El nou deute públic del 2024 serà més car que el que venci per primera vegada en 11 anys

Tot això té relació amb l’enduriment de la política monetària iniciada pel Banc Central Europeu (BCE) a finals del 2021, que ha situat el preu oficial dels diners en el 4,5% (el nivell més alt des de maig del 2001). Aquest mateix dijous es reuneix el BCE amb el dilema sobre la taula de mantenir el preu del diner en aquest nivell –com anticipen de manera majoritària els analistes– o donar un nou pas de rosca.

Canvi de cicle

Funcas calcula que el 2024 el cost d’emetre bons a 10 anys serà del 4% (en línia amb l’última subhasta del Tresor, de setembre passat). Mentrestant, el 2024 venceran els títols que es van emetre deu anys abans, el 2014, amb un tipus d’interès molt menor, del 2,7%. «S’està produint una inversió de la corba de tipus. Per primera vegada en 10 anys, el tipus dels nous bons que emeti el Tresor serà superior al dels títols que van vencent. Això és una cosa que repercutirà en la despesa financera de les administracions i que representa un front de vulnerabilitat per a l’economia espanyola», va advertir el director de Conjuntura i Estadística de Funcas, Raymond Torres, durant la presentació de les noves previsions econòmiques per al període 2023-2024.

Tot això augura més dificultats per a la sostenibilitat d’un deute públic que, segons les mateixes previsions del Govern, arribarà als 1,58 bilions d’euros a finals del 2023 (el 108,1% del PIB) i els 1,64 bilions el 2024 (el 106,3% del PIB).

De moment, la despesa de les administracions públiques en pagament d’interessos del deute públic augmentarà des dels 35.550 milions euros de 2023 (el 2,4% del PIB) a 39.078 milions el 2024 (el 2,5% del PIB), segons el Pla Pressupostari remès a la Comissió Europea pel Govern en funcions. Aquesta quantitat, pròxima als 40.000 milions, podria duplicar la que es destini a protecció per atur (que per al 2023 s’ha estimat en 21.000 milions).

La despesa d’interessos del deute es convertirà en els pròxims anys al principal llast dels comptes públics en els pròxims anys. Segons les previsions del Fons Monetari Internacional (FMI), en absència de canvis normatius, Espanya tindrà encara un dèficit del 3,4% del PIB el 2028 i el pagament d’interessos serà responsable de tres de cada quatre euros d’aquest forat. Per això la insistència d’organismes com l’Airef perquè el Govern emprengui un decidit pla de consolidació pressupostària.

Política monetària

Amb el canvi de cicle de la política monetària, queda en el passat la llarga etapa de millora de sostenibilitat del deute públic que va seguir la crisi del 2011 i el rescat europeu de la banca espanyola, amb ajuda del camí de retallades dels tipus d’interès que va inaugurar el Banc Central Europeu (BCE) el novembre d’aquell any.

Ara, el recent enduriment de la política monetària del BCE iniciat el desembre de 2021 –amb l’anunci de la reducció de compra de deute públic– i apuntalat el juliol de 2022 (amb la primera pujada de tipus d’interès en onze anys) ja està passant factura als comptes públics i continuarà fent-ho en els pròxims anys, com adverteixen l’Airef i Funcas.

Noves emissions més cares...

Després d’arribar a un mínim del -0,04% el 2021, el cost mitjà de les noves emissions del Tresor ha emprès un repunt fins a arribar el 3,6% el setembre de 2023 (el més car des del 2011, quan va arribar al 3,9%), que llança una mitjana del 3,36% des de principis d’any. Així, l’interès mitjà del deute en circulació ha repuntat lleugerament fins al 2,05% i la tendència seguirà en els pròxims anys: l’Airef estima que l’interès mitjà se situarà en el 2,8% el 2026.

... que eleven el cost del deute en circulació

Notícies relacionades

L’Estat i Criteria evitaran controlar més del 50% d’accions de CaixaBank

El nou reglament d’estrangeria facilita els contractes en origen

Des del 2011, la progressiva suavització de la política monetària del BCE i els menors costos d’emissió van permetre al Tresor reduir el tipus d’interès mitjà del deute viu en circulació a menys de la meitat en només una dècada: des del 4,07% de finals del 2011 a l’1,64% de desembre del 2021 o l’1,73% del 2022. És un temps que el Tresor ha aprofitat per allargar la vida mitjana de la cartera de deute –des dels 6,20 anys del 2013 fins als 7,82 anys del 2023– i ajudar a tenir una millor sostenibilitat de les finances.

El 2023, no obstant, el cost més elevat de les noves emissions (3,6% de mitjana) ja ha fet repuntar al 2% el tipus d’interès mitjà del deute en circulació. Segons les dades del Tresor, les rendibilitats de les últimes subhastes han arribat el 3,556% per a les lletres a tres mesos; el 3,862% per a les lletres a 12 mesos; el 3,527% per al bo a tres anys; el 4,067% per a les obligacions a 10 anys i el 3,874% per als títols a 50 anys, entre altres referències.