María Jesús Montero: «Tenim la seguretat que es pot desenvolupar el projecte de pressupostos»

¿Com es farà l’ajust per baixar el dèficit del 3,9% al 3% el 2024?

Des de la pandèmia, el Govern ha aconseguit desenvolupar un escut social com mai a Espanya, alhora que reduir el dèficit a la meitat. S’ha de ser prudents en els pressupostos. Però hem fet esforços superiors de reducció del dèficit en anys anteriors, fent-ho compatible amb donar satisfacció a les necessitats dels ciutadans. I ho continuarem fent.

¿Quan convocarà el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) per traslladar a les comunitats els seus objectius de dèficit per al 2024?

Ben aviat. El meu objectiu és portar al més aviat possible al Consell de Ministres el sostre de despesa i els objectius d’estabilitat. Prèviament, cal convocar el CPFF. Em crida l’atenció que es doni per fet que el PP impedirà (al Senat) l’aprovació dels objectius d’estabilitat per al conjunt de subsectors. ¿Impedirà, per intentar perjudicar el Govern, que la resta d’administracions pugui elaborar els seus comptes? 

Hi ha un cert debat sobre si es pot aprovar el pressupost si el Senat rebutja el camí del dèficit.

Segons la teoria del PP, el Govern no podria. No ho comparteixo. Tenim la seguretat que es pot desenvolupar el projecte de pressupostos. És una manera del PP d’intentar posar pedres al camí, tot i que sigui tirant-se un tret al peu de les seves pròpies administracions territorials. 

¿No reprendran, doncs, la reforma de la llei d’estabilitat per eliminar la possibilitat de veto del Senat?

Potser en algun moment. És una legislació que té més d’una dècada i que va aprovar el PP amb majoria absoluta. En cap altra llei el Senat està en igualtat de condicions amb el poder legislatiu del Congrés. Hi ha una situació excepcional i potser en el futur seria bo que no existís.

Han promès «criteris objectius» per estendre la condonació parcial del deute de Catalunya amb l’Estat a la resta de comunitats. ¿Quins seran?

L’acord amb ERC el que estableix és que el Govern reconeix que durant un període de l’anterior crisi econòmica es va produir una falta de transferència de recursos que va obligar les comunitats a endeutar-se per no descuidar la prestació de serveis, així com l’interès del Govern que les comunitats puguin tornar a sortir als mercats.

¿Però quins seran els criteris?

És el que ara hem d’estudiar. Els criteris són implícits dins de l’acord respecte al càlcul de com aquest diferencial de recursos que no van arribar va afectar el deute. Hem de començar una ronda amb totes les comunitats que en permeti fixar les quantitats. No és una cosa que se sotmeti a avaluacions subjectives, té la seva metodologia. Les xifres que apareixen en l’acord amb Catalunya són aproximades i n’haurem d’ajustar fins a l’últim euro.  

¿Quan se n’anunciaran els detalls?

Hem de treballar-ho amb totes les comunitats i veure com es distribueix al llarg del període, perquè aquest deute és viu, i a més perquè en l’acord també incorporem la possibilitat que les comunitats que no són al Fons de Liquiditat Autonòmica s’hi puguin acollir. 

S’han fet estimacions d’entre 55.000 i 88.000 milions de condonació total.

Tots els càlculs que hi ha fora no tenen la metodologia de partida com a element nuclear. Les comunitats seran les primeres que tindran informació sobre les seves dades. És important que en un acord amb una formació política nacionalista hàgim incorporat que la mesura serà extrapolable al conjunt de comunitats de règim comú. Malgrat això, el PP s’atreveix a anar dient que hi haurà un tracte de favor per a Catalunya.

¿Catalunya serà la comunitat a què se li condoni més deute en volum o percentatge?

S’hauran de fer els càlculs per a cadascuna, i el que se’n derivi, serà. Però no crec que sigui una qüestió de rànquing.

El programa del PSOE incloïa reformar el sistema de finançament autonòmic en un any.

És viable si el PP està disposat a arribar a un acord i si hi ha una posició única dels partits, cosa que en els cinc anys en què he sigut ministra no he vist. Inclòs el meu partit en alguns territoris. No en tots, perquè el Govern sí que ha posat propostes a sobre de la taula. Aquest debat multilateral amb els territoris, independentment de qui els governava, no ha permès que abandonessin la seva posició de màxims. Però el model de finançament el vota el Congrés. La meva proposta ha sigut sempre que el PP i el PSOE puguin pactar-ho. Per fer-ho el PP ha de tenir una posició única. Tornarem a posar a sobre de la taula les variables, tot i que probablement calgui pensar quina metodologia s’utilitza. Però fa falta un important lideratge a l’interior dels partits. El PSOE el té.

¿I el PP?

El PP no té en aquest moment un lideratge fort per part del senyor Feijóo. La situació en l’oposició haurà de tenir la seva evolució i el seu desenvolupament propi. Però per afrontar una proposta que no acontenti al màxim a tothom, fa falta tenir suport dins del teu partit i confiança de tots els territoris.

L’acord entre el PSOE i ERC inclou crear una comissió bilateral entre el Govern i la Generalitat per tractar el finançament. 

Per tractar el finançament, no.

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

Diu: «Aconseguir un finançament adequat que garanteixi la suficiència financera dels serveis públics a Catalunya». ¿Això suposa donar-li un tracte especial?

És el que anava a aclarir. Amb Catalunya i amb aquells territoris que tenen una situació d’endeutament especialment important mantindrem reunions bilaterals per parlar de la suficiència de recursos. Però en cap cas per abordar una reforma del model de finançament autonòmic de règim general de manera bilateral. Un model de finançament autonòmic, que ningú es confongui, s’ha de votar al Congrés. Al PP li sembla que li és rendible que Catalunya aparegui sempre com el seu enemic. Aquest Govern vol el contrari, que trobem un encaix territorial de Catalunya a Espanya per a les pròximes dècades.