2024: l’any de la desacceleració sense crisi

L’últim que ha revisat a la baixa les seves estimacions (i a l’alça les del 2023, fins al 2,4%, com han fet tots els serveis d’estudis) és el Banc d’Espanya, que l’ha situat en l’1,6%. De tota manera es tracta de ritmes d’activitat que dupliquen els de la zona euro, amb el 0,6% el 2023 i el 0,8% el 2024. A mesura que avançava l’any, els diferents organismes i serveis d’estudis corregien les estimacions de creixement, amb una millora per a les del 2023, per sobre del 2%, especialment gràcies a l’impuls experimentat durant el primer trimestre; i un empitjorament per a les de l’exercici pròxim, molt per sota del 2%, ja que perdrà alguns dels motors amb què ha comptat fins ara, com el sector exterior, avisen des de la Cambra de Comerç d’Espanya.

El Govern central va establir les seves estimacions en el 2,4% per a l’exercici actual i el 2% per al que ve. D’acord amb el que preveuen els principals serveis d’estudis, s’ha passat d’optimista per a l’any vinent.

Respecte al 2023, la majoria de les previsions coincideixen amb revisions a l’alça. L’exercici del 2023 va començar amb força, amb una alça del PIB del 0,6% en el primer trimestre respecte a l’últim del 2022 i del 4,1% en taxa anual. Però tot es va anar alentint fins que en el període juliol-setembre l’increment de l’economia va ser del 0,3% respecte al segon trimestre i de l’1,8% respecte al mateix període d’un any abans.

Calviño, en una de les seves últimes intervencions com a membre de l’Executiu, va admetre que es mantenen les incerteses per la inestabilitat geopolítica i les transformacions tecnològiques i climàtiques, amb les quals hauran de lidiar els seus successors.

Però va posar en valor l’"extraordinari dinamisme del mercat de treball, amb rècords d’afiliació a la Seguretat Social, amb més de 21 milions d’ocupats, així com la reducció "de manera dràstica de la taxa de temporalitat i el creixement de l’ocupació i els salaris als sectors de més productivitat".

El 2024, l’economia espanyola es veurà afectada per l’impacte de la pujada de tipus d’interès, que el Banc Central Europeu (BCE) va iniciar el juliol de l’any passat per situar la inflació entorn del 2%. En tot cas, a Espanya ja va caure al 3,1% al desembre, gairebé la meitat del 6% que va assolir al febrer.

Segons els analistes, la inflació continuarà llastant l’activitat, "tot i que en menys mesura que en els últims dos anys", segons CaixaBank Research. I aquesta tendència sembla que s’accelera. Al seu torn, l’escàs creixement a la zona euro, amb la qual Espanya manté gran part de les seves relacions comercials, també afectarà.

Estimacions

Un altre indicador que es fa servir com a referència és el que elabora el think-tank Funcas, de les antigues caixes agrupades a la CECA, que resumeix les estimacions de 19 serveis d’estudis i que, al novembre, donava una mitjana del 2,4% el 2023 i de l’1,6% el 2024.

Les estimacions més elevades per al 2023 se situen en el 2,5% i en el 2,1% per al 2024, mentre que les mínimes són del 2,3% i de l’1,2%, respectivament. Preveuen que hi haurà un creixement igual en el consum privat el 2023 i el 2024, mentre que baixarà en el públic aquest nou any. En canvi, pujarà la inversió.

L’OCDE, que agrupa els països industrialitzats, ha constatat també la desacceleració a Espanya el 2024, igual com en totes les economies avançades, però destaca que el ritme de l’activitat continuarà "sòlid". En tot cas, tant l’efecte de les pujades del preu del diner com la reducció del comerç global passaran factura, segons el Fons Monetari Internacional (FMI).

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

I en la mateixa línia es pronuncia la Comissió Europea, tot i que remarca que Espanya continuarà creixent per sobre de la mitjana de la zona euro. Però es preocupa pel dèficit públic, que segons el seu parer, continuarà per sobre del 3% del PIB. El Govern va preveure tancar el 2023 en el 3,9% i el 2024, en el 3%, malgrat prorrogar diverses mesures anticrisi, des de la bonificació del transport públic fins a la supressió de l’IVA en productes bàsics, amb un cost xifrat en uns 5.300 milions. Aquest serà el repte més gran de l’equip econòmic que passa a liderar la ministra d’Hisenda com a vicepresidenta primera, María Jesús Montero, recolzada en el nou titular d’Economia, Carlos Cuerpo.

Per a l’índex de preus de consum (IPC), l’estimació mitjana dels diferents organismes era del 3,7% el 2023 (ha tancat en el 3,1%) i del 3,3% el 2024. I per a la inflació subjacent, la més estructural, ja que exclou elements volàtils com els aliments no elaborats o l’energia, la previsió era del 5,9% aquest any (ha tancat en el 3,8%) i el 3,3% el que ve.