Més inflació, més pobres

Malgrat que l’economia creixerà menys, els preus continuaran augmentant, tot i que a menor ritme

Més inflació, més pobres
2
Es llegeix en minuts
Carme Poveda
Carme Poveda

Directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona. Membre del comitè editorial d'EL PERIÓDICO

ver +

L a inflació va tancar l’últim mes de 2023 amb una taxa del 3,1% i la mitjana anual va assolir el 3,6%. Malgrat la tendència positiva dels últims mesos, la inflació acumulada des que comencés l’escalada de preus en el primer trimestre de 2021 –un any abans de la invasió russa a Ucraïna–, ha suposat una important pèrdua de poder adquisitiu per a les famílies. Però no ha afectat totes per igual. Vegem-les. Entre desembre de 2020 i desembre de 2023, l’IPC ha pujat un 16% acumulat. En aquests tres anys, la pensió mitjana contributiva ha augmentat un 12%, mentre que la pensió no contributiva de jubilació i invalidesa ho ha fet en un 21%. L’impacte de la pujada dels preus ha sigut més gran sobre els treballadors. Al sector públic, l’increment salarial acumulat 2021-2023 ha sigut del 8%, idèntic al dels assalariats en el privat, segons l’enquesta de cost laboral (8%), en els dos casos molt per sota del 16% que han crescut els preus. És a dir, els treballadors han patit una pèrdua de poder de compra del 8%, però amb algunes diferències entre sectors. Mentre en l’industrial l’increment salarial per hora ha sigut del 8%, al sector serveis és el 7% i en la construcció ha assolit el 12%.

Notícies relacionades

Amb l’esmentada pèrdua de poder adquisitiu pot sorprendre el creixement del consum. No obstant, l’estalvi acumulat durant la pandèmia i el creixement de l’ocupació en els últims anys han donat suport al consum. Però existeix un altre fenomen afegit, anomenat "substitució de la cistella de consum". La inflació només reflecteix el creixement dels preus d’una cistella de la compra tipus, però això no significa que cada família no pugui gestionar la seva pròpia cistella per gastar-ne menys, especialment en béns i serveis en els quals hi ha alternatives (és menys possible al contracte de llum o el lloguer). Per exemple, el preu del peix fresc ha crescut un 23% en els últims tres anys, per la qual cosa moltes famílies van optar pel peix congelat, molt més barat, tot i que aquest també hagi pujat (un 20%). La seva inflació a la cistella de la compra de "peix" podria fins i tot ser zero, però a canvi de menor qualitat. El mateix passa si s’opta per marques més barates o consumir menys freqüentment productes no essencials.

Les previsions de la Comissió Europea apunten a un increment de preus de consum a Espanya del 3,4% el 2024 i 2,1% el 2025, mentre que la pujada salarial pactada entre sindicats i patronal és del 3% per a 2024 i 2025. Això permetrà seguir amb la recuperació de la capacitat adquisitiva perduda pels treballadors en els últims anys i donarà ànim al consum privat. Per tant, malgrat que l’economia creixerà menys aquest any, els preus continuaran augmentant, tot i que a menor ritme. Es descarta per ara una baixada dels preus generalitzada. Si els sous creixen els pròxims anys per sobre de la inflació, cosa que podria passar, es recuperaria només en part la pèrdua de renda que han patit les famílies aquests últims anys. Per la qual cosa continuarem sent més pobres que abans de la pandèmia.

Temes:

Inflació