L’ocupació suma 92.800 treballadors en el seu octubre més fred des del 2015

S’acosta l’hivern. L’afegitó que va enlluernar els fans de ‘Joc de trons’ defineix la fase actual de refredament en què es troba immers el mercat de treball espanyol. Les dades d’octubre deixen un increment de l’afiliació a la Seguretat Social de 92.861 ocupats, fins a escalar la xifra total de treballadors en actiu fins als 20,8 milions de persones. Una creació d’ocupació protagonitzada principalment per dones, del sector de l’educació i que deixa l’alça més pobra des del 2015.

L’atur, per la seva banda, va augmentar en 36.936 persones a l’octubre respecte al setembre i se situa en els 2,75 milions, la xifra més baixa aquest mes des del 2007 i la més alta de tota la Unió Europea. L’atur sol pujar en els mesos d’octubre, si bé en aquest 2023 ho ha fet amb una intensitat per sota de la mitjana. I, per gèneres, va pujar lleugerament amb més intensitat entre homes (1,5%) que entre dones (1,2%).

Les dades de creació d’ocupació són grosses per se, ja que mai hi havia hagut tants treballadors en actiu a Espanya en una tardor. Però si se’n mira l’evolutiu, no la foto fixa, els números queden pobres. Després d’una primavera de rècord, al mercat laboral espanyol cada vegada li costa més crear nova ocupació. I és que si es comparen els resultats d’aquest octubre amb els que solen deixar els anteriors, perden pistonada. Cal remuntar-se al 2015, quan Espanya començava a sortir de la gran recessió, per trobar un 10è mes de l’any tan discret quant a creació d’ocupació.

El Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social sol invocar les dades desestacionalitzades com a mesurador del pols econòmic. Aquestes resten l’efecte calendari i els vaivens propis d’una economia molt dependent del clima, entre d’altres, per generar ocupació. Perquè deixen a l’octubre un saldo de tan sols 5.077 nous ocupats, tot just un increment de l’ocupació del 0,02%. Quize vegades menys que la primavera d’aquest mateix any i quatre vegades menys que l’octubre de l’any anterior. La desacceleració a la qual apuntaven les dades a l’estiu s’ha confirmat a la tardor.

Com a mostra, l’afiliació a la Seguretat Social ha crescut des de començament d’any respecte a l’anterior en uns 526.000 afiliats. La major part d’aquest creixement es va produir de gener a maig (+468.000), i de juny a octubre el creixement està sent molt més moderat (+32.000). 

Puja educació, baixen hostaleria i sanitat

La reforma laboral ha aconseguit mitigar part d’aquest efecte calendari, amb, de moment, menys explosivitat en la creació d’ocupació en els mesos bons i menys destrucció en els dolents. I és que les actuals contractacions tenen dosis molt més indefinides que abans de l’entrada en vigor de la norma.

Gairebé la meitat de les noves altes van ser de caràcter indefinit, quan abans de la reforma no superaven el 10%. No obstant, les xifres de contractació encara deixen altes dosis de volatilitat. Per exemple, el primer dia d’octubre es van firmar gairebé un milió d’altes i baixes, repartides a parts iguals. «Menys rotació laboral, més estabilitat, menys precarietat», ha resumit el secretari d’Estat d’Ocupació en funcions, Joaquín Pérez Rey.

I aquestes dosis també es noten en les estadístiques que han mogut l’ocupació aquest octubre. L’educació ha sigut el sector que ha emès l’ocupació, recuperant tots aquests professionals que envia a l’atur durant els mesos d’estiu per recontractar-los després amb l’arrencada del curs. El guany d’ocupats ha sigut especialment explosiu, amb 191.154 afiliats a tot el territori. A l’altra cara de la moneda, l’hostaleria ha liquidat els pocs reforços que no havia enviat a les cues del SEPE ja un mes abans. Aquí el saldo negatiu ha sigut de 50.316 ocupats. I el sector sanitari, que s’està recomponent després del terratrèmol de la covid, hi va restar 33.095 afiliats.

L’explosivitat més gran de certs sectors explica, en part, que durant aquest octubre l’ocupació hagi crescut principalment a través de les dones. Elles han augmentat un 0,9%, davant el 0,1% dels homes. En la bretxa laboral de participació, i malgrat que durant l’últim any s’han incorporat més dones que homes al mercat laboral, ells són 10,9 milions d’ocupats i elles, 9,8 milions. Assolir el rècord dels 10 milions de dones ocupades per primera vegada en la història d’Espanya sembla complicat abans de finalitzar l’any.

Madrid i València empenyen l’ocupació

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Per territoris, aquells que van empènyer amb més ímpetu l’ocupació van ser la Comunitat de Madrid (42.657) i la Valenciana (35.516), mentre que Catalunya va registrar una discreta alça d’11.882 nous ocupats. Després d’un inici d’any molt fluix per part de la capital de l’Estat, el mercat laboral madrileny s’està desemmandrint en la recta final de l’any i encadena dos mesos consecutius empenyant l’ocupació.

No obstant, la bona arrencada de Catalunya provoca que, en la comparativa entre les dues locomotores econòmiques, la catalana hagi generat 1,5 vegades més llocs de treball des de començament d’any que la madrilenya.