¿Com afectarà l’acord per a la reforma del mercat elèctric al preu de la llum?

En primer lloc, la negociació sobre el mercat elèctric encara no està conclosa. L’acord entre els països neix després de la proposta del març de la Comissió Europea sobre la reforma del mercat elèctric i pretén servir ara com a mandat per a la negociació amb el Parlament Europeu, que comença aquest mateix dijous. És el que es coneix en l’argot europeu com els diàlegs a tres en els quals es tractarà d’afinar  encara més el text per donar forma final a la legislació. Tant la presidència espanyola de la Unió Europea com la Comissió Europea aspiren a assolir un pacte abans que acabi l’any perquè, una vegada hi ha acord sobre el text, perquè arribi a ser legislació de la Unió Europea, les noves normes han de ser aprovades tant pel Consell com pel Parlament Europeu. A mitjans del 2024 hi haurà eleccions a Brussel·les, de manera que qualsevol retard en els temps podria afectar tot el procés.

L’intent de reforma va sorgir a partir de la crisi energètica dels dos últims anys per mirar de desvincular el preu dels combustibles fòssils, com el gas, del preu de l’electricitat. Però el seu objectiu no és tant abaixar el preu, sinó evitar la volatilitat i fomentar l’entrada de renovables en els sistemes elèctrics. El cor de les propostes (del Parlament, de la Comissió i del Consell) passa per impulsar el mercat a termini, que garanteix preus més estables, mitjançant dues fórmules: facilitant acords de compravenda d’energia privats entre consumidors i generadors (els coneguts com a PPA, per la sigla en anglès de ‘power purchaise agreement’), per exemple, a través de sistemes de garantia dels Estats, i establint com a model de finançament públic els denominats contractes per diferències. Aquest concepte al·ludeix a un model de contractes a llarg termini celebrats pel Govern per donar suport a les inversions en generació elèctrica, que complementen el preu de mercat quan és baix i demanen al generador que torni una quantitat quan el preu del mercat és superior a cert límit, a fi d’evitar guanys excessius per als generadors. D’aquesta manera, si els preus són alts, com va passar en la crisi energètica, els diferents Governs reben ingressos que després poden redistribuir per reduir l’impacte sobre la butxaca dels consumidors.

Més enllà d’aquest intent per afavorir el mercat a termini, en el cas espanyol, l’impacte sembla limitat en el curt i mitjà termini. El plantejament del Ministeri per a la Transició Ecològica que dirigeix Teresa Ribera passava en un inici per obligar les plantes existents –hidràuliques i nuclears– a sortir del mercat diari per fixar amb elles contractes per diferències (preus fixos regulats) com una manera de contenir els preus a l’evitar els ingressos extraordinaris d’aquestes tecnologies. Però finalment la fórmula adoptada serà voluntària, de manera que el seu impacte es desdibuixa. A més, Espanya posava especial èmfasi a facilitar els mercats de capacitat –que serveixen per retribuir les tecnologies per estar disponibles, com a garantia de subministrament– a través d’un mecanisme accelerat que reduiria l’impacte del gas en el mercat diari, i tot i que la proposta avança en aquesta línia no l’acaba d’impulsar.

L’acord del Consell –que encara no ha sigut publicat en la seva totalitat– també inclou «més protecció dels consumidors» al fer-se ressò de mesures plantejades per la Comissió Europea com l’obligació per a les companyies elèctriques a oferir tarifes a preu fix o el dret dels consumidors a compartir l’excedent d’energia amb els seus veïns sense necessitat de crear comunitats energètiques, cosa que podria fomentar l’autoconsum.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El que es fa és reforçar el paper del Consell a l’hora de declarar una crisi temporal de preus a escala regional o de la Unió i modificar les condicions per declarar-la, a partir de quan els Governs podran adoptar mesures extraordinàries per mitigar l’impacte dels preus elevats. Així, es defineix com a crisi de preus quan el mercat majorista de l’electricitat tingui cotitzacions «molt altes» que durin almenys sis mesos i s’esperi que els forts augments de preus minoristes continuïn almenys durant tres mesos.

La més immediata és que el Consell acorda que els estats membre puguin aplicar un límit als ingressos extraordinaris dels productors amb costos marginals més baixos –hidràulica i nuclear, principalment fins al 30 de juny del 2024–, en les mateixes condicions que la mesura d’emergència actual. En el cas d’Espanya, es tracta del límit de 67 euros per megawatt hora a la venda d’energia d’aquestes tecnologies, que, en principi, està vigent fins a final d’aquest any. Fa mesos que les grans companyies elèctriques, que són les principals afectades, reclamen la seva eliminació. Aquesta mesura ha servit per contenir el preu de les tarifes en el mercat lliure durant els pitjors mesos de la crisi.