El perdó del deute autonòmic surt a la negociació del PSOE amb ERC

Aquí és on surt el perdó del deute dels territoris com a via alternativa. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que és la negociadora econòmica dels socialistes, ja va obrir la porta aquest estiu, poc després de les eleccions generals, a reconèixer que un dels problemes de l’actual sistema és que «el deute és asimètric» entre els territoris i es va mostrar partidari d’«abordar tots els components del puzle».  

L’assumpte encara no s’ha abordat en les converses amb l’independentisme català, expliquen en la direcció del PSOE, perquè gairebé tots els esforços en aquesta primera fase han anat destinats a les qüestions polítiques, amb l’amnistia en el centre del debat. Fonts d’ERC, mentrestant, assenyalen que la condonació de deute no és una proposta seva, però no la rebutgen. Al contrari. «La condonació encara no ha arribat a la taula de negociació», asseguren els republicans, que diuen que no la proposaran. Ara bé, si el PSOE ho fa, no ho veuen amb mals ulls, afegeixen.

La comunitat amb més volum de deute

Catalunya és la comunitat autònoma amb més volum de deute en xifres absolutes (86.800 milions d’euros) i la segona, en relació amb el PIB (el 32,4%), per darrere del País Valencià (43,5% del PIB). Catalunya deu el 84% del seu deute a l’Estat (73.110 milions) a través de mecanismes com el fons de liquiditat autonòmic (FLA).

Amb un nivell tan elevat de deute, l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) estima que el pagament d’interessos es duplicarà en els pròxims anys –des del 0,4% del PIB el 2022 al 0,8% el 2028–, cosa que restarà marge de maniobra al pressupost de la Generalitat per poder atendre les seves polítiques públiques.

En general, qualsevol debat sobre una possible mesura d’alleujament del deute hauria d’anar precedit d’un estudi previ que determini quina part del passiu d’una comunitat podria ser imputable al pitjor tracte rebut de l’actual sistema de finançament autonòmic. Així almenys ho dona a entendre la ministra d’Hisenda en funcions, María Jesús Montero, quan es refereix al deute autonòmic. Això planteja el problema doble de determinar quines són les comunitats que estan infrafinançades i en quina mesura.

Entre 2.000 i 40.000 milions

En aquest punt, la forquilla és amplíssima. Un estudi del doctor en Ciències Econòmiques i exsecretari d’Estat d’Hisenda Antoni Zabalza xifra en uns 150.000 milions d’euros el deute que l’Estat hauria de condonar a les autonomies (el 56,5% del total) pel fet que els recursos del sistema de finançament no hagin sigut capaços de cobrir les necessitats de despesa de les autonomies des del 2007. Per al cas concret de Catalunya, Zabalza estima una condonació de deute pròxima als 40.000 milions (el 51,6% del deute català el 2019).

Altres xifres resulten de l’informe ‘Insuficiències acumulades i ruptura d’equilibris en el finançament de les comunitats autònomes’, de l’IvieLab (Generalitat Valenciana). Si només es té en compte el pitjor finançament rebut per Catalunya respecte a la mitjana estatal des del 2002, aquest informe xifra en alguna cosa menys de 2.000 milions d’euros l’infrafinançament de la Generalitat en aquest període (només el 2,5% del deute de Catalunya el 2019). Si es té en compte l’‘infrafinançament total’ que el sistema de finançament autonòmic vigent des del 2009 ha generat a totes les comunitats de règim comú, l’IvieLab eleva a 30.319 milions la condonació de deute que correspondria a Catalunya (el 38,4% del total de 2019).

D’acord amb aquests estudis acadèmics –que no d’Hisenda ni de la Generalitat– es podria dir que el debat de la condonació de deute podria incloure a Catalunya una amplíssima forquilla (entre els 2.000 milions de l’IvieLab i els 40.000 milions de Zabalza). El debat també es podria situar sobre el refinançament de la massa total de deute de Catalunya amb l’Estat (73.110 milions), tal com suggereixen alguns experts en finançament autonòmic.

Dues maneres de perdonar el deute

Bàsicament hi ha dues maneres d’abordar una quitació: una condonació de deute o una renegociació de terminis i tipus d’interès. Cap d’aquestes és pacífica des del punt de vista polític.

