La regulació europea dirigida als treballadors de plataformes, en l’aire

Es donava per fet, però a la Unió Europea (UE) mai es poden donar per lligades qüestions fins a la ratificació final. La directiva dirigida als treballadors de plataformes digitals com Glovo, coneguda com a llei rider, va quedar en suspens.

Després de l’acord entre la presidència europea i l’europarlament la setmana passada, la qüestió va quedar posposada. En la reunió d’ambaixadors d’ahir, en la qual en principi s’esperava una ratificació d’aquest pacte polític, que ja incloïa algunes qüestions en les quals hi havia discrepàncies, la presidència espanyola, que defensava amb la vicepresidenta tercera i ministra de Treball, Yolanda Díaz, amb afany aquesta regulació similar a la nacional, va optar per no sotmetre’l a votació al constatar falta de prou majoria.

I, per això, van decidir traslladar la qüestió al semestre de presidència belga, que comença l’1 de gener. El secretari d’Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, ho va anunciar a X. "Els governs conservadors i liberals de la UE impedeixen l’aprovació de la directiva de plataformes digitals impulsada per la Presidència espanyola de la UE", va lamentar. Al seu torn va destacar que la normativa era "pionera" i "atorgava drets a uns 30 milions de treballadors i a 5,5 milions de falsos autònoms".

Dubtes sobre el text pactat

Fonts europees van confirmar que la presidència espanyola va constatar a l’inici de la discussió que després d’"els contactes preliminars no hi havia prou suport" per tirar endavant l’expedient, que s’ha de ratificar per majoria qualificada, i van optar per traslladar el dossier a la presidència belga de la UE. "A falta d’una majoria (qualificada suficient), com s’ha constatat en els contactes preliminars, no s’ha plantejat per a ratificació", van explicar fonts europees. Tot i que no hi va haver cap discussió a fons, algunes delegacions van aprofitar per explicar els seus dubtes sobre el text pactat, cosa que servirà al Govern belga per guiar la discussió a partir del gener.

La setmana passada es destacava després de l’acord que la norma tenia per objectiu millorar les condicions laborals de les persones que realitzen treballs en plataformes com Deliveroo i Glovo i introduïa per primera vegada a la UE regles sobre gestió algorítmica i l’ús d’intel·ligència artificial en el lloc de treball.

Pérez Rey va remarcar que la proposta de directiva també pretenia reforçar la transparència i el control humà dels sistemes automatitzats de presa de decisions mitjançant algoritmes. A més reconeixia nous drets d’informació i consulta dels representants dels treballadors.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

De tota manera mentre que l’Eurocambra, en línia amb la llei espanyola, pretenia que la presumpció de laboralitat dels riders fos automàtica, l’acord establia que haguessin de demostrar que compleixen almenys dues condicions d’un mínim de cinc per ser considerats com a treballadors per compte d’altri.

Els indicadors per ser o no considerat assalariat inclouen l’establiment de límits màxims de la quantitat de diners que poden rebre els treballadors, la supervisió de l’execució de la seva feina, també per mitjans electrònics, així com el control de la distribució o l’assignació de tasques. Entre els criteris figura, igualment, el control de les condicions de treball i les restriccions en l’elecció de l’horari de feina o restriccions a la llibertat per organitzar la feina i normes sobre l’aparença o la conducta.