La baixada de l’euríbor encoratja la banca a limitar l’alça del tipus dels dipòsits

La baixada de l’euríbor iniciada el novembre passat suposa una bona notícia per als hipotecats, però no per als estalviadors. L’índex, que mesura el tipus mitjà a què els bancs es presten entre si, s’utilitza per revisar la majoria de les quotes hipotecàries a Espanya, que previsiblement començaran a baixar en els mesos vinents. Però també serveix de referència implícita per a l’interès que les entitats paguen pels dipòsits. El seu descens, per tant, limitarà l’alça encara en marxa de la remuneració que la banca abona pels diners que guarda als seus clients. I això, a més, es produirà en un sector financer espanyol que ha arrossegat els peus durant mesos: ha pujat l’interès dels dipòsits menys que en altres èpoques d’alça dels tipus oficials del Banc Central Europeu (BCE) i és també dels que menys els ha incrementat a la zona euro.

Des que el BCE va començar a endurir la política monetària el desembre del 2021, el tipus mitjà mensual dels nous dipòsits a termini a les llars espanyoles ha pujat del 0,06% al 2,57% del novembre passat (2,51 punts percentuals), segons va publicar ahir el Banc d’Espanya. En el mateix termini, l’euríbor a un any ha passat del -0,502% al 4,022% (4,534 punts) i l’interès mitjà dels nous dipòsits a les famílies en la zona euro ha augmentat del 0,23% al 3,33% (3,1 punts). En conseqüència, el tipus mitjà del saldo de dipòsits a termini de les llars (no només de les noves operacions) ha pujat a Espanya del 0,04% a l’1,8%, mentre que en la zona euro ha passat de l’1,14% al 2,28%.

L’expectativa que el banc central comenci a abaixar els tipus oficials aquest any, que el mateix BCE no ha volgut alimentar però tampoc ha rebaixat de manera taxativa, està provocant que l’euríbor descendeixi a un ritme notable. De fet, l’índex a un any es va situar al desembre per sota que els euríbor a un, tres i sis mesos, cosa que només passa quan el mercat espera baixades de tipus a mitjà termini. L’euríbor a 12 mesos va baixar al 3,679% el mes passat i els experts l’auguren en nivells encara més reduïts a finals del 2024 (3,06% Bankinter i 3,25% CaixaBank), de manera que el marge d’increment addicional del tipus dels dipòsits es veu limitat.

Qüestió de liquiditat

Tot apunta, per tant, que plourà sobre mullat. Segons estimacions del Banc d’Espanya, els bancs amb prou feines van traslladar el 3,96% de la pujada de l’euríbor al tipus dels dipòsits a termini de les llars entre desembre del 2021 i el mateix mes del 2022. En el primer semestre de l’any passat, van accelerar una mica el pas i van arribar a un nivell de translació del 23,09% el juny passat. Ara bé, és notablement inferior al 50,74% que la institució considerava esperable segons l’experiència històrica del període 2003-2019, i també entorn de la meitat de la translació observada de mitjana en la zona euro.

En el seu últim informe d’estabilitat financera, el Banc d’Espanya va apuntar, entre els factors que podrien explicar-ho, "un nivell de partida negatiu de l’euríbor, l’excés de liquiditat del sistema, característiques específiques de les entitats i l’estructura de mercat del conjunt del sector". Amb tot, va matisar que l’increment del tipus mitjà dels dipòsits "podria continuar augmentant en els pròxims mesos, donada la reducció i l’encariment del finançament procedent de l’eurosistema".

Els bancs, així, estan a prop de culminar la devolució anticipada de les injeccions massives de liquiditat barata que li va subministrar el BCE durant el pitjor tram de la pandèmia de la covid. Això redueix els seus nivells de liquiditat i els incentiva a pagar més pels dipòsits per mantenir el seu nivell de recursos. Però també cal tenir en compte que, amb una economia en desacceleració, la demanda de crèdit també baixa i, amb això, la necessitat de captar fons per destinar-los a préstecs.

L’evolució dels tipus del crèdit tampoc ajuda a fomentar la demanda. L’interès mitjà de les noves hipoteques a Espanya ha pujat de l’1,38% de desembre del 2021 al 3,79% de novembre, mentre que el de la resta de préstecs a les llars ha passat del 6,1% al 7,45%. En la zona euro, l’increment ha sigut de l’1,31% al 4,01% i del 5,06% al 7,85%, respectivament. En conseqüència, l’interès mitjà del saldo d’hipoteques i la resta de crèdits a les llars es va situar al novembre a Espanya en el 3,68% i el 7,05%, mentre que en la zona euro va ascendir al 2,4% i el 5,45%.

Descompensació

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Això ha provocat que la factura mensual en interessos pagats per les llars s’hagi disparat en 1.286 milions d’euros des de desembre del 2021, dels 1.344 milions als 2.630 milions del novembre passat. Per contra, els interessos cobrats per les famílies pels dipòsits i comptes a la vista amb prou feines han augmentat en 349 milions, de 15 a 364 milions. Això implica que el marge mensual per a les entitats ha millorat en 937 milions i un 70%, fins als 2.266 milions, segons es pot calcular a partir de les dades del Banc d’Espanya.

Un element clau per explicar-ho és que el 87,8% dels diners que les llars guarden en les entitats estan ara en comptes corrents, i el seu interès mitjà amb prou feines ha pujat del 0,02% al 0,15% des de desembre del 2021. En anteriors cicles d’alces dels tipus, en canvi, l’estalvi es repartia de manera equilibrada entre aquests comptes i els dipòsits, que suposaven entre el 50% i el 60% del que les famílies guardaven als bancs. És a dir, que fins i tot apujant el tipus dels dipòsits a termini, les entitats paguen molts menys interessos a les llars que en episodis similars del passat. Al novembre, el saldo en dipòsits va augmentar en 7.987 milions i el de comptes va baixar en 2.475 milions, però la diferència entre un i l’altre continua sent molt voluminosa (11.9486 milions i 866.057 milions, respectivament).