La borsa, sorpresa oculta pels tipus d’interès i les lletres del Tresor

Les raons d’aquesta pujada i de l’escepticisme general són múltiples, com les variables que influeixen en la construcció dels preus de les accions de les empreses. La guerra d’Ucraïna va fer saltar totes les alarmes i la pujada de tipus d’interès en un context d’alta inflació per les dificultats del comerç internacional va suposar un context de difícil digestió per als models de previsió. Al final, el creixement previst del 10% anual, que estava en el consens dels analistes, es va veure superat.

Aquest desembre, la borsa és l’estrella financera de l’any a escala mundial, per sobre del 20% a tots els índexs i alguns valors concrets que han multiplicat els estalvis dels inversors. Així, Inditex s’ha revaloritzat entorn del 60% i la farmacèutica Rovi el 65%. En el comportament general de l’Ibex, cada vegada menys referència aconsellada, han influït especialment els bancs, que han pujat entre el 35% i el 46%.

No obstant, les principals revaloritzacions s’han produït després de l’estiu i els mitjans de comunicació han dedicat a la pujada menys espai que en anys anteriors, a conseqüència sobretot de l’excés d’informació política després de les eleccions generals i els conflictes bèl·lics (Ucraïna i Gaza).

Sobre l’impacte popular de la inversió en borsa no hi ha massa dades. L’última Enquesta Financera de les Famílies referida al 2020 i publicada pel Banc d’Espanya revelava que un 12,3% de les llars espanyoles eren propietaris d’accions cotitzades el que representa una xifra de 2,3 milions de llars si s’aplica al nombre total de llars a Espanya i 5,8 milions de persones amb exposició a accions si s’aplica al càlcul el nombre mitjà de persones per llar. Tant el nombre de llars com el percentatge sobre el total de llars i les persones amb exposició familiar a les accions ha crescut sense pausa des del 2002.

Perfil de l’inversor

Es constata que en un context de pujada accelerada dels tipus d’interès de l’últim any, l’atenció informativa es va centrar en el creixement de la inversió en deute públic, amb rendibilitats atractives i poc risc. En canvi, la borsa es mantenia com a alternativa d’inversió poc fiable per al gran públic sense experiència, massa comissions i complexitat afegida per a la declaració de la renda.

Sobre el perfil dels inversors en borsa és interessant la publicació recent de l’estudi Gestió de la riquesa, patrimoni i inversió a Catalunya, dut a terme per la plataforma d’inversió i trading eToro. L’estudi constata que l’inversor en borsa català és en gran manera algú que té experiència anterior en operacions als mercats. Així, l’inversor català mitjà té entre 35 i 54 anys, tot i que més del 60% de joves entre 24 i 35 anys ha invertit alguna vegada, i que hi ha un percentatge d’homes més gran (58%) davant dones inversores (47%). El 73% de catalans que ha invertit en el passat es manté en els mercats. Complementar els seus ingressos i millorar el seu poder adquisitiu destaquen entre les raons que motiven a invertir el català mitjà.

Entre els actius favorits dels catalans sobresurten l’efectiu i els dipòsits bancaris (més del 90% declara tenir exposició), segueixen els fons d’inversió i les assegurances, la renda variable (índexs i accions) i els béns arrels. Un 14% dels catalans assignen més del 50% de les seves inversions a actius digitals o criptomonedes.

Aquestes últimes van protagonitzar atenció informativa durant el 2023 precisament per la patacada de les seves cotitzacions després de la fallida d’alguns gegants del sector i la crisi de confiança generada. Menys atenció ha registrat la recuperació ràpida de les cotitzacions. Actualment, el bitcoin s’ha revaloritzat el 150% en un any. Però fins que no es regularitzi completament la situació dels intermediaris de compravenda o la banca comercial s’involucri en les criptomonedes, la premsa continua sent prudent a l’hora de divulgar èxits de cotització subjectes a risc i inestabilitat.

Notícies relacionades

Kumbra Yacht trenca amb la nàutica tradicional

L’FMI augura un "futur difícil"

Sobre les previsions de cara al 2024 no s’esperen més encerts per part dels analistes que en anys anteriors. En qualsevol cas, el consens marca que les tensions geopolítiques i els elevats tipus d’interès seran els principals riscos.

Segons la consultora Mercer, s’espera que, el 2024, els factors inflacionistes impulsats per la demanda disminueixin a mesura que s’alenteixi el creixement econòmic, provocant que les taxes d’inflació mundial s’acostin als objectius dels bancs centrals. ¿Això s’hauria de traduir en alces generalitzades de les accions en borsa? No necessàriament. No hi ha consens. Un informe de Bankinter aconsella que per al 2024 els bancs, que tant han pujat aquest any, no formin part de les carteres d’inversió. Però qualsevol previsió d’economistes i analistes no deixa de ser una opinió que fins a l’any que ve no mereixerà respecte o crítica..