Treball planteja abaixar de 52 a 45 anys l’edat per poder cobrar el subsidi d’atur
3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Ministeri de Treball estudia abaixar de 52 anys a 45 anys l’edat legal per poder cobrar un subsidi per atur. Actualment aquesta ajuda està pensada per a aquelles persones en atur i que han esgotat totes les seves prestacions contributives. El seu import és de 480 euros mensuals i l’abona el Sepe. El Govern espanyol està mantenint una pugna interna per redissenyar el ventall de subsidis assistencials davant l’atur i el departament dirigit per Yolanda Díaz colla per ampliar la cobertura dels mateixos.

La reforma que planteja Treball permetria l’accés a aquest subsidi a unes 152.000 persones addicionals i que actualment no tinguessin familiars a càrrec, segons ha avançat la Cadena SER i ha pogut confirmar aquest mitjà. Actualment gairebé 900.000 persones cobren algun tipus de subsidi assistencial per atur.

Ampliar la cobertura és la pretensió de l’equip de Yolanda Díaz, però xoca amb la del Ministeri d’Economia, dirigit per Nadia Calviño. La vicepresidenta econòmica aspira a reformular aquestes ajudes per millorar la seva compatibilitat amb l’ocupació i cobrar alhora subsidi i sou. A canvi d’anar retallant la quantia del subsidi a mesura que avança el temps. I d’augmentar els controls sobre aquells aturats que rebutgin una oferta adequada de treball per continuar cobrant el subsidi.

A preguntes d’aquest mitjà, el Ministeri de Treball no ha quantificat quantes persones a l’atur se’ls denega cada any un subsidi per rebutjar una oferta adequada de treball per part dels serveis públics d’ocupació.

Actualment a Espanya hi ha 2,7 milions de persones a l’atur, la xifra més baixa en 15 anys però, al seu torn, la taxa més alta de tota la Unió Europea. D’aquests, un terç no cobra cap tipus de prestació o subsidi. Un altre terç sí que cobra prestació contributiva, l’import de la qual depèn del salari previ i el temps de cobrament del període cotitzat abans de quedar-se sense feina. I el terç restant percep alguna prestació assistencial, és a dir, ajudes no vinculades amb la trajectòria professional prèvia i que el Sepe reconeix a col·lectius considerats especialment vulnerables.

Simplificació del sistema

És sobre aquest últim col·lectiu que el Govern ha promès a Brussel·les actuar. La filosofia de la reforma és simplificar el nombre de subsidis existents, per reduir-ne el nombre i facilitar el seu accés a aquelles persones que reuneixin els requisits legalment establerts. I de l’acord final entre Economia i Treball dependrà si s’amplia la cobertura, es milloren les quanties dels subsidis i es canvien les condicions per compatibilitzar-los amb una primera ocupació, entre d’altres.

Notícies relacionades

La reforma del sistema assistencial per atur és una matèria pendent ja des de temps del PP, amb Fátima Bañez com a ministra d’Ocupació. Més recentment, durant l’anterior legislatura, el Govern de Pedro Sánchez va prometre a Brussel·les que reformaria aquesta qüestió. Però, després de més d’un any de treballs interns, finalment la coalició no va arribar a un acord, la reforma no va prosperar i l’avanç electoral ho va deixar tot en ‘stand by’.

Ara, de cara a rebre el quart desemborsament dels fons europeus, el Govern pretén accelerar i tirar endavant al més aviat possible aquesta reforma. Una pressa que critiquen des dels sindicats, que aquesta setmana van emetre un comunicat conjunt en què criticaven que una reforma d’aquest calat –podria afectar gairebé 900.000 persones– no hagués passat pel diàleg social. Tampoc han caigut bé aquestes presses entre els governs autonòmics, que són els que tenen derivades les competències en matèria de polítiques actives d’ocupació i amb les quals no hi ha hagut diàleg previ, segons apunten fonts de la Generalitat.