir per complet l’avió.

El tren ja controla les grans rutes

El tren ja controla les grans rutesEl tren d’alta velocitat progressivament ha anat menjant terreny a l’avió en els grans eixos espanyols i la liberalització ferroviària i l’entrada de rivals privats (Iryo i Ouigo) davant Renfe ha accelerat la captura del mercat. En el Madrid-Barcelona el tren ja controla gairebé el 80% dels passatgers, en el Madrid-València escala fins al 90% i en les rutes entre la capital i Alacant, Màlaga i Sevilla ja supera el 75%.

«El transvasament de viatgers de l’avió al tren s’està produint de manera natural amb l’augment d’oferta de l’alta velocitat», va explicar Gándara. «però la major part d’aquest 20% de passatgers que vola des de Barcelona o el 10% des de València ho fa per agafar un vol de connexió a Madrid i anar a altres destinacions. Si es prohibeixen aquests vols, només farà que aquests passatgers volin a altres aeroports europeus com Frankfurt, París o Amsterdam per agafar vols de llarg recorregut, elevant les emissions del transport aeri i reduint la competitivitat de Barajas com a gran ‘hub’ aeri», va sentenciar el també director general d’easyJet a Espanya.

«Hem d’aconseguir la intermodalitat entre tren i avió i que aquesta permeti una experiència el més similar possible a l’actual dels vols de connexió. Que un passatger deixi la seva maleta a l’estació de tren de València, arribi a l’aeroport de Madrid, agafi el vol a Nova York i que reculli aquesta mateixa maleta ja a Nova York», va apuntar Gándara, que defensa opcions com impulsar encara més els combustibles sostenibles (SAF) o la implantació del cel únic europeu, per impulsar vols sense voltes o en ziga-zaga com obliga l’actual gestió per països de l’espai aeri, per avançar cap a la descarbonització del sector, davant mesures «més efectistes que efectives» com, al seu judici, prohibir vols curts.

Un 2023 de rècord

Un 2023 de rècordLes aerolínies s’agafen al boom del turisme per aconseguir la recuperació total del sector després de la caiguda provocada per la pandèmia. La patronal ALA anticipa que aquest any se superarà als aeroports espanyols el rècord històric de 275 milions de passatgers que es va assolir el 2019 precovid, malgrat les incerteses per les tensions geopolítiques desencadenades per la guerra d’Ucraïna i la del Pròxim Orient.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Durant la temporada d’estiu (d’abril a octubre) s’ha superat en un 1,2% el trànsit de passatgers prepandèmia i l’oferta de vols que preparen les companyies per a la temporada d’hivern vinent (de novembre a març) supera en un 12,8% els nivells previs a la Covid, amb més de 127 milions de places.

Durant l’estiu, tant el trànsit de passatgers en els vols domèstics com els intercontinentals estan ja per sobre dels nivells precovid, amb increments del 8% i del 2%, respectivament, mentre que els intraeuropeus encara estan un 2% per sota a causa que els dos principals mercats emissors d’Espanya, el Regne Unit i Alemanya, encara mostren descensos del 6,5% i de l’11,5%. Amb gairebé el mateix nombre de vols que a l’estiu del 2019 (un 1% menys), les xifres de passatgers són superiors gràcies a l’ocupació més gran, amb un 87% de places venudes davant el 85% d’abans de la pandèmia.