La banca manté les hipoteques problemàtiques en 36.000 milions

Les hipoteques de cobrament dubtós, així, es van situar abans de l’estiu en 10.944 milions, una mica per sobre del primer trimestre (343 milions i un 3,2% més), de manera que van trencar la seva tendència a la baixa. No obstant, estan encara notablement per sota del seu nivell del març del 2022 (2.741 milions i un 20% menys). A més, les hipoteques en vigilància especial pel seu alt risc d’impagament han augmentat respecte al primer trimestre de l’any passat (en 2.656 milions i un 11%), però al juny van caure respecte al març fins als 25.415 milions (394 milions i un 1,5% menys).

Que no hagi augmentat l’import d’hipoteques problemàtiques en el context actual podria tractar-se, en principi, d’una bona notícia. Però el Banc d’Espanya no se’n fia. D’una banda, perquè cada pujada dels tipus d’interès oficials del Banc Central Europeu (BCE) tarda entre 18 i 24 mesos a desplegar tots els seus efectes, i se’n van produir 10 entre el juliol del 2022 i el setembre passat. I de l’altra, perquè les llars triguen a deixar de pagar les hipoteques uns dos anys de mitjana des que han tingut una caiguda notable dels seus ingressos, normalment per la pèrdua de l’ocupació. De moment, el mercat laboral està resistint i l’euríbor ha començat a baixar perquè els mercats anticipen rebaixes de tipus del BCE el 2024. Però cal veure com encaixen les finances de les famílies la creixent desacceleració de l’economia europea.

Pla per als hipotecats

Aquest possible increment dels problemes de pagament dels clients és una de les raons que esgrimeix el Govern per ampliar el pla d’ajuda als hipotecats en conflictes que va pactar amb la banca el novembre del 2022 i que de moment està tenint moltes menys peticions de les esperades. Com va avançar aquest diari, la vicepresidenta Nadia Calviño es reunirà avui amb les patronals bancàries i el Banc d’Espanya per estendre al 2024 la suspensió de les comissions per canvi d’hipoteca de tipus variable a fix i d’amortització anticipada vigents el 2023. També pretén elevar el llindar de renda de les famílies que poden beneficiar-se del Codi de Bones Pràctiques per a l’alleujament hipotecari de llars de classe mitjana, dels actuals 29.400 euros (3,5 vegades l’IPREM) a la "renda mitjana" (37.800 euros).

Tant el Banc d’Espanya com el sector financer fa diversos mesos que expressen el seu rebuig envers aquesta ampliació del pla amb l’argument que és massa prematura. No obstant, fa temps que l’organisme governat per Pablo Hernández de Cos també insta la banca a ser prudent i a aprofitar l’increment de beneficis que li ha aportat l’alça de l’euríbor per reforçar el seu capital i i les seves provisions. El seu objectiu és que augmenti la seva capacitat de resistència davant el previsible augment de la morositat. Com que els bancs no semblen haver-li fet gaire cas fins ara, la subgovernadora, Margarita Delgado, va elevar fa uns dies el to i va advertir que "no hi ha cap anticipació" per part de les entitats, significativament en un acte organitzat per la patronal bancària AEB.

Toc d’atenció

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La número dos del Banc d’Espanya va basar la seva crítica, precisament, en la reducció dels crèdits a llars i empreses en vigilància especial a Espanya i la zona euro. "Això potser ens fa reflexionar sobre si les entitats estan capturant adequadament mitjançant els seus sistemes d’alerta primerenca el deteriorament de les condicions econòmiques i financeres. Sota les circumstàncies actuals d’alentiment econòmic, fins i tot recessió tècnica en alguns països europeus, es podria esperar que aquest segment d’acreditats fos més gran, o almenys que el seu pes en el total augmentés", va alertar.

Segons dades de l’Autoritat Bancària Europea (EBA), els bancs europeus han reduït el seu conjunt de crèdits en vigilància especial en un 5,8% des del màxim del setembre passat, fins als 1,431 bilions del juny passat. Espanya és el cinquè dels 30 països que analitza l’EBA amb un percentatge de crèdits en vigilància especial sobre el total de préstecs més baix (6,8% enfront una mitjana del 9,1%), però el setè amb una taxa més elevada de morositat (2,9% enfront el 2,1%). En la suma dels dos components, el país presenta una taxa de crèdits problemàtics més baixa que la mitjana (9,7% enfront l’11,2%), però amb una cobertura –pes de la guardiola de provisions sobre aquests actius– més alta (51,7% enfront el 48,3%).