L’esquerda de la reforma laboral que pateixen part dels obrers del Camp Nou

No obstant, la norma pactada amb els agents socials va deixar intacta part de l’herència de Mariano Rajoy. No va recuperar els salaris de tramitació, ni les quanties indemnitzatòries en cas d’acomiadament prèvies. Tampoc va tapar una de les esquerdes en les relacions laborals que estan patint avui part dels obrers subcontractats per reformar el Camp Nou. Esquerda que durant aquesta legislatura el Govern central aspira a tapar.

La norma aprovada pel PP el 2012 va flexibilitzar els requisits perquè les empreses, en determinades condicions, poguessin decidir legalment pagar salaris per sota del que està pactat per al conjunt del sector. És el que tècnicament es coneix com una inaplicació de conveni o desvinculació. La justificació que va donar llavors l’equip del Ministeri de Treball (llavors Ocupació) dirigit per Fátima Báñez (avui presidenta de la Fundació CEOE) va ser que aquesta fórmula permetia a determinades empreses en crisi rebaixar la massa salarial durant un període temporal. I així evitar el tancament i que els treballadors poguessin mantenir la seva feina i recuperar més endavant els seus salaris.

Aquesta és la teoria, però no sempre la pràctica, segons apunten les diferents fonts consultades. Dins del sector de la construcció, per exemple, hi ha companyies que utilitzen aquesta fórmula de la desvinculació per competir a la baixa salarialment amb altres companyies i ser seleccionades així per la contractista. Promouen un comitè d’empresa favorable als interessos de la direcció, hi firmen un acord i legitimen aquesta retallada salarial. Una pràctica si bé no generalitzada, segons coincideixen els diferents agents consultats, però sí virulenta en determinats gremis.

El Barça xifra en unes 20 empreses les subcontractades al Camp Nou. Aquest mitjà n’ha pogut identificar, amb noms i CIF, un total de 12, que estan o han estat a les obres. I entre aquestes, almenys una sí que ha notificat al Registre i Dipòsit de Convenis Col·lectius una desvinculació salarial. La resta o bé paga segons conveni –la minoria– o bé paga menys del que estipula el conveni sense passar per a això els controls legals previs –fet que presumptament incorreria en un frau.

«Si una inaplicació de conveni no està registrada, no és legal», insisteix el president de la secció de dret laboral de l’ICAB, Max Arias. De les cinc nòmines de cinc societats diferents a les quals va tenir accés aquest mitjà a l’inici de la investigació, cap tenia registrada formalment una desvinculació.

Dúmping salarial

«Les causes objectives per les quals una empresa pot desvincular-se del conveni són tan àmplies que és molt fàcil que una empresa pugui no pagar els salaris pactats per conveni», considera la secretària de política sindical de la UGT de Catalunya, Núria Gilgado. «Una empresa amb beneficis però que pugui argumentar que preveu facturar menys en un futur podria despenjar-se», afegeix.

Des de la patronal Foment del Treball, no obstant, no consideren tan laxa la normativa i destaquen que una representació legal dels treballadors és pràcticament imprescindible per poder practicar una desvinculació. «¿Podria utilitzar-se aquesta fórmula per fer dúmping salarial? Podria fer-ho, però si existeix és residual», apunta el director de relacions laborals de la patronal, Javier Ibars.

«On els sindicats majoritaris tenim representació això no passa, però on la gent no té eines per defensar-se i només pensa a guanyar-se la vida... poden passar aquestes coses», assenyala la secretària d’acció sindical de CCOO de Catalunya, Cristina Torre. «És complicat sostenir legalment una retallada així durant molt temps, necessita molta discreció i opacitat», apunta el catedràtic de la UB Jordi García Viña. Falta de sindicació i opacitat com les que descriuen els empleats de part de les subcontractes del Camp Nou.

¿Quants treballadors estan afectats a Catalunya per una desvinculació salarial? Aquesta xifra estadísticament no està disponible. I és que el Departament de Treball de la Generalitat recopila aquelles companyies que registren una nova inaplicació, però no computa durant quant temps estan així i quan aquesta decau.

És a dir, entre gener i octubre d’aquest any un total de 2.048 treballadors s’han vist afectats per una desvinculació. No obstant, aquesta dada no recull quants dels 3.388 afectats el 2022 segueixen encara en aquesta situació. Ni tampoc quants entre els 1.142 del 2021 i subsegüents.

Pugna assegurada durant aquesta legislatura

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

Aquesta herència de la reforma laboral del PP que la coalició no va tocar durant la legislatura passada sí que és a l’agenda per a aquesta que comença. «Revisarem les causes perquè només en situacions que afectin la viabilitat de l’empresa es pugui recórrer a aquests procediments», diu l’acord de Govern entre el PSOE i Sumar.

La patronal és contrària a perdre elements de «flexibilitat interna», tal com els denominen, i els sindicats veurien amb bons ulls que l’autoritat laboral hagués de revisar i així controlar prèviament que en cada desvinculació veritablement hi incorren causes que la justifiquin. Una autorització administrativa similar a la que regia abans de la reforma de Rajoy en el cas dels expedients de regulació d’ocupació (ero). Autorització que la reforma del 2021 tampoc va recuperar plenament.