El BCE deixa els tipus sense canvis per primera vegada des del juliol del 2022

El consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) ha decidit aquest dijous mantenir sense canvis el preu del diner per primera vegada des del juliol del 2022. L’autoritat monetària de la zona euro, així, ha premut el pedal del fre després de pujar els tipus d’interès a un ritme i escala sense precedents des de la seva creació el 1999: 4,5 punts percentuals en 10 reunions consecutives. El tipus principal seguirà en el 4,5% (el nivell més alt des del maig del 2001), mentre que la facilitat de dipòsit (l’interès amb què remunera els diners que guarda als bancs, el més rellevant en l’actual context) es quedarà en el seu màxim històric del 4%.

Era el que esperava el mercat i el que havia anticipat el mateix banc central després de l’última pujada que va aprovar a mitjans de setembre. «Sobre la base de la seva avaluació actual, el consell de govern considera que els tipus d’interès oficials del BCE han arribat a nivells que, mantinguts durant un període prou llarg, contribuiran de manera substancial al ràpid retorn de la inflació a l’objectiu (2% a mitjà termini). Les decisions futures del consell de govern asseguraran que els tipus d’interès oficials del BCE es fixin en nivells prou restrictius durant el temps que sigui necessari», va apuntar llavors i ha repetit ara.

Menys IPC i PIB

Les dades conegudes en les sis setmanes transcorregudes des de la pujada de setembre han avalat la decisió del BCE d’interrompre les alces de tipus. La inflació de la zona euro s’està desaccelerant i va baixar el mes passat al 4,3%, nou dècimes menys que a l’agost i el seu nivell més baix en dos anys, mentre que l’IPC subjacent (sense els més volàtils preus de l’energia i els aliments) va caure també del 5,3% al 4,5%. Paral·lelament, les dades de producció –inclosos els dels serveis, que havien apuntalat el creixement en el primer semestre– apunten que la zona euro ja està a punt de la contracció econòmica, si és que encara no hi ha caigut. I a més, l’última enquesta de préstecs bancaris va confirmar que l’oferta i demanda de crèdits s’està deteriorant fins i tot més ràpid del previst, amb bona part del seu impacte en l’activitat econòmica encara pendent de tenir efecte.

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

El governador del Banc d’Espanya i conseller del BCE, Pablo Hernández de Cos, ja va dir fa uns dies que estava «confiava més» que no caldria apujar més els tipus per portar la inflació a l’objectiu del BCE, una meta a què en qualsevol cas el banc central no espera arribar fins al 2025. La incertesa més important ara com ara, això sí, és quins efectes tindrà el conflicte al Pròxim Orient en els preus internacionals de l’energia. El BCE en tot moment ha evitat confirmar que la de setembre va ser l’última pujada dels tipus i s’ha deixat les de mans lliures per aprovar nous increments si ho considera necessari. De fet, hi ha alguns analistes que no descarten una pujada de 0,25 punts en la seva reunió de desembre, tot i que cada vegada en són menys.

Els dubtes més importants, de fet, rauen ara com ara en quan començarà a reduir els tipus el BCE davant el creixent deteriorament econòmic. Alguns economistes encara pensen que podria ser durant el primer semestre del 2024 atesa l’evolució que estimen del PIB i l’IPC, però la majoria no ho espera abans de la segona meitat de l’any que ve, com a aviat. També hi ha interès per saber si el BCE avançarà el final de la reinversió del deute comprat durant la pandèmia des de la data prevista de finals del 2024. Però la majoria d’experts creuen que el banc central esperarà la seva reunió de desembre, ja que tindrà més dades i una nova revisió de les seves previsions macroeconòmiques, per oferir pistes sobre els pròxims passos que farà.