El primer problema que planteja la recerca d’un alleujament del deute autonòmic és el del llenguatge. Les paraules ‘condonació’, ‘perdó’ o ‘quitació’ semblen proscrites. Se sap per endavant que qualsevol d’aquests termes suscitaria recels en les autonomies en millor situació financera, que tendeixen a veure l’endeutament més gran de les altres com una mostra d’una pitjor gestió de la despesa i no com el fruit d’un infrafinançament. Des de la Comunitat de Madrid, per exemple, es veu qualsevol intent d’alleujament sobre el deute com una mesura a favor de «els socis catalans independentistes» del Govern.

Hi ha alternatives per aconseguir un efecte financer equivalent al d’una «condonació». Consisteixen a renegociar els terminis i els tipus d’interès del deute, allargant els primers i abaixant els segons. Aquesta fórmula no redueix el deute, però l’equivalent en valor actual és més baix com més llarg sigui el venciment.

Allargar el deute a 75 anys equival a perdonar-ne la meitat

No obstant, els nivells de deute de comunitats com València i Catalunya són tan elevats que la via de reestructurar el deute només tindria sentit si es planteja d’una forma «molt agressiva», raonava la sòcia d’Analistes Financers Internacionals (AFI) Carmen López en una jornada sobre ‘Deute i sostenibilitat de les finances autonòmiques’ celebrada a València el març passat.

Segons aquesta economista, perquè una reestructuració de deute per a aquestes autonomies de veritat fos efectiva el termini d’amortització s’hauria d’allargar a 75 anys (abastant una consideració pròxima a la de deute perpetu) i el seu cost s’hauria de reduir gairebé al 0%.

Segons els càlculs d’AFI, tal reestructuració de deute equival a una quitació de la meitat del deute. «Però no s’ha d’oblidar que això seria una solució a curt termini. Si volem garantir que l’endeutament autonòmic no torna a augmentar d’una manera heterogènia, el procés de quitació/reestructuració haurà de venir acompanyat d’una reforma en el sistema de finançament autonòmic» que evita que unes comunitats estiguin molt millor finançades que altres, va apuntar la sòcia d’AFI. Carmen López també va advertir que potser les comunitats que no resultin beneficiades per aquest procés exigirien algun tipus de compensació.

La pujada de tipus d’interès estreny

El deute de les comunitats autònomes va esclatar a partir de la crisi financera del 2008. En pocs anys, va passar del 5,8% del PIB el 2007 al 20,6% el 2013 i al 27,2% el 2020. A mitjans del 2023, el deute autonòmic ha cedit fins a una mitjana del 23,2% del PIB, dins d’una forquilla que inclou des de l’entorn del 13% del PIB a País Basc, Navarra, Madrid i les Canàries fins a taxes del 43,5% al País Valencià i el 32% de Catalunya, Múrcia i Castella-la Manxa. Aquestes últimes taxes d’endeutament serien pràcticament inassumibles per a aquests territoris si no és perquè l’Estat –a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i altres mecanismes del Tresor– finança més del 80% dels passius d’aquestes comunitats que, a canvi, han perdut l’autonomia financera que sí que han preservat altres regions.

Notícies relacionades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

Les novetats de la reforma

L’assumpte de l’alleujament del deute és un debat vell. Ja el llavors ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro (PP) va introduir el 2018 una disposició en la Llei de Pressupostos de l’Estat que obria la porta a allargar terminis i baixar interessos als diners que es devien al mateix Estat. I més recentment, en aquesta última legislatura, l’octubre del 2021, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero es va comprometre amb Joan Baldoví (Compromís) al Congrés dels Diputats a abordar el problema de l’endeutament quan s’encetés el meló del finançament autonòmic. La ministra va assenyalar que l’«infrafinançament» que han patit des de fa anys algunes comunitats (va citar en concret el País Valencià i Múrcia) justificava per si mateixa la necessitat de buscar un alleujament per a l’elevat endeutament al qual això els havia conduït.

Dos anys després, l’actual cicle d’elevats tipus d’interès, que s’auguren per un llarg període, fa més apressant buscar un alleujament a la càrrega financera que hauran d’encaixar en els pròxims anys les comunitats autònomes amb més taxes d’endeutament. I la necessitat de la coalició PSOE-Sumar d’amarrar suports polítics per a la investidura de Pedro Sánchez, brinda l’ocasió política per avançar en aquesta negociació.