Deu autonomies tenen en els seus estatuts la competència per gestionar el cobrament de quotes i el pagament de pensions

A banda de l’Estatut de Gernika, els estatuts de Catalunya, Galícia, Aragó, València, les Balears, les Canàries, Andalusia, Extremadura i Navarra també inclouen com a competència autonòmica –pendent de transferència– la gestió del règim econòmic de la Seguretat Social.

En canvi, no és el cas dels territoris de Madrid, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, la Rioja, Astúries, Cantàbria, i Múrcia.

Després de la firma de l’acord entre el PSOE i el PNB, per part de Pedro Sánhez i Andoni Ortuzar, la ministra d’Hisenda en funcions, María Jesús Montero, va aclarir que en el text de l’acord «no s’ha singularitzat res respecte a la Seguretat Social», va afegir que en cap cas es trencarà «la caixa única» i va recordar que l’estatut de nou autonomies més inclou la mateixa competència sobre el règim econòmic que reclama Euskadi.

Redacció calcada

«En matèria de Seguretat Social correspondrà a la Generalitat: a) El desenvolupament legislatiu i l’execució de la legislació bàsica de l’Estat, a excepció de les normes que configuren el règim econòmic d’aquesta; i b) La gestió del règim econòmic de la Seguretat Social». Així ho estableix l’article 54 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, amb una redacció calcada al peu de la lletra de l’article 18 de l’Estatut de Gernika i de l’article 54 del de Navarra.

I pràcticament igual és la redacció que apareix en els altres vuit estatuts que recullen per als seus respectius territoris la competència autonòmica per a la gestió del règim econòmic.

En el redactat comú, els estatuts d’algunes comunitats tenen afegitons per aclarir que tal traspàs no implica trencar la caixa única de la Seguretat Social, que garanteix que les cotitzacions a compte de tots els treballadors del país han de nodrir una bossa comuna per satisfer les prestacions contributives de tots els pensionistes de l’Estat, visquin on visquin. 

Així, l’Estatut de Catalunyaestableix en el seu article 165: «Correspon a la Generalitat, en matèria de Seguretat Social, respectant els principis d’unitat economicopatrimonial i solidaritat financera de la Seguretat Social, la competència compartida, que inclou: a) El desenvolupament i l’execució de la legislació estatal, excepte les normes que configuren el règim econòmic; b) La gestió del règim econòmic de la Seguretat Social».

Una redacció gairebé idèntica a la catalana figura en els estatuts de les Balears, les Canàries i Extremadura.

La qüestió de la caixa única

Per evitar reticències, alguns estatuts inclouen l’expressió «caixa única».

«En matèria de Seguretat Social, corresponen a la comunitat autònoma les competències executives que es determinin en aplicació de la legislació estatal, inclosa la gestió del seu règim econòmic, amb ple respecte al principi d’unitat de caixa», diu l’article 63.3 de l’Estatut d’Andalusia. A l’al·ludir a la competència autonòmica de la gestió del règim econòmic de la Seguretat Social, també fan menció expressa al respecte de la «caixa única» els estatuts de Galícia i d’Aragó.

El mateix Govern basc entén la gestió del règim econòmic de la Seguretat Social «dins el seu caràcter unitari i del respecte al principi de solidaritat», una expressió que al·ludeix a la vigència de la caixa única.

El perímetre basc

«Sens dubte, manejar fons, fins i tot dins el repartiment de competències en què l’Estat té la caixa única, sempre suposa avantatges per al titular de la gestió», remarcava el president d’honor de l’Associació Espanyola de Salut i Seguretat Social, Antonio Ojeda Avilés, en un article publicat l’abril del 2020, poc després que el Govern de Pedro Sánchez acordés amb el Govern basc un calendari per al traspàs de 32 competències pendents, que ara reprèn l’acord d’investidura entre el PSOE i el PNB. «Controlar i requerir les cotitzacions, i, sobretot, canalitzar les prestacions, significa presentar una imatge d’intermediari que permet defensar, resoldre, accelerar i, fins a cert punt, condicionar l’univers de la tresoreria», afegia l’expert en Dret Internacional i Europeu del Treball, que és professor honorífic de la Universitat Internacional d’Andalusia (UNIA).

En el portal de normativa basca ‘legegunea’ –impulsat pel Govern basc– s’explica que «a tall il·lustratiu», la gestió econòmica de la Seguretat Social implicaria funcions com «la inscripció d’empreses i potestat sancionadora»; també l’«afiliació, altes i baixes dels treballadors i potestat sancionadora», així com «la gestió i control de la cotització i de la recaptació de les quotes i altres recursos de finançament del sistema de la Seguretat Social».

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

«L’ajornament o fraccionament de les quotes de la Seguretat Social», «la titularitat, gestió i administració dels béns i drets situats al País Basc que són patrimoni de la Seguretat Social» o «l’organització dels mitjans i el disseny i gestió dels processos necessaris per a l’ingrés de les quotes i altres recursos financers del sistema de la Seguretat Social» també entren en el perímetre que, des del punt de vista del Govern basc, suposaria la competència autonòmica de la gestió del règim econòmic, així com «l’ordenació del pagament de les obligacions de la Seguretat Social i la distribució de les disponibilitats dineràries per satisfer puntualment les esmentades obligacions».

S’ha de veure si, en la pròxima negociació, el Govern central compartirà el mateix perímetre de les funcions que podrien ser objecte de traspàs a les comunitats autònomes.