Govern i Parlament posen la lupa a les obres del Camp Nou després de la investigació d’EL PERIÓDICO

Aquesta és la recopilació dels esdeveniments que durant els últims set dies han obligat les institucions a posar la lupa sobre la construcció del futur estadi del Barça.

Després de cinc mesos d’indagacions, aquest diari publicava dilluns passat, 20 de novembre, una investigació en la qual treballadors subcontractats denunciaven jornades de més de 10 hores al dia per salaris inferiors al conveni i, en la majoria dels casos, a un preu per hora per sota del mínim legal. «Et penses que si treballes al Camp Nou guanyaràs més o estaràs millor, però no és veritat, només és una imatge. Tu ets com una mosca, no guanyaràs res», explica l’Abdala, un dels obrers que està aixecant el nou Camp Nou. L’històric temple blaugrana l’estan reformant marroquins, bolivians, pakistanesos, ucraïnesos i senegalesos, entre moltes altres nacionalitats.

La gran majoria d’empleats dels subcontractes, que carreguen amb el treball més físic i dur, han nascut fora de Catalunya. O bé hi van venir fa temps i fa anys que es guanyen la vida en altres obres, o el Camp Nou ha sigut una de les seves primeres oportunitats laborals. La il·lusió per treballar en un estadi on s’han marcat gols projectats a les televisions de tot el món es barreja amb la duresa de la feina i el temor, per necessitat, de perdre-la. Una por que va portar el Mohamed a l’extrem de dormir al carrer, davant l’estadi, per assegurar-se de no arribar tard els dissabtes i córrer així el risc de ser acomiadat. «Semblo un esclau», explica.

Arran de les informacions publicades, els empleats denunciaven amenaces i coaccions per part dels seus superiors: «Si parles amb periodistes, al carrer»

«No tenim 2.000 treballadors dormint al carrer; les coses funcionen», argumentava la vicepresidenta institucional del Futbol Club Barcelona i responsable de l’Espai Barça, Elena Fort, en una entrevista amb EL PERIÓDICO. La dirigent va defensar que la gestió del club estava sent la correcta i que, davant possibles fraus, la responsabilitat laboral del Barça era nul·la. Ho feia, en part, esgrimint arguments incorrectes, com dir que el conveni de la construcció contempla jornades de 12 hores diàries per 1.000 euros bruts.

La situació de part dels obrers denunciada per aquest mitjà ha despertat «preocupació» en el si del Govern, tal com reconeixia dimarts la portaveu de l’Executiu, Patrícia Plaja. I davant d’això la Inspecció de Treball, que ja tenia les obres del Camp Nou sota la lupa, va redoblar la seva vigilància.

Al setembre ja havia localitzat les primeres irregularitats i aquest dimecres passat va engegar una macrooperació amb més de 15 agents per obtenir noves proves i certificar els fraus denunciats. «Ens han dit que no podíem fer tantes hores», explicava un empleat des de l’interior de les obres de l’estadi. «Gràcies a Déu que ha vingut la Generalitat a posar ordre aquí», agraïen després alguns obrers interrogats, que van acabar explicant «tota la veritat» davant les preguntes i comprensió dels inspectors.

Dels resultats d’aquesta macrooperació i de més qüestions podrien veure’s obligats a donar-ne explicacions al Parlament tant el conseller d’Empresa, Roger Torrent, com la directora general de la Inspecció de Treball, Luz Bataller. I és que la investigació d’EL PERIÓDICO va arribar aquesta setmana a la Cambra catalana. La primera formació a treure-la a la palestra va ser la CUP, que ja va advertir que algunes de les empreses identificades per aquest mitjà incomplien obligacions bàsiques com tenir un pla d’igualtat registrat, entre d’altres.

El PSC, la força més votada a Catalunya en els comicis, va moure fitxa per la seva banda i va reclamar la compareixença de la directora general d’Inspecció perquè els ampliés detalls. I els comuns van apuntar cap al conseller Torrent, com a màxim responsable dins del Govern en matèria laboral i a qui van reclamar que doni compte de si les subcontractes investigades estan participant també en altres obres licitades des de l’Administració.

L’enrenou polític i de l’Administració també ha suavitzat part de la por dels empleats de la reforma de l’estadi. Arran d’aquestes informacions, dos empleats han volgut denunciar a EL PERIÓDICO casos de racisme a les obres. Un d’ells explica que se li va vetar l’entrada a un espai de la reforma pel seu color de pell, malgrat haver treballat prèviament en aquest lloc i que els seus companys de pell blanca no van tenir cap prohibició d’accés. «Ens van dir: ‘No volem negres aquí, fan mala olor’». Un altre obrer assenyala que els compatriotes de l’Àfrica subsahariana són víctimes de vexacions i d’un tracte denigrant. Explica que s’hi refereixen com a «negre de merda».

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Consultats per aquesta qüestió, advocats especialitzats i Sos Racisme a Catalunya veuen clars casos de discriminació racial. De fet, l’ONG opina que les condicions dels obrers al Camp nou són una mostra del «racisme estructural», una conseqüència del passat esclavista de la nostra societat.

També la fundació Arrels opina que aquest cas va més enllà de les obres del nou estadi del Barça. «La nostra societat necessita la pobresa per fer les feines que ningú vol», lamenta el director de l’entitat, Ferran Busquets, que recorda que el 5% de les persones que dormen al carrer a Barcelona tenen una feina mal pagada.