El Cercle d’Economia exigeix una amnistia fruit d’«un gran acord polític»

Enmig de les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, el Cercle d’Economia defensa l’amnistia dels implicats en el procés, però com a fruit d’«un gran acord» dels principals partits polítics, no com a moneda de canvi per formar Govern; i amb una altra condició: «Hauria de suposar l’acceptació pels beneficiaris del marc establert per la Constitució. Les reafirmacions en la unilateralitat són incompatibles amb qualsevol pacte dirigit a la normalització política».

A través de la nota d’opinió, les comunicacions a través de les quals aquest fòrum de directius, empresaris i acadèmics se sol pronunciar, sota el títol «Una sortida per a Catalunya, una proposta per a Espanya», aquesta entitat presidida per Jaume Guardiola considera que una mesura «tan transcendent» com una amnistia «compromet el conjunt del Parlament. O es desenvolupa una discussió oberta i plural amb un autèntic sentit d’Estat o la qualitat del nostre Estat de dret pot quedar malmesa».

El Cercle admet que «la concessió de mesures de gràcia als líders independentistes catalans i als centenars de càrrecs públics i ciutadans encausats pel procés pot servir per millorar el clima de convivència a Catalunya i per avançar en la normalització del país, com ja es va demostrar amb els indults el 2021». L’aval del Cercle d’Economia als indults va ser determinant el 2021 a l’introduir un gir en l’opinió pública i va facilitar les coses al president del Govern.

Com a solució als problemes d’encaix de Catalunya, per al qual reclama un pacte territorial entre el PSOE i el PP, el Cercle recorre a dues fórmules que ja ha plantejat anteriorment: una reforma de l’Estatut i una millora del finançament autonòmic. En la seva nota, l’entitat és conscient de les dificultats del que sol·licita: d’una banda, sumar el PP en una fórmula d’amnistia; i de l’altra, a Junts i ERC en la via de reformar l’Estatut i el finançament autonòmic.

Referèndum «inviable»

Segons el parer del Cercle, en la nota que s’anava a presentar aquest migdia i que s’ha filtrat a ‘La Vanguardia’, les mesures de gràcia que es contemplin han de complir dos requisits. El primer, des del punt de vista jurídic, «oferir la màxima seguretat que després no serà revocada pel Tribunal Constitucional». Consideren que «legislar malament podria provocar els efectes contraris als desitjats». Potser per això el PSOE insisteix que qualsevol solució que es doni serà en el marc de la Constitució.

L’altra condició ha de ser l’acceptació per part dels beneficiaris del marc constitucional i la renúncia a la unilateralitat. «Aquesta via ja va ser transitada, i seguir-hi només provocaria més frustració i nous conflictes. Els partits independentistes no tenen necessitat de renunciar als seus objectius, que són perfectament legítims, però ha arribat l’hora que actuïn i es pronunciïn amb la responsabilitat del realisme. No és procedent insistir en un referèndum d’autodeterminació que en les circumstàncies actuals resulta inviable. Tots els actors polítics són conscients d’aquesta realitat i haurien d’actuar en conseqüència. En interès de Catalunya».

L’entitat afirma que les mesures de gràcia haurien de donar pas a un nou cicle polític en què el Govern se centri més en les polítiques públiques i a treballar per la prosperitat i la millora de la renda per càpita. I igualment reclamen al Govern central que avanci a reduir el dèficit en inversions en infraestructures, tal com ja denunciaven en la seva nota d’opinió «Reactivar el futur» del maig passat.

«Revertir aquests pobres resultats en termes de renda per càpita va lligat a realitzar inversions importants i recurrents en el temps en capital físic i humà i en intangibles que contribueixin a augmentar la productivitat de la nostra economia. Tot això acompanyat de la necessària estabilitat econòmica i política», destaquen.

Segons el parer del Cercle, la reformulació necessària de l’Estatut, amb «l’assentament d’un Estat autènticament federal», que després s’hauria de sotmetre a un referèndum. Una mesura d’aquest tipus, destaquen, requereix «un ampli consens com el que al seu dia va donar lloc a la Constitució de 1978».

Notícies relacionades

El Cercle d’Economia reclama consens per superar l’estancament real del nivell de vida

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Quant al sistema de finançament autonòmic, caducat des del 2014, remarquen que hi ha «un ampli consens entre els experts sobre la necessitat de reformar-lo amb l’objectiu de millorar la seva robustesa, responsabilitat fiscal i equitat redistributiva».

El Cercle conclou que els dos grans partits majoritaris (PP i PSOE) haurien de ser capaços de posar sobre la taula una gran proposta de pacte territorial, «una qüestió nuclear en la vertebració d’Espanya». I als partits nacionalistes, especialment els catalans els demana «fer un exercici de realisme i de pragmatisme».