Les dues maneres d’alleujar el deute autonòmic

Més de la meitat el total del deute autonòmic ho és amb l’Estat, a través de mecanismes de facilitat financera com el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Arran de la crisi del deute, com els mercats exigien alts tipus d’interès a les comunitats autònomes, era el Tresor qui s’endeutava i després traspassava la liquiditat a les autonomies. Així, mecanismes com el FLA es van posar en marxa a partir del 2012 per rescatar les finances de les comunitats i ara el 58,6% del deute autonòmic ho és amb l’Estat. Una manera de condonar el deute seria que l’Estat assumeixi una part d’aquestes quantitats com passius propis.

Almenys de moment, Hisenda es resisteix a parlar de «condonació», «quitació» o «perdó» del deute autonòmic. El ministre del PP Cristóbal Montoro es va enfrontar al seu dia al rebuig d’autonomies com Galícia i Madrid (governades pel PP i amb menys nivell de deute) a qualsevol intent de perdó d’un deute que, des del punt de vista d’aquestes, tenia més a veure amb la mala gestió i el malbaratament que amb l’infrafinançament. Madrid continua mostrant el seu rebuig.

La paraula «condonació» sembla, així, proscrita del debat. El govern valencià defensa que l’Estat assumeixi un volum del seu deute autonòmic equivalent al seu càlcul d’infrafinançament acumulat, de 23.000 milions (amb xifres del 2021). Però prefereixen no anomenar-ho condonació, sinó «compensació» del deute.

Hi ha altres alternatives per aconseguir un efecte financer equivalent al d’una «condonació». Consisteix a renegociar els terminis i els tipus d’interès del deute, allargant els primers i abaixant els segons. No es redueix el deute però l’equivalent en valor actual és menor com més llarg sigui el venciment. A més, la càrrega financera anual pot gairebé desaparèixer. En aquest sentit, allargar la vida mitjana actual de 5 anys del deute en poder de les autonomies amb especials dificultats a un termini de 75 anys i abaixar el tipus d’interès mitjà del 0,75% en 70 punts bàsics (al 0,05%) equivaldria a una quitació del 50% del deute en valor actual, segons càlculs que la sòcia d’Analistes Financers Internacionals (AFI) Carmen López va presentar en una jornada sobre ‘Deute i sostenibilitat de les finances autonòmiques’, celebrada a València el març passat. I tot això sense que es noti.

En el moment actual, Hisenda no aclareix quins són els plans per alleujar el deute autonòmic a què de forma genèrica s’ha referit en alguna ocasió la ministra d’Hisenda en funcions, María Jesús Montero. Les declaracions de María Jesús Monteroa favor d’abordar el problema del «deute acumulat» apunten en la direcció que l’alleujament podria anar en exclusiva a les comunitats amb un infrafinançament flagrant acumulat els últims anys, però no és segur. Les dades, analitzades per la fundació Fedea, assenyalen clarament a València, Múrcia, Andalusia i Castella-la Manxa com les que acumulen un menor finançament per habitant en les últimes dècades. No obstant, almenys Catalunya i les Balears també es consideren infrafinançades. En tot cas, Hisenda entén el debat sobre el deute com una peça més dins les negociacions per al disseny del que hauria de ser el nou sistema de finançament autonòmic, pendent de revisió des del 2014.

Ja el 2018 el llavors ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va introduir una disposició en la Llei de Pressupostos de l’Estat que obria la porta a la condonació del deute autonòmic contret amb l’Estat.  L’informe de la Comissió d’Experts per a la Revisió del Model de Finançament Autonòmic, publicat el juliol del 2017 va abordar la necessitat d’alleugerir el deute acumulat, apuntant diferents opcions. No obstant, el canvi de Govern el juny del 2018 i la posterior crisi sanitària va postergar el debat. Dos anys després, l’actual cicle d’alts tipus d’interès, que s’auguren per un llarg període fa més apressant buscar un alleujament a la càrrega financera que hauran d’encaixar en els pròxims anys les comunitats autònomes amb més taxa d’endeutament. I la necessitat de la coalició PSOE-Sumar d’amarrar suports polítics per a la investidura de Pedro Sánchez, brinda l’ocasió política per avançar en aquesta negociació.

Catalunya és la comunitat autònoma amb més volum de deute en xifres absolutes (84.800 milions d’euros) i la segona, en relació amb el PIB (el 32,4%), per darrere de la Comunitat Valenciana (43,5% del PIB). Catalunya deu el 84% del seu deute a l’Estat (73.110 milions) a través de mecanismes com el fons de liquiditat autonòmic (FLA).

A mitjans del 2023, el deute autonòmic total es va situar en una mitjana del 23,2% del PIB, dins una forquilla que inclou des del voltant del 13% del PIB al País Basc, Navarra, Madrid o les Canàries fins a taxes del 43,5% a la Comunitat Valenciana o el 32% de Catalunya, Múrcia i Castella-la Manxa. Aquestes últimes taxes d’endeutament serien pràcticament inassumibles per aquests territoris si no fos perquè l’Estat –a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i altres mecanismes del Tresor– finança amb baixos tipus d’interès més del 80% dels passius d’aquestes comunitats que, a canvi, han perdut l’autonomia financera que sí que han preservat altres regions.  Ni el País Basc, ni Navarra, ni Madrid tenen contret cap deute amb els mecanismes financers del Tresor. En els casos de Galícia, Astúries, les Canàries i Castella i Lleó el percentatge del deute total contret amb l’Estat oscil·la entre el 22,4% i el 14,5% en els dos extrems.