Telefónica, Vodafone, Orange, MásMóvil: Les setmanes que canviaran el futur de les telecos a Espanya

El sector espanyol de les telecomunicacions està registrant moviments que acabaran tenint conseqüències de pes, realment sistèmiques, en l’organització corporativa i en el funcionament de tota la indústria. Totes les grans telecos (Telefónica, Orange, Vodafone i MásMóvil) estan patint sotracs notables que ja s’han perfilat i d’altres imminents que es concretaran de manera definitiva en les pròximes setmanes, i que canviaran el present i el futur de les corporacions i de molts de la resta de rivals més petits.

Les telecos espanyoles ja es preparaven per a l’impacte que sobre el sector tindria l’esperada fusió entre Orange i MásMóvil. Era un terratrèmol descomptat, però d’una magnitud i repercussió sobre la resta de competidors que dependran de les condicions que imposarà Brussel·les per aprovar l’operació. Un vist-i-plau de la Comissió Europea que en principi es produirà abans de final d’any i que es concretarà tancant la transacció –segons esperen les dues companyies– en els primers mesos de l’any vinent.

A la convulsió esperada des de fa un any de la unió del tercer i quart operadors més grans per crear un nou gegant nacional, s’hi va sumar la venda de Vodafone España –al principi només probable des de maig i ara ja concretada–, que s’ha anat gestant durant mesos però que s’ha accelerat en les últimes setmanes amb l’aparició de diversos interessats a prendre la control de la companyia.

El fons britànic Zegona ha pactat aquest dimarts la compra de la filial espanyola de Vodafone per 5.000 milions d’euros, amb l’objectiu de reflotar-la després d’anys de números vermells milionaris i pèrdues de clients. L’objectiu passa per tancar l’operació també a principis del 2024, després de rebre el vistiplau del Govern central i de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).

El moviment més inesperat és el que pot acabar provocant un sotrac no només corporatiu, sinó també de tipus polític. I és que la sorprenent irrupció de l’Aràbia Saudita a Telefónica i la seva intenció de convertir-se en l’accionista més gran del grup –anunciada fa dos mesos– pot desencadenar altres moviments en el capital del grup. Fins i tot pot provocar la tornada de l’Estat a l’accionariat de la teleco un quart de segle després de la seva privatització total, amb l’entrada del hòlding públic SEPI a l’accionariat, en coordinació amb altres grups nacionals, en un intent del Govern central per rearmar un nucli dur de socis espanyols (al costat dels ja presents BBVA, que ara té un 4,8% a la teleco, i de Caixabank-Criteria, amb un altre 5%) com a contrapès a la posició saudita.

Sota la vigilància de la Unió Europea (en el cas de la unió d’Orange-MásMóvil) i del Govern espanyol (que ha de donar permís oficial perquè Saudi Telecom arribi al 9,9% de Telefónica, com pretén, i també autoritzar la compra de Vodafone per Zegona), el futur del sector de les telecomunicacions a Espanya es definirà en els pròxims mesos, tant dirimint-se qui governa els grans grups corporatius com desencadenant-se altres moviments paral·lels que afectaran tots els actors d’aquesta indústria.

Més agressivitat comercial

El sector de les telecomunicacions a Espanya ha anat avivant durant anys un ecosistema d’una competència ferotge. Les telecos es mouen en una permanent guerra comercial, amb una puixança continuada d’operadores de baix cost i la contínua aparició de nous rivals avalats per una regulació europea que la promou. Els moviments corporatius en potència poden aguditzar aquest escenari.

La presa de control per part del fons Zegona pot anticipar una agressivitat comercial més gran de Vodafone per tallar la sagnia de clients dels últims anys i reprendre el camí de la rendibilitat perduda, per d’aquí uns anys tornar a vendre la companyia (com ja va fer anteriorment en el sector espanyol de les telecos amb Telecable, que va vendre a Euskaltel, i amb la mateixa Euskaltel, que va col·locar a MásMóvil). Zegona ha segellat un acord per utilitzar la marca Vodafone a Espanya durant 10 anys per rellançar-la i també pretén impulsar encara més la marca de baix cost del grup Lowi.

Tota la indústria de les telecomunicacions espera quan i, sobretot, com es podrà executar la fusió d’Orange España i MásMóvil. I el resultat final del dictamen de Brussel·les també pot condicionar que s’agiti encara més la hipercompetència en el mercat espanyol.

La Comissió Europea creu que l’operació pot deteriorar la competència del sector i ha ‘parat el rellotge’ del procés d’anàlisi de la fusió per tenir tot el temps necessari per estudiar-la en profunditat. A la revolució que per al sector suposarà la unió de la segona i quarta més grans operadores del mercat espanyol s’hi sumaran altres conseqüències en cadena d’una profunditat que precisament dependrà de la decisió de les autoritats comunitàries.

L’efecte dòmino d’Orange-MM

Es dona per descomptat que Brussel·les imposarà condicions (‘remedies’, segons l’argot econòmic i comunitari) per aprovar l’operació, i obligarà les companyies a desprendre’s d’alguns actius per obtenir el vistiplau regulatori. Però la duresa d’aquestes exigències condicionarà altres moviments corporatius i l’estratègia de la resta d’operadores.

Notícies relacionades

El PP vol tombar la creació del Defensor del Client Financer que va impulsar amb Rajoy

L’impost a les energètiques posa en risc inversions per 30.000 milions

Totes les grans telecos espanyoles reclamen que l’operació l’autoritzi Brussel·les sense imposar condicions dures de cessió d’actius per avançar en la consolidació del sector. Els grups més grans temen que la decisió torni a estar orientada a impulsar un quart operador i no permeti avançar cap a una racionalització més gran del negoci ferit. La més ben posicionada per prendre el control dels actius sobrants de la fusió és la companyia d’origen romanès Digi, que està creixent amb força a Espanya amb el seu model de baix cost, i que podria veure reforçada la seva estratègia i avivar encara més l’agressivitat comercial del sector.

A més, la duresa dels remedies i el repartiment que decideixi la Comissió poden tenir conseqüències directes en el negoci majorista de les grans telecos, un negoci estratègic per als grups mitjançant el qual lloguen l’ús de les seves infraestructures –singularment xarxes– a altres rivals. Les condicions de Brussel·les per donar el vist-i-plau a la unió Orange-MásMóvil previsiblement passaran per obligar les companyies a oferir a competidors com Digi o Avatel (que ara utilitzen la xarxa de Movistar) poder utilitzar la xarxa d’Orange a preus baixos o per cedir-los espectre radioelèctric perquè tinguin la seva pròpia xarxa. En qualsevol dels casos, es donen per segurs moviments en el negoci majorista del sector.  En paral·lel, la presa de control per part de Zegona a Vodafone podria també accelerar una eventual venda de la xarxa fixa de la companyia espanyola (cable i fibra) amb la consegüent convulsió en el sector i amb els seus rivals prenent posicions.