Les llars amb menys renda tenen el doble de morositat hipotecària que les més riques

David Castro

4
Es llegeix en minuts
Pablo Allendesalazar
Pablo Allendesalazar

Periodista

ver +

La morositat de les hipoteques continua continguda, malgrat la brutal escalada de l’euríbor provocada per l’alça dels tipus d’interès oficials per part del Banc Central Europeu (BCE) per combatre l’alta inflació. Els crèdits per a la compra de vivenda, recorda el Banc d’Espanya, són l’últim que deixen de pagar els ciutadans: recorren a estalvis i prestacions i no deixen d’abonar les quotes fins a passats dos anys de mitjana des que han tingut una caiguda notable dels ingressos, normalment per la pèrdua de l’ocupació. Això explica que els impagaments estiguin en nivells baixos en comparativa històrica, molt lluny del màxim del 6,28% de març del 2014, malgrat pujar lleugerament des de representar el 2,33% del saldo d’hipoteques el març al 2,44% al juny. Però aquesta realitat amaga diferències notables: les llars de renda més baixa tenen el doble de taxa de mora que les famílies més riques.

La institució, així, va estimar que una mica menys d’un terç de les hipoteques a tipus variable encara ha d’afrontar una revisió de la quota de més d’un punt percentual (més el diferencial fixat en els contractes) entre juny del 2023 i juny del 2024. I va advertir que una pujada de cinc punts percentuals de l’euríbor (una mica superior a la registrada des de desembre del 2021), traslladada completament al crèdit, podria incrementar el nombre de llars endeutades en situació vulnerable (pagament d’interessos superior al 40% de la renda) fins a representar el 14,6% del total (1,63 milions de famílies).