Treball investiga irregularitats en una subcontractista de les obres del Camp Nou

Actualment, Inspecció està liquidant les seves indagacions i preparant sancions per a l’empresa Pak Reforma y Obra SL, una de les empreses subcontractades implicades fins fa poc en les operacions de demolició de l’estadi. Operacions a càrrec de la subcontractista principal, Limak Construction Europe SL, la corporació a què el Barça va encarregar la reforma del Camp Nou.

A preguntes d’aquest mitjà, Limak ha negat inicialment que l’autoritat laboral hagués detectat cap incompliment. Posteriorment, sí que va reconèixer l’episodi amb aquesta subcontractista i argumenta que «l’empresa proveïdora que va deixar de treballar per al projecte el mes de setembre no col·laborava directament amb Limak». També confirma que quan els inspectors van detectar possibles fraus va procedir a expulsar aquesta companyia de les obres. «Això reflecteix la rigidesa i la sensibilitat de la política de treball de Limak», afegeixen des de la corporació

La suplantació d’identitat, és a dir, que un treballador es faci passar per una altra persona i accedeixi a l’obra per treballar amb la seva documentació és una infracció administrativa i penada econòmicament. Inspecció de Treball va detectar, en una visita sorpresa efectuada durant el mes de setembre a un empleat de Pak Reforma y Obra SL cometent aquesta infracció. Les seves indagacions no estan tancades i podrien sorgir més irregularitats.

La construcció és un sector en el qual una part de les companyies freqüenten pràctiques il·lícites per abaratir els costos i erigir-se com una opció competitiva per a les contractistes. «Les empreses subcontractistes són molt diverses, però sí que hi ha un gruix important en les quals detectem que tenim un problema de compliment del conveni. I és un problema enorme per al sector», apunta el responsable de construcció de CCOO de Catalunya, Andreu Ogayar. 

«El sector s’ha modernitzat i no té res a veure amb el de fa 20 anys. En les empreses grans, solvents i on tenim representació sindical lògicament hi ha un control i compliment més gran. Tot i que on no tenim representació moltes vegades no es compleixen els mínims laborals ni en matèria de prevenció de riscos», afirma la responsable de construcció de la UGT de Catalunya, Juani Arenas.

«No abonar el salari que correspon, no assignar les categories professionals que corresponen, incompliments sistemàtics quant a hores extraordinàries...», enumera l’advocat del Col·lectiu Ronda Nacho Parra. «Les infraccions són massa habituals en les cadenes de subcontractació, en general, i en la construcció, més», afegeix. 

«En molts casos els propietaris d’aquestes empreses pirata tenen més d’una societat, la mantenen un temps i quan acumula moltes multes, la trenquen o la tanquen i obren amb una altra, amb un altre nom i amb un altre administrador. I així és com van sobrevivint», explica Ogayar, de CCOO de Catalunya.

Frau recurrent

El frau de la suplantació d’identitat és un recurs recurrent en determinats sectors. El de les empreses de repartiment de menjar a domicili n’és un, on els ‘riders’ es relloguen comptes de Glovo o Uber i l’usuari paga un percentatge dels guanys al seu propietari, amb permís de treball i residència per obrir-lo. 

També en el sector de la construcció, tal com ho relata un obrer d’origen pakistanès que fa anys que està en el sector. Explica com un company seu, procedent també del Pakistan i que no té permís de residència ni de treball a Espanya (en situació administrativa irregular), ha aconseguit treballar en obres llogant la documentació a un compatriota que sí que té permís de residència i treball. 

Tots dos es van conèixer ja al Pakistan, així que quan l’obrer sense papers va arribar a Barcelona ja sabia a qui havia d’acudir per trobar feina. El pakistanès que sí que té papers va firmar el contracte: està al seu nom i cobra el salari cada final de mes. També cotitza a la seguretat social. «Però en realitat ell és al Pakistan», explica l’empleat, que demana anonimat. «En algunes obres és clar que ho saben, perquè veuen l’altre pakistanès entrar-hi cada dia i saben que no és qui diu ser», insisteix. «En d’altres ni se n’adonen», afegeix. 

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

A final de mes, el treballador que no treballa, i que es troba a milers de quilòmetres d’Espanya, cobra la nòmina al seu compte bancari espanyol. El pakistanès que fa les 10 hores diàries a l’obra no té ni compte bancari a Barcelona. «Si no tens papers és molt difícil que t’obrin un compte en un banc», insisteix l’empleat a aquest diari. Així, el treballador fictici envia els diners al que treballa al seu nom cada mes. «Ho fa com si fos una transferència internacional i li envia els diners. De vegades pacten un percentatge, de vegades el que li dona la gana», explica. 

«El que treballa en el seu nom no ho denunciarà mai perquè és l’única manera que té d’aconseguir un sou a Espanya», aclareix l’empleat a aquest diari. «El problema és que se n’aprofiten, fan amb ell el que volen... això no és just, no és normal, i la gent ho ha de saber», insisteix.