El Defensor del Poble demana més protecció en els microcrèdits

La decisió del Defensor del