La baixada del cereal dona un respir al cistell de la compra

Els preus dels aliments acabaran aquest 2023 sent més cars que el 2022, un 9% segons l’IPC del novembre, l’últim conegut oficialment fins ara. I tot i que hi ha hagut casos paradigmàtics, com el de l’oli d’oliva verge extra, que ha augmentat un 66,7%, o el de l’arròs, que s’ha encarit en un 17,7% l’últim any, el cistell de la compra també amaga sorpreses, productes que en contra de la tendència general han reduït el seu preu en aquests 12 mesos, segons les dades de què disposa l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Així, la pasta i les farines panificables, que han baixat un 0,4%, han vist com la reobertura al gra d’Ucraïna ha permès que la indústria transformadora recuperés la seva activitat. El descens més acusat l’han tingut els olis vegetals diferents del d’oliva, el consum dels quals s’ha disparat en gairebé un 125%, cosa que ha propiciat el descens del preu de venda al públic en un 29,1%. A més, en el cas de les farines, el preu de venda al públic ha gaudit aquest any d’un IVA del 0%, i s’ha beneficiat de les mesures del Govern. En la pasta i els olis, la rebaixa d’aquest impost ha sigut del 10% al 5%.

Més enllà de les dades oficials de l’INE, també els mercats majoristes i les llotges han notat que alguns productes han començat a baixar. I tot i que aquests descensos potser no s’han traslladat encara al cistell de compra, la previsió és que en les pròximes setmanes (possiblement una vegada passada la campanya nadalenca) ja es puguin començar a notar. És el cas, per exemple, de l’albergínia, que aquest desembre és un 67% més barata que el mateix mes del 2022; de la mongeta tendra tipus perona, amb una reducció del 46,7%, o de la llimona, que s’ha abaratit un 30,9%, segons les dades que recull setmanalment el Ministeri d’Agricultura i Alimentació.

"L’evolució dels aliments frescos té sempre una elevada volatilitat i és habitual que, mentre uns productes s’encareixen, n’hi hagi d’altres que baixin de preu", constata Pedro Aznar, professor del departament d’Economia, Finances i Comptabilitat d’ESADE. "El sector de la distribució és conscient que el client busca alternatives a aquells productes que pugen molt i aquest trasllat del consum a altres productes té, per descomptat, un efecte sobre el preu d’aquests", afegeix Aznar.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El que ha passat amb els olis és un exemple d’això. "Davant el fort augment que ha registrat el d’oliva, la gent ha optat per altres de més econòmics, i això ha fet que el consum d’aquests altres olis vegetals s’hagi disparat", explica.

Hi ha qui podria pensar que darrer d’aquestes baixades de preus hi ha la decisió del Govern de rebaixar (o eliminar) l’IVA en alguns aliments. "En realitat, aquesta ha sigut una mesura d’impacte limitat", prossegueix el professor d’ESADE. "El seu principal efecte ha sigut el de moderar o suavitzar els augments de preus. En productes que abans d’impostos han registrat una forta pujada, la reducció del 4% que suposa suprimir l’IVA ha sigut gairebé imperceptible per al consumidor", assenyala Aznar. La mesura anticrisi –que suposa l’eliminació de l’IVA per als aliments bàsics i la reducció al 5% per a olis i pasta– es va estrenar l’any passat i acaba de ser prorrogada fins al juny que ve.