La urpada dels alts tipus d’interès sobre l’economia s’agreujarà el 2024

El que per als bancs centrals és un llevat que fermenta a la farina per fer un bon pa, per a famílies i empreses és només un corc que forada les seves rendes. Els elevats tipus d’interès són, per als bancs centrals, el fong que, a mesura que fermenta, ha d’ajudar a contenir la inflació. Per a famílies i empreses, són l’insecte que encareix les seves hipoteques i la vida i inversió dels negocis. I per a l’Estat, totes dues coses: com més ajuden els tipus d’interès a contenir la inflació, menys despesa addicional en pensions; però com més pugen els tipus, més cara és la partida pressupostària per pagar els interessos del deute públic.

La recent i trepidant pujada dels tipus d’interès per part dels bancs centrals va començar a refredar el creixement econòmic ja el 2022, però aquestes conseqüències estan sent més intenses el 2023 i la urpada serà encara més gran el 2024. Segons càlculs del Banc d’Espanya, la pujada dels tipus d’interès restarà 1,2 punts al creixement de l’economia espanyola el 2024. Dit d’una altra manera, el creixement del PIB de l’1,8% que el Banc d’Espanya preveu per al 2024 podria ser del 3%, amb una creació més gran de llocs de treball, si no fos per la pujada dels tipus d’interès. 

Tot i que la translació de la pujada dels tipus d’interès als crèdits, al PIB i a la inflació ja ha sigut molt significativa, el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha advertit que encara no s’ha completat. I és que la pujada de tipus d’interès, com el llevat i el corc, és d’efectes retardats. La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, sol explicar que «de mitjana, a l’impacte màxim d’un augment de la taxa oficial sobre el creixement econòmic s’arriba durant el segon any després de la seva implementació, i l’impacte màxim sobre la inflació sol endarrerir-se encara més, entre tres i quatre anys».

Menys creixement i menys inflació

Des de juliol del 2022, el preu oficial dels diners a la zona euro ha pujat del 0% al 4,5%, el seu nivell més alt des del 2001. I com a mínim aquí es mantindran durant un llarg temps, fins que la inflació s’enfili de forma decidida fins a l’objectiu del 2%, segons reitera Lagarde. Els analistes no esperen les primeres retallades dels tipus d’interès fins a la segona meitat del 2024.

El Banc d’Espanya calcula que aquest enduriment de la política monetària servirà per restar dues dècimes a la inflació del 2023 i quatre dècimes tant a la del 2024 com a la del 2025, segons va estimar al seu informe anual, al maig. L’organisme preveu que la inflació cedirà fins a una mitjana del 3,6% aquest any abans de repuntar al 4,3% el 2024 (si es retiren les mesures del Govern) i tornar a cedir fins a l’1,8% el 2025.

Alhora, el mateix Banc d’Espanya estima que la pujada de tipus d’interès es va traduir en un inferior creixement de 0,6 dècimes el 2002 i que restarà 1 punt percentual al del 2023; 1,2 punts al del 2024, i 0,3 punts al del 2025, segons càlculs actualitzats el mes de setembre. Així, el creixement del PIB del 2,3% que el Banc d’Espanya preveu per a aquest any podria ser del 3,3% sense l’efecte de la pujada dels tipus d’interès. I per al 2024, el mateix: l’economia podia créixer el 3%, en lloc de l’1,8%, si no fos per l’enduriment del preu oficial dels diners.

Per al conjunt de la zona euro, el BCE calcula que la pujada dels tipus d’interès restarà almenys una mitjana anual de dos punts cada un dels exercicis entre el 2022 i el 2025, abans de veure el 2025 que la inflació retorna al 2%. Històricament els processos de desinflació duren una mitjana de tres anys, segons l’FMI.

Les quatre baules de la cadena monetària

La cadena de la política monetària inclou almenys quatre baules. Primer, puja el preu oficial del diner. Després, s’eleven els tipus d’interès de crèdits i hipoteques. Després, llars i empreses deixen de gastar per això. Finalment, la menor demanda deixa de pressionar sobre els preus i la inflació es frena.

Primera baula: preu oficial del diner

Des de juliol del 2022, el BCE ha practicat 10 pujades consecutives dels tipus d’interès que van deixar el preu del diner en el 4,5% al setembre, on s’han mantingut a l’octubre. La Reserva Federal va començar la seva escalada el març del 2022 i, després d’11 pujades, manté ara el preu oficial del diner en una forquilla d’entre el 5,25% i el 5,50%, el seu nivell més alt en 22 anys. Tot i que cap de les dues autoritats monetàries tanca la porta a noves pujades dels tipus d’interès, hi ha el convenciment general que aquests ja podrien haver tocat sostre i el dubte ara és quant temps es mantindran en un nivell tan elevat. El Fons Monetari Internacional (FMI) aconsella els bancs centrals que no es precipitin amb retallades prematures dels tipus d’interès.

