Les ajudes a l’autoconsum arriben al final amb molts diners sense entregar

Dos anys i mig i més de 2.000 milions d’euros d’euros després, la finestra per a les ajudes Next Generation per a l’autoconsum solar es tanca diumenge vinent, 31 de desembre. Aquest és l’últim dia per demanar les ajudes, tot i que part dels diners encara estan per repartir als que ho hagin sol·licitat, davant els retards per part de les comunitats autònomes. Més enllà de la gestió, el programa ha sigut un èxit: quan es va llançar es preveia la construcció de 1.850 megawatts (MW), fins ara s’han concedit ajudes per a uns 2.400 MW i hi ha més de 5.000 MW en avaluació, segons fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica.

Va ser a partir del 2021, coincidint amb l’inici d’aquestes ajudes dels fons europeus, quan el desenvolupament de les plaques solars es va començar a impulsar de manera exponencial. El 2022 es va arribar al rècord de 2.500 megawatts instal·lats en un any, fins a sumar un total de 5.200 MW, segons les xifres del sector. "Aquesta obertura del Telenotícies amb el preu del mercat majorista ens va ajudar, perquè tot i que no eren bones notícies ni per a la competitivitat del sector ni competitivitat de les llars, per al desenvolupament de l’autoconsum i les renovables va ser rellevant", reconeixia fa tres setmanes Víctor Marcos, director d’energies renovables i mercat elèctric de l’IDAE, durant el Congrés Renovables, organitzat per APPA.

Una nova partida

El Govern va assignar originalment 660 milions, repartits en funció de la població de les comunitats autònomes, que són les responsables de la distribució final, i a partir d’aquesta xifra les regions podien demanar la seva ampliació fins a duplicar-ne l’import. Davant l’èxit del programa, al juny es van reassignar 227 milions d’altres línies d’ajuda i a l’addenda del Pla de Recuperació es va crear una nova partida de 500 milions d’euros, tot i que en aquest cas el repartiment es va fer en funció de la proporció de les peticions rebudes i les ajudes atorgades per les comunitats. Aquestes ajudes permeten bonificar fins a 600 euros per quilowatt de potència instal·lat per a plaques solars i 490 euros per kilowatt-hora en bateries.

L’únic problema en tot aquest temps ha sigut la seva gestió, al trigar entre 18, 20 o 24 mesos a arribar els diners als seus beneficiaris, la majoria dels quals els rebran amb el programa ja finalitzat. "En el futur preferim que qualsevol línia d’ajudes es dirigeixi a les desgravacions fiscals o a l’IVA zero perquè amb les subvencions es genera un retard tremend. Les comunitats autònomes són les encarregades del cobrament de les ajudes i per la complexitat del procés i la falta de recursos humans i digitalització tenen retards enormes", explica el director general d’UNEF, José Donoso. Al sol·licitar la subvenció, el programa demana una documentació i paga segons l’ordre d’arribada. "Sempre que hi hagi fons, és clar, perquè també és possible que entri a la cua, vagi tot bé i després no hi hagi fons", afegeix el cofundador de la companyia d’energia solar Samara, Manel Pujol.

Preus baixos

El final del programa de fons europeus arriba en un 2023 que tancarà amb xifres més modestes que les de l’any anterior. La sensació que els preus ara són baixos, la pujada dels tipus d’interès i la inflació i la percepció que les ajudes no acaben d’arribar a tothom n’han alentit l’expansió, tot i que des del sector parlen de "normalització". "Les ajudes no són necessàries perquè el cas de negoci tingui sentit, sinó que són una manera principal per ajudar a desplegar-se", reconeix Pujol. Aquesta companyia estima una rendibilitat d’entre el 18% i el 22%, que es tradueix en un estalvi anual d’uns 800 euros i un termini d’amortització d’entre 5 i 7 anys. El preu mitjà de la instal·lació és d’uns 6.600 euros i la seva vida útil, d’entre 20 i 30 anys.

Notícies relacionades

Catalunya ha recaptat en 12 anys més de 641 milions amb la taxa turística, que ara es duplicarà

Ja pots viatjar des de Barcelona fins a la casa del Pare Noel

Hi ha altres ajudes que redueixen el preu inicial del projecte. Es tracta de la bonificació de l’impost de béns immobles que ofereixen la meitat dels ajuntaments. És el cas de Barcelona, que bonifica el 50% d’aquesta taxa durant tres anys. Una altra opció és la deducció d’IRPF, lligada a la millora en l’eficiència energètica de la vivenda que proporcioni la instal·lació solar. Es tracta d’una bonificació del 20% del preu de la instal·lació si s’aconsegueix reduir el 7% de la demanda de calefacció o refrigeració o de fins al 40% si es demostra que el consum de gas o gasoil que s’ha reduït és un 30% d’aquest consum o es millora la qualificació creditícia de la vivenda a les lletres A o B.

El temps mitjà d’instal·lació és d’entre quatre i vuit setmanes, moment a partir del qual es pot autoconsumir. Però per legalitzar-la, per poder injectar a la xarxa l’excedent i cobrar per això a través d’un descompte a la factura, el termini pot allargar-se dos mesos més. Diferent és el cas de l’autoconsum col·lectiu, que es dilata encara més en el temps.