El BCE manté els tipus i evita donar pistes sobre possibles baixades

El preu del diner, així, es manté sense canvis per segona reunió consecutiva, després que el BCE els augmentés per combatre l’alta inflació a un ritme i escala sense precedents des de la seva creació el 1999: 4,5 punts percentuals en 10 reunions successives entre el juliol del 2022 i el setembre d’aquest any. El tipus principal seguirà, per tant, en el 4,5% (el nivell més alt des del maig del 2001), mentre que la facilitat de dipòsit (l’interès amb què remunera els diners que guarda als bancs, el més rellevant en l’actual context) es quedarà en el seu màxim històric del 4%.

En l’actual situació de la política monetària, així, la clau són les expectatives. Les últimes dades d’inflació de la zona euro han sigut millors del que s’esperava (al novembre, 2,4% la general i 3,6% la subjacent, que exclou els preus més volàtils de l’energia i els aliments), mentre l’economia dona símptomes de creixent debilitat (el PIB es va contraure un 0,1% el tercer trimestre). Això ha portat els inversors a esperar diverses baixades de tipus l’any que ve, en alguns casos tan aviat com el març o l’abril i de fins a 1,5 punts percentuals al llarg del 2024. Però fa unes quantes setmanes que els alts càrrecs del BCE miren de dissuadir-los perquè no les donin per descomptat.

Pressions

L’autoritat monetària, així, va argumentar ahir que "tot i que la inflació ha caigut els últims mesos, és probable que torni a repuntar temporalment a curt termini" a causa dels efectes estadístics de la comparació interanual i de la retirada de les mesures fiscals de suport dels governs, així com que l’IPC baixarà el 2024 "més lentament" que en el present exercici. També va apuntar que "la inflació subjacent ha continuat moderant-se, però les pressions inflacionistes internes continuen sent intenses, degut principalment al fort creixement dels costos laborals unitaris".

El banc estima ara que l’IPC se situarà de mitjana en el 5,4% aquest any, 2,7% el que ve, 2,1% el 2025 i 1,9% el 2026, mentre que el subjacent baixarà del 5% d’aquest any al 2,7%, 2,3% i 2,1%, respectivament. És una mica menys del que va calcular al setembre, però continua implicant que a l’objectiu del 2% no s’arribarà fins a algun moment del 2025. Quant al PIB, espera que creixi el 0,6% aquest any i el 0,8% el que ve, per sota del que va calcular el setembre (0,7% i 1%), mentre que per als dos següents pronostica un 1,5%.

Enduriment addicional

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

A més d’evitar comentar possibles retallades de tipus, el BCE va anunciar una mesura que suposa un enduriment secundari de la política monetària, i que a més no s’esperava que prengués fins al primer trimestre del 2024. Així, el consell de govern va decidir que a partir del juliol de l’any que ve començarà a deixar de reinvertir els bons de deute que va comprar durant la pandèmia, a un ritme de mitjana de 7.500 milions d’euros al mes, per donar fi a aquest programa al tancament de l’any que ve. Això reduirà el seu balanç i endurirà de manera addicional les condicions financeres, al disminuir la demanda d’aquests productes.

Paral·lelament, Lagarde va posar molt èmfasi en el fet que en el primer semestre del 2024 el BCE tindrà molta més informació sobre les pujades dels salaris pactades als convenis i sobre fins a quin punt aquestes pujades seran absorbides pels marges de benefici de les empreses. És clau perquè marcarà l’evolució de la inflació en els pròxims mesos, va remarcar, ja que ara l’IPC està molt més influït per factors interns que pels preus internacionals de l’energia i els aliments. "La inflació domèstica no ha baixat gaire i necessitem saber per què es resisteix a baixar", va advertir Lagarde.