Calviño serà la presidenta del BEI al sumar els suports d’Alemanya i França
La vicepresidenta primera i ministra d’Economia ja té el camí aclarit per rellevar el dirigent alemany Werner Hoyer i liderar el braç financer de la UE a partir de l’1 de gener
La vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia Calviño, ja té el camí aclarit per rellevar l’alemany Werner Hoyer i convertir-se, a partir de l’1 de gener de 2024, en la primera dona a presidir el Banc Europeu d’Inversions (BEI), el braç financer de la Unió Europea, amb un balanç de 544.000 milions d’euros, i que té els estats membre com a accionistes.
"Hem arribat a una conclusió de consens amb Nadia Calviño com a pròxima presidenta del BEI", va anunciar ahir el ministre belga de Finances, Vincent van Peteghem. El suport expressat ahir per França, sumat al que ja va manifestar Alemanya anteriorment, ha sigut clau per a l’èxit de la candidatura de Calviño en la reunió del Consell de Ministres de Finances de la UE (Ecofin), a Brussel·les.
"El suport dels ministres de Finances a la nostra candidatura és una molt bona notícia. És la primera vegada que Espanya liderarà el Banc Europeu d’Inversions, una institució fonamental per a l’economia europea, el braç financer de la Unió per finançar les polítiques europees i que tindrà un paper encara més important per finançar la transició verda, la reconstrucció d’Ucraïna o reforçar el paper d’Europa al món", va valorar la vicepresidenta, la primera dona en dirigir la institució des de la seva creació el 1958 i que tindrà un sou de més de 370.000 euros anuals, similar al de la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen.
Segons va dir, el seu nomenament per a una de les institucions financeres més grans del món "confirma l’apreci, respecte i lideratge d’Espanya en l’àmbit europeu i internacional" que atribueix a l’"intens treball en els últims anys". La seva sortida obligarà el president, Pedro Sánchez, a remodelar el Govern i buscar recanvi per a una peça fonamental. La vicepresidenta no ha aclarit quan es produirà la seva sortida ni la seva incorporació al BEI. "És prematur fer cap tipus d’especulació perquè només ara que s’ha pres la decisió començarem a prendre contacte amb el banc i entrar en el detall dels procediments i veure quines opcions hi ha", s’ha limitat a assenyalar.
Potencial de creixement
L’entitat que dirigirà a partir del mes de gener en substitució de Hoyer, que és al càrrec des del 2012, té com a objectius principals impulsar el potencial de creixement i ocupació a Europa, recolzar les mesures per mitigar el canvi climàtic i fomentar les polítiques de la UE a tercers països. Calviño, que ja va intentar arribar a la presidència de l’Eurogrup i del Fons Monetari Internacional tot i que sense èxit, aterrarà a la institució amb una primera tasca en ment: celebrar "una discussió monogràfica sobre les prioritats del banc" que tindrà lloc en el pròxim Ecofin del febrer.
El president del Govern, Pedro Sánchez, va valorar la designació de Calviño. "És una magnífica notícia per a Europa i un orgull per a Espanya". El PP, per la seva banda, a través d’una nota va felicitar Calviño pel seu nomenament, tot i que va criticar el seu llegat com a ministra d’Economia.
Després de mesos d’incertesa, els ministres d’economia i finances de la UE (Ecofin) van aclarir ahir, durant un esmorzar de treball, el camí de l’espanyola que competia pel càrrec amb la comissària danesa Margrethe Vestager, l’exministre de finances italià Daniele Franco, la polonesa Teresa Czerwinska i el suec Thomas Östro. Des del principi dues han sigut les principals favorites: Calviño i Vestager, que a principis de setembre es va apartar del seu càrrec de comissària al Berlaymont –seu de la Comissió Europea– per concentrar-se en la seva candidatura.
"Hi havia cinc candidats excel·lents. Estic segur que la Nadia serà una bona presidenta", va destacar Van Peteghem, coordinador del procés de selecció. El següent pas serà la reunió del consell de direcció del banc dimecres vinent i la confirmació de la decisió, a través d’un procediment escrit, per part de la junta de governadors. El nomenament de Calviño, que s’oficialitzarà en les pròximes dues o tres setmanes, s’ha fet esperar més del compte perquè cap candidat havia accedit a retirar-se de la contesa. Per aconseguir el càrrec, l’elegit havia d’aconseguir el suport de 18 estats membre que representin el 68% del capital de l’entitat, una cosa que, segons ja van constatar la setmana passada fonts diplomàtiques europees, només estava a l’abast de Calviño.
El suport dels països grans, per tant, era un element crucial. El canceller alemany, Olaf Scholz, va anunciar a principis de novembre el seu suport a Calviño. La seva homòloga italiana, Giorgia Meloni, va avançar la setmana passada que de no recolzar el seu propi candidat, l’elegida seria Vestager. Fins aquest divendres París no va anunciar el seu suport. En cas d’haver-se decantat per la nòrdica, hauria limitat les possibilitats de Calviño.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia