El consum d’electricitat cau a nivells de fa dues dècades

El consum d’electricitat a Espanya retrocedeix el 2023 a nivells de fa dues dècades al situar-se en l’entorn de 244.000 gigawatts-hora (GWh), un 2,6% menys que en el 2022, segons Red Eléctrica. Per trobar una xifra inferior cal remuntar-se a l’any 2003, quan la demanda nacional va ser de 237.329 GWh. L’explicació a aquest descens es troba en la destrucció d’activitat de la indústria, l’autoconsum, l’eficiència energètica i les altes temperatures de l’últim any.

La xifra del 2023 és fins i tot inferior a la demanda de l’any 2020 (250.000 GWh), quan la pandèmia va provocar una contracció important del consum, marcada per l’aturada de l’activitat industrial. A partir d’aquí hi va haver un petit repunt el 2021, però la crisi energètica va provocar la seva caiguda en picat. En part, per les mesures d’eficiència, però també pel menor consum de la gran indústria pels alts preus de l’electricitat.

Però més enllà de la variable conjuntural, hi ha un altre motiu que mossega la demanda i no pararà de fer-ho: l’autoconsum. El 2022 es van instal·lar a Espanya uns 2.700 gigawatts de plaques solars per al consum propi, més del 108% respecte al 2021, fins a assolir 5.200 GW instal·lats, segons la patronal UNEF. El 2023 es preveu que hagin entrat en funcionament uns 2.000 GW més, que portarien a aquest tipus d’instal·lacions a assolir els 7.000 GW instal·lats.

L’autoconsum redueix la demanda d’electricitat perquè el temps que el consumidor utilitza l’energia que genera a les seves pròpies plaques no s’alimenta d’aquella que ve de la xarxa elèctrica. Segons coincideixen algunes fonts, l’autoconsum podria suposar ja una rebaixa sobre la demanda de 9 terawatts-hora, el que equivaldria a prop del 4% del total.

L’objectiu del Govern és assolir els 19 GW el 2030, amb la qual cosa a un ritme d’uns 2.000 GW anuals s’aconsegueix aquesta meta. El problema és que en aquest exercici de transició del sistema elèctric cap a la seva descarbonització, hauria d’acompanyar-se d’una altra sèrie de consums que disparin a l’alça la demanda i que no estan tenint lloc, com l’electrificació –el canvi de calefacció per bombes de calor o els cotxes de combustió per cotxes elèctrics– i la irrupció de l’hidrogen renovable.

L’hidrogen verd

"S’està posant molt èmfasi en el desenvolupament de l’hidrogen verd, però veiem que no serà una cosa que passi abans del 2030. Fins i tot més aviat entre 2030 i 2040 perquè encara no hi ha hagut un desplegament massiu i el cost de l’hidrogen gris (produït amb gas) no incentiva la demanda. És necessari buscar altres vies que compassin la demanda i donin certesa de preu a la quantitat d’energies renovables que es preveuen instal·lar", advertia Enrique Barbudo, director general de Verbund Green Power Iberia, la filial espanyola de la principal utility austríaca, durant el Congrés Renovables organitzat per l’associació APPA.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El dilema no és nou. Aquest estiu, els primers espases de les grans elèctriques espanyoles el van entonar un a un en la presentació dels seus resultats semestrals davant els inversors: sense demanda, la inversió en renovables es frenarà. Des del Govern afirmen que hi ha grans consumidors interessats a instal·lar-se a Espanya i connectar-se a la xarxa, d’acord amb les sol·licituds d’accés per connectar-se a la xarxa per part de centres de dades, instal·lacions d’hidrogen i altres d’emmagatzematge.

Segons les previsions de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), la demanda d’electricitat es mantindrà inalterable el 2024, amb una previsió de 242.820 GWh, un 0,1% menys que els 242.944 GWh que estimava per al tancament del 2023. El problema de les divergències d’un baix consum i una alta generació renovable és que hi ha energia que no s’utilitza i es llença, suposant un sobrecost per al sistema i per als consumidors.