Brussel·les alerta de la desacceleració de l’economia espanyola el 2024 i d’un dèficit que continuarà alt

L’economia espanyola creixerà aquest any un 2,4%, dues dècimes més del que va ser projectat al setembre, però la desacceleració el 2024 serà més gran del que s’esperava amb un creixement de l’1,7% davant l’1,9% pronosticat, segons les previsions econòmiques de la tardor presentades aquest dimecres per la Comissió Europea, que confirmen que la inflació continuarà moderant-se a Espanya i que el dèficit públic, malgrat l’eliminació gradual de les mesures adoptades per mitigar l’impacte dels elevats preus de l’energia, seguirà per sobre del llindar 3% tant el 2024 com el 2025, quan es reactivaran les regles del Pacte d’Estabilitat i Creixement.

La nova anàlisi de Brussel·les continua col·locant Espanya com el principal motor de l’economia europea, que aquest any ha perdut impuls a causa de l’augment del cost de la vida, la debilitat de la demanda externa i l’enduriment de la política monetària. És més, l’economia espanyola continuarà creixent per sobre de la resta de potències de l’Eurozona, com Alemanya, que registrarà un PIB negatiu (-0,3%), els Països Baixos (0,6%), Itàlia (0,7%) o França (1%). Una evolució que ha portat la Comissió a revisar a la baixa, per segona vegada consecutiva, el creixement de la zona euro i de la UE per a aquest any, que preveu del 0,6% (0,8% al setembre).

Malgrat aquesta desacceleració generalitzada, el nou escenari macroeconòmic que projecta Brussel·les en termes de creixement és positiu. Espanya continuarà creixent el 2024 i 2025 per sobre de la mitjana europea gràcies a la demanda interna, que s’espera que sigui el «principal motor de creixement» el que ve, recolzat per un augment més gran dels ingressos reals de les llars i la contínua flexibilització de les pressions sobre els preus.

Entre els elements que més poden ajudar en l’impuls de l’economia es troben l’aplicació del pla de recuperació i l’acceleració dels desemborsaments als beneficiaris finals, cosa que contribuirà a sostenir la inversió, especialment en maquinària i equips. «Com a resultat, es preveu que el PIB creixerà un 1,7% el 2024, abans d’accelerar-se lleugerament fins al 2% el 2025, quan l’impacte del component de préstec del RRF recentment aprovat proporcionaria un estímul més gran a la despesa que impulsa el creixement,» apunta la Comissió al seu informe.

Els riscos no desapareixen i es refereixen a l’impacte prolongat sobre la demanda de l’enduriment de les condicions financeres, especialment a la llum de l’elevat, tot i que decreixent, nivell de deute extern, públic i privat. No obstant, el creixent poder adquisitiu de les llars i la sanejada situació financera de llars i empreses, «gràcies a l’inferior palanquejament i la liquiditat acumulada en els últims anys, podrien mitigar els obstacles al consum i la inversió», sostenen els experts comunitaris.

Resiliència del mercat laboral

Quant al mercat laboral, l’informe es fa ressò de la creació sostinguda d’ocupació i la reducció de la proporció d’empleats temporals en el sector privat, que estan sustentant la resiliència en aquest terreny aquest any, malgrat la desacceleració del creixement de l’ocupació observada des de l’estiu. Per això, «s’espera que la taxa d’atur caigui al 12,1% el 2023 i continuï millorant durant l’horitzó previst, fins a l’11,6% i l’11,1% el 2024 i el 2025, respectivament». Les previsions també esperen un repunt dels salaris «moderats» i «alineats» amb els llindars establerts en l’acord plurianual firmat al maig, «cosa que no hauria d’afectar significativament la competitivitat de costos».

Les noves previsions també ofereixen un horitzó positiu quant a l’evolució de la inflació. Brussel·les espera que Espanya tanqui l’any amb una inflació del 3,6%, gràcies a la moderació dels preus de l’economia. També es moderarà gradualment en l’horitzó de les previsions la inflació subjacent, que exclou l’energia i els aliments, i es preveu que es redueixi al 3,4% el 2024 i el 2,1% el 2025.

Dèficit per sobre del 3%

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

Respecte a l’evolució del dèficit públic, continuarà caient tot i que de forma més moderada que el 2021 i el 2022 a causa d’uns ingressos tributaris indirectes més baixos de que s’havia esperat a causa de la desacceleració de la inflació dels béns importats. A més, pel costat de la despesa, el creixent cost de les pensions, impulsat per la indexació a la inflació, i el consum intermedi estan impulsant l’augment de la despesa corrent, explica la Comissió, que també esmenta els dos paquets de mesures aprovats al maig per valor de 2.700 milions per mitigar l’impacte dels alts preus de l’energia, inclosa una extensió de l’IVA, la reducció per a aliments bàsics i el suport directe als sectors del transport per carretera i marítim. Tot això farà que Espanya tanqui el 2023 amb un forat als comptes públics del 4,1% del PIB.

Per al 2024 i 2025, Brussel·les preveu que, si es mantenen les polítiques aplicades per l’actual Govern de Pedro Sánchez, el dèficit continuarà reduint-se fins al 3,2% l’any que ve i els estalvis derivats de l’eliminació gradual de les mesures relacionades amb l’energia seran el principal motor d’aquesta reducció. Atès que l’impacte pressupostari de les mesures en matèria d’ingressos, com l’impost a les institucions financeres o l’impost al patrimoni solidari, expirarà a finals del 2024, les previsions auguren un nou lleuger augment de la desviació pressupostària el 2025 fins al 3,4%. Quant al deute, la previsió de Brussel·les és que continuï la seva trajectòria descendent el 2023, disminuint fins al 107,5%, i s’estabilitzi després el 2024-2025 en el 106,5%, a mesura que s’esvaeixi el diferencial favorable entre el creixement del PIB nominal i el cost del servei del deute.