Segona baula: hipoteques i crèdit més cars

Els bancs estan endurint les condicions per atorgar crèdits, alhora que la demanda de finançament de les empreses i famílies cau en picat, fins a nivells propis de la crisi financera mundial del 2008 i de la crisi de l’euro del 2011, segons afirma el Banc Central Europeu.

Entre juliol i setembre, els bancs espanyols van tornar a endurir per sisè trimestre consecutiu (des del març del 2022) tant els criteris de concessió que el porten a decidir si atorguen o no un préstec com les condicions exigides (com el tipus d’interès, quantia, termini i garanties requerides). També la demanda va caure, com està passant des del gener passat. I per al quart trimestre del 2023, les entitats esperen que es produeixi una «nova reducció» tant de l’oferta com de la demanda, tot i que «una mica més moderada» que la de l’estiu, segons es desprèn de l’última enquesta de préstecs bancaris publicada pel Banc d’Espanya.

Amb tot, l’FMI observa que, «tot i que les taxes oficials han augmentat a un ritme més ràpid que en cicles d’enduriment anteriors, l’evidència fins ara suggereix un traspàs una mica més lent». Al seu informe regional sobre Europa, publicat aquest dimecres, l’FMI explica que «igual com en episodis anteriors, el traspàs de les taxes de política monetària als tipus bancaris sobre els nous fluxos de préstecs, és més gran per als préstecs a societats no financeres [amb una elasticitat de 0,8] que per a les hipoteques [elasticitat de 0,6] i és més feble per a dipòsits a la vista [elasticitat de 0,1]».

En el cas d’Espanya, el tipus mitjà de les hipoteques s’ha incrementat en 2,3 punts des de desembre del 2021, fins al 3,436% a l’agost. El de la resta dels préstecs a llars s’ha elevat una mica més d’un punt (al 6,94%). En els préstecs a empreses, l’encariment ha sigut encara més gran: el tipus mitjà ha passat de l’1,24% de finals del 2021 al 4,96 el setembre del 2023 (una pujada de 3,72 punts).

En cap dels casos la pujada del crèdit ha arribat als 4,5 punts que ha pujat el preu oficial del diner i això fa pensar que l’encariment del crèdit encara no hauria acabat.

Tercera baula: llars i empreses deixen de gastar

Tot aquest enduriment, fa que el saldo de crèdit en el sector privat a Espanya hagi baixat entorn d’un 2%, fins als 1,152 bilions d’euros.

En els nou primers mesos de l’any, el crèdit nou a famílies i empreses ha caigut el 7,6% respecte al mateix període de l’any anterior. En particular, la concessió de noves hipoteques ha caigut gairebé el 17%, mentre que els nous crèdits a empreses han baixat el 8%. Només creix el crèdit bancari destinat a consum i altres finalitats (el 8,3%).

I aquesta tendència va per llarg. El Banc d’Espanya calcula que el crèdit no tornarà a créixer fins a la segona meitat del 2025.

La connexió entre l’enduriment de les condicions financeres i la frenada econòmica té un mirall fidel en el sector immobiliari residencial, en què el crèdit nou es va desplomar el 26% en el primer semestre i la compravenda de vivenda va baixar una mica més del 15,33% i la pujada dels preus es va moderar fins al 3%.

Quarta baula: la inflació es modera

Un finançament més car i menys abundant es tradueix finalment en menys demanda i, per tant, en menys pressió sobre els preus.

Aquesta lògica monetària es pot trencar si, per exemple, la pujada dels salaris s’accelera i acaba per compensar la pèrdua de renda que la pujada de tipus provoca en les famílies. «Els mercats laborals poden estar més ajustats del que es preveu, la demanda dels treballadors d’una remuneració més alta per recuperar el poder adquisitiu perdut pot desencadenar cicles de retroalimentació salari-preu i els recents xocs positius en la formació de salaris poden persistir», avisa l’FMI.

Així, als Estats Units, la situació de plena ocupació (taxa d’atur del 3,8%) és un factor que contribueix a elevar els salaris i al creixement del PIB, per a desesperació d’una Reserva Federal que no aconsegueix portar a l’economia la fredor necessari per embridar la inflació. El PIB dels EUA va créixer en el tercer trimestre a un ritme anualitzat del 4,9%, el més gran des del 2021, per la sorprenent fortalesa del consum. I tot i que la inflació és lluny del màxim del 9,1% de juny del 2022, encara és en el 3,7% (dada del setembre), i el president de la Fed, Jerome Powell, veu que encara «queda molt camí en el procés de rebaixar de forma sostinguda la inflació cap al 2%». 

Notícies relacionades

El PP vol tombar la creació del Defensor del Client Financer que va impulsar amb Rajoy

L’impost a les energètiques posa en risc inversions per 30.000 milions

La lògica monetària també es pot ensorrar si el preu del petroli i del gas es desborda, atiat per un agreujament en el conflicte al Pròxim Orient.

«Els esforços polítics per contrarestar la inflació i els seus efectes adversos estan començant a donar els seus fruits, però la lluita encara no ha acabat», resol l’FMI al seu informe regional sobre Europa.