El preu de la vivenda nova registra la pujada més gran en 16 anys

El preu de la vivenda, especialment, el de la nova, està accentuant la seva pujada. En el tercer trimestre de l’any, és a dir, entre el juliol i el setembre, va pujar un 4,5% respecte al mateix període del 2022. Aquesta evolució es va veure impulsada per la vivenda de nova construcció, el preu de la qual va escalar l’11%, l’alça més gran en 16 anys, segons l’índex de preus de vivenda (IPV) publicat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). I mentrestant, les execucions hipotecàries es redueixen tant a nivell intertrimestral com interanual en dos dígits.

Amb aquest nou increment, el preu de la vivenda lliure ja acumula 38 trimestres d’augments interanuals, després de l’etapa de la pandèmia. El motor d’aquesta evolució és la vivenda nova, mentre que la de segona mà registra un augment del 3,2%, tres dècimes per sobre de la registrada el trimestre anterior, tot i que ha accelerat també el seu ritme de pujada. A nivell intertrimestral, els preus de la vivenda nova pugen un 4,1% entre el tercer i segon trimestre del 2023, i els de la de segona mà, un 2,2%.

Els augments afecten totes les autonomies, però les alces interanuals més grans corresponen a Navarra, les Canàries i Cantàbria, amb taxes del 7,6%, 6,6% i 5,9%, respectivament. Per la seva banda, Castella-la Manxa (1,0%), Extremadura (1,1%) i La Rioja (1,9%) registren les pujades anuals més petites. A Madrid, l’alça de l’índex que elabora l’INE és del 4,1%, per darrere de les Balears, amb el 4,5%. Mentrestant, a Catalunya i Euskadi la pujada de preus dels pisos i cases és del 3,8% i a la Comunitat Valenciana, del 5,1%.

Fent l’anàlisi comparativa intertrimestral, es van situar al capdavant Navarra, les Balears, el País Basc i les Canàries, amb increments del 3,1% en les dues primeres i del 3,0% en les dues últimes. I les inferiors taxes de pujada es van registrar a Castella-la Manxa, Extremadura i Castella i Lleó, amb pujades del 0,6%, 0,6% i 1,1%, respectivament. Aquesta evolució dels preus es produeix en un moment en què el mercat de les hipoteques s’està desinflant com a conseqüència de l’escalada dels tipus d’interès, que ha disparat l’euríbor, la principal referència per al finançament dels préstecs per adquirir vivenda.

Menys execucions hipotecàries

La firma d’hipoteques es va reduir un 29,6% interanual al setembre, fins als 31.054 préstecs, cosa que suposa el descens més gran des del gener del 2021 i la setena caiguda consecutiva de dos dígits. Segons la banca, l’augment de les quotes dels préstecs a interès variable seguirà, tot i que amb alces menys pronunciades, almenys fins a la pròxima primavera. En aquest escenari, el nombre d’execucions hipotecàries iniciades en els registres de la propietat en el tercer trimestre del 2023 va ser de 3.308, cosa que suposa un 38,6% menys que entre el març i el juny i un 20,9% menys que a l’estiu del 2022.

Notícies relacionades

Torres invertirà sis milions en un celler de vins sense alcohol

Mercadona apuja el sou un 8,5% a tota la plantilla

Entre les vivendes de persones físiques amb execució hipotecària, els 1.721 són habituals en propietat (un 16,5% menys que en el mateix trimestre del 2022) i 368 no són residència habitual dels propietaris (un 25,6% menys que fa un any). Aquesta evolució es registra en paral·lel a la del nombre de llançaments, és a dir, d’execucions hipotecàries que acaben en desnonament, practicats durant el tercer trimestre, que va ascendir a 5.474, cosa que suposa una caiguda del 26% respecte a les dades registrades en el mateix període del 2022, segons les xifres publicades aquest dilluns pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Idealista, un dels principals portals del sector immobiliari, conclou que el 2023 "acabarà amb un balanç aparentment contradictori en el mercat immobiliari: les hipoteques cauen i el volum d’operacions se’n ressent després d’un exercici rellevant com va ser el 2022 però els preus continuen a l’alça empesos per una demanda encara superior a una oferta minvant". I destaca que "en alguns mercats molt dinàmics com Madrid o Barcelona els preus han arribat a nivells molt elevats, cosa que està provocant que els increments en aquests mercats siguin més moderats i pròxims a la inflació".