Calviño reactivarà l’ampliació de les ajudes als hipotecats quan es formi el Govern

L’ampliació de les mesures de suport als hipotecats amb problemes de pagament que el Govern i la banca van pactar fa un any torna a la primera línia de l’agenda política, per al disgust de les entitats i del Banc d’Espanya. En unes jornades de l’Associació de Periodistes d’Informació Econòmica (APIE), la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, ha anunciat aquest divendres que, «al més aviat possible, quan hi hagi la investidura i es formi el nou Govern», espera convocar la taula de seguiment del pla d’ajuda a les famílies hipotecades, «juntament amb el sector financer, per poder ampliar l’àmbit dels que es beneficien» del pla. 

Calviño ja va intentar al juny estendre’l, però el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, la va frenar en una tensa trobada en què també estaven presents les patronals bancàries (AEB i CECA), l’associació de consumidors Asufin i representants de la gent gran. La reunió que la vicepresidenta preveu convocar quan es formi el nou Executiu estava prevista en principi per al setembre, però finalment va ser ajornada perquè el Ministeri d’Economia va entendre que el Consell de Ministres no podia estar en funcions per aprovar els canvis que vol impulsar.

La mesura estrella que la vicepresidenta pretén tirar endavant és apujar la renda conjunta anual màxima de les famílies que poden beneficiar-se del Codi de Bones Pràctiques per a l’alleujament hipotecari de llars de classe mitjana. Així, passaria dels actuals 29.400 euros (3,5 vegades l’IMPREM) a la «renda mitjana» (37.800 euros). La iniciativa va ser anunciada per Calviño i Pedro Sánchez durant la campanya electoral del juliol passat i ha sigut inclosa en l’acord de Govern del PSOE i Sumar. 

300 euros d’estalvi

L’ampliació d’aquest barem de renda permetrà que més llars es puguin beneficiar de les mesures d’alleujament previstes en el codi, com ampliar en set anys el termini de venciment de la hipoteca o congelar la quota durant 12 mesos. Per a una hipoteca de 150.000 euros subscrita el 2018, va apuntar Calviño al juliol, suposaria un estalvi de 300 euros al mes i 3.600 a l’any. El que en principi no veuria modificat els seus límits de renda és el Codi de Bones Pràctiques per a llars vulnerables creat el 2012 i ampliat el novembre passat, que beneficia famílies de renda anual de fins a 25.200 euros (tres vegades IMPREM) amb iniciatives d’alleujament més contundents que les del codi de les classes mitjanes.

No és, amb tot, l’única mesura que la vicepresidenta podria intentar acordar. En el pacte de govern del PSOE i Sumar també s’inclou adoptar, «fruit del diàleg amb les entitats financeres, millores aplicables als préstecs hipotecaris, dirigides a facilitar l’amortització anticipada dels crèdits, la reestructuració dels préstecs hipotecaris o la sol·licitud de la dació en pagament». Així mateix, figura la seva intenció de fer el mercat hipotecari «més competitiu eliminant els obstacles a la portabilitat real d’hipoteques entre entitats, reforçant la supervisió tant financera com de competència i impulsant la transparència».

El pacte subscrit per Economia i la banca fa un any incloïa, precisament, eliminar durant tot el 2023 les comissions per amortització anticipada del crèdit i pel canvi d’hipoteca de tipus variable a fix, amb la qual cosa no seria descartable que el Govern vulgui ampliar el termini d’aquestes mesures. 

Marge de provisions

Segons va revelar el Banc d’Espanya aquest dilluns, el pla d’ajuda als hipotecats va rebre prop de 42.800 sol·licituds entre el gener i el juliol per part de famílies amb un deute pendent de pagament de 5.367 milions d’euros, una xifra «limitada» respecte al nombre total de crèdits hipotecaris en vigor (menys del 0,4%) i també davant els préstecs que complien les condicions per beneficiar-se’n, tot i que també «notablement superior» al nombre de peticions que venia registrant l’anterior Codi de Bones Pràctiques. Només un 8% de les sol·licituds ja han sigut aprovades (3.424 hipoteques per valor de 480 milions d’euros), mentre que al voltant d’un 50% estan pendents de resoldre’s (21.400) i prop del 40% han sigut rebutjades (unes 17.120), principalment –en un 90% dels casos esmentats– per no complir els requisits. 

Notícies relacionades

Una 'app' clau en la gestió de la traçabilitat de palets amb la nova legislació

Solaria es crema amb el sol

L’Executiu entén que el fet que l’economia i l’ocupació estiguin evolucionant millor del previst el novembre passat explica que les sol·licituds estiguin sent inferiors a les augurades (va parlar de fins a un milió de llars potencialment beneficiàries, tot i que posteriorment el Banc d’Espanya va rebaixar a unes 200.000 les realment esperables). Les menors peticions fan que també estigui sent menor el cost de les mesures per als bancs via provisions, amb la qual cosa Economia considera que tenen marge per ampliar els criteris de renda dels beneficiaris sense que els seus comptes pateixin un deteriorament addicional al previst inicialment.

No obstant, el director d’estabilitat financera del Banc d’Espanya, Ángel Estrada, ja va mostrar dilluns el rebuig de la seva institució a ampliar el pla. Fa mesos que les patronals bancàries també mostren la seva oposició. S’ha de veure si Calviño aconseguirà fer-los canviar d’opinió. I es tracta d’una qüestió important: l’adhesió als Codis de Bones Pràctiques és voluntària per a les entitats (si bé una vegada subscrits, el compliment és obligatori). Sempre hi ha la possibilitat, això sí, que el Govern decideixi legislar en el cas que la banca es continuï negant a reobrir el codi.