L’FP suïssa o com tenir un atur juvenil quatre vegades inferior al d’Espanya

No l’anomenen així, però hi ha una altra ‘fórmula’ a Suïssa que parteix d’aquest esperit del consens i que té resultats que en altres latituds semblarien màgics: la seva formació professional (FP). Suïssa és un dels models europeus del que antigament a Espanya es coneixia com a oficis i gràcies a això aquest país de menys de nou milions d’habitants té una de les taxes d’atur juvenil més baixes del Vell Continent. 

El juny del 2023, segons les últimes dades disponibles d’Eurostat, el 7,3% dels més joves de 24 anys suïssos estava sense feina i buscant-ne una. Un percentatge només superat per Alemanya (5,8%). A Espanya arriba al 27,8%, i és l’estat europeu amb més proporció de joves aturats. El suís no només és un sistema eficient en aquest sentit, sinó també estable. Quan el 2012 Occident patia una de les pitjors crisis econòmiques de la seva història i a Espanya l’atur juvenil ascendia al 52%, a Suïssa estava en el 7,6%.

¿Quin és el seu secret? A la recerca del secret, entre visites a multinacionals com Novartis, castells de pel·lícula com el de Neuchâtel o universitats punteres com la d’Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL), han anat aquest octubre passat els empresaris de FemCat. Un ‘lobby’ format per 100 empresaris que diuen representar el 8% del PIB de Catalunya i que cada dos anys realitzen un viatge a referents d’innovació per importar el millor de cada casa.

El sector privat porta la batuta

«Tothom fa la seva part», resum des de la gerència de Bobst, una empresa especialitzada en fabricació de béns d’equipament –concretament per a l’embalatge– i amb els seus quarters generals a Lausana. Allà tenen tota una ala de la factoria reservada exclusivament a formar el que anomenen aprenents i que en el sistema educatiu espanyol encaixarien dins de l’FP. 

Cada any Bobst forma uns 200 alumnes, tot i que poc s’assemblen a un estudiant. Tenen un contracte laboral, perceben un salari que va creixent a mesura que passen de curs i les aules, en el sentit teòric del terme, les trepitgen poc. En els primers cursos dos dies a la setmana (tres a l’empresa) i a partir del segon o tercer any ja només un dia. 

El model de l’FP suïssa –semblant al que tan bons fruits genera a Alemanya– es fonamenta en la iniciativa privada, mentre que des del sector públic –concretament des dels cantons– es juga un paper d’acompanyant. A Neuchâtel, segons expliquen fonts governamentals del cantó esmentat, la meitat dels nens de 14 anys estudiaran una FP, mentre que l’altra meitat segueix camí cap a la universitat. Als cantons germanoparlants la proporció d’aprenents és més elevada, mentre que a Catalunya, segons dades de la Generalitat, els oficis (sumant FP dual i ordinària) no arriben a un de cada quatre alumnes.

A Suïssa, l’Administració es limita a certificar una llista mínima de continguts i verificar que les empreses els compleixen. I són les companyies les que assumeixen el cost i el risc de formar els alumnes. Un cost, no més baix, ja que, per exemple, a Bobst un aprenent entra cobrant el primer any uns 675 euros (en l’equivalent a francs suïssos), en el quart i últim any percep 1.600 euros i si el contracten passa automàticament a tenir un sou de 4.000 euros, per al cap de poc saltar fins als 7.000 euros. 

Segons els costos bruts per aprenent ascendeixen, de mitjana, a gairebé 30.000 euros a l’any, segons un estudi de l’Observatori de Formació Professional de l’Institut Federal Suís de Formació Professional. Si bé aquest mateix informe assenyala que els costos de reclutar aquest mateix perfil des de zero són superiors, així que, a la llarga, suposa un estalvi per a les empreses. Mentrestant, a Catalunya, la Generalitat pretén impulsar l’FP dual subvencionant a les empreses el salari dels seus aprenents.

Tot i que no és or tot el que lluu i aquest sistema, com passa a Alemanya, té els seus defectes. Com la segregació, ja que les probabilitats que un pare hagi estudiat formació professional i el seu fill també ho faci, en comptes d’anar a la universitat, són altes. Un altre problema és que hi continua havent una gran segregació per gèneres. És a dir, als cicles d’automoció o mecatrònica gairebé tots els estudiants són homes, mentre que en hostaleria o en perruqueria gairebé totes les aprenentes són dones.

Pimes, també

«Tothom fa la seva part», insisteixen des de la manufacturera Mikron, que també compten amb un potent programa intern de formació, amb uns 40 aprenents entre la seva plantilla de 400 empleats. Tot i que no només són les firmes del sector industrial les que participen en aquest sistema d’FP. Nestlé, per exemple, que factura el doble que Coca-Cola i té la seva principal seu de R+D+I a Vevey, manté el seu propi programa per captar i formar joves: «Nestlé needs youth».

Notícies relacionades

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

L’Estat i Criteria evitaran controlar més del 50% d’accions de CaixaBank

Tot i que no només les grans corporacions participen en el circuit d’FP. Les pimes, per exemple, comparteixen entre ells estudiants i aquelles competències mínimes exigides per l’administració que no poden aprendre a l’empresa principal les desenvolupen, a través de programes de cooperació, en altres pimes. 

Col·laboració i visió de conjunt, tant per marcar entre gremis quines habilitats seran importants per al sector, com per no malgastar cap recurs; ja que, per exemple, les grans empreses no es queden amb tots els aprenents que formen –a Bobst en conserven un terç– i la resta se sol recol·locar en companyies amb menys recursos i que agraeixen un professional ben format. Cosa que explica, entre d’altres, aquesta taxa d’atur a tot just un quart de l’espanyola.