Espanya paga 3.643 milions del rescat bancari del 2012

Espanya va estar al caire de l’abisme en aquell 2012. Entre rumors d’una possible ruptura de l’euro i creixents dubtes internacionals sobre la situació real de la banca espanyola després de l’esclat de la bombolla immobiliària, el Tresor no va arribar a perdre la seva capacitat per finançar als mercats un dèficit públic disparat, però els inversors li exigien cada vegada uns interessos més alts per deixar-li diners. Fins i tot encara que hagués pogut continuar emetent deute, aquest encariment hauria portat les finances públiques a ser insostenibles, amb la consegüent suspensió de pagaments per part de l’Estat, per la qual cosa el Govern de Mariano Rajoy es va veure obligat a demanar ajuda a la resta de països de la UE el juny del 2012.

Després d’unes dures negociacions i a canvi d’una exigent llista de reformes supervisades pels homes de negre de la troica, els socis comunitaris van aprovar una línia de finançament de fins a 100.000 milions d’euros en condicions més favorables de les que Espanya podia obtenir al mercat. Finalment només es van utilitzar els 41.333 milions, que es van destinar a rescatar BFA-Bankia, Catalunya Caixa, Nova Caixa Galicia, Banc de València, BMN, Ceiss, Caja 3 i Liberbank (avui ja tots desapareguts després d’integrar-se en altres entitats). També a finançar la creació de la Sareb, el banc dolent que va rebre els actius immobiliaris tòxics de les esmentades caixes, amb uns números vermells que l’actual Govern es va veure obligat per Europa a sumar al deute i el dèficit públics el 2021.

"Que no costi ni un euro"

L’Executiu de llavors va prometre que no tindria cost per a l’Estat: així ho van assegurar el president, Mariano Rajoy ("És un crèdit a la banca que pagarà la banca"); la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría ("Es fa amb un objectiu: que no costi ni un euro al contribuent"); i l’aleshores ministre d’Economia, Luis de Guindos ("Això no costa als contribuents espanyols"). El cert, no obstant, és que l’Estat ha sigut el que ha hagut d’abonar els 24.898 milions ja pagats, a més d’uns 3.276 milions en interessos i comissions entre el 2012 i el 2023, i haurà de fer front als 16.435 milions restants, juntament amb els interessos i comissions corresponents.

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

La immensa majoria dels diners injectats s’han perdut per sempre o són de difícil recuperació en la seva totalitat. Així, dels 24.096 milions d’euros aportats a Bankia, es consideraven recuperables uns 6.340 milions al tancament del 2022, si bé la revalorització en borsa de CaixaBank –que l’actual Govern va acceptar fusionar amb el banc nacionalitzat– està elevant aquesta quantitat. Els 2.192 milions injectats a la Sareb, en canvi, s’han donat ja comptablement per perduts, mentre que dels 32.610 milions amb què es va rescatar la resta d’entitats es van perdre 28.133 milions, el 86,2%. Si no s’haguessin volatilitzat, tots aquests diners haurien fet molt més còmoda la factura amb el MEDE i haurien facilitat el sanejament de les finances públiques.

A l’altre costat de la balança, el rescat europeu ha sigut financerament favorable per a Espanya. Segons el MEDE, el país es va estalviar entorn d’1,2 punts de PIB en interessos fins al 2019 (uns 12.000 milions d’euros) respecte al que li hauria costat aconseguir els diners al mercat el desembre del 2012. Fins i tot amb la pujada dels tipus de referència al 4,5%-4% impulsada pel Banc Central Europeu (BCE) per combatre l’alta inflació, el tipus mitjà del rescat ha pujat del 0,8% de l’any passat a rondar l’1,1%. A més, ha apuntat l’organisme comunitari, la reestructuració bancària que va permetre el rescat és una de les causes fonamentals de la recuperació econòmica del país a partir del 2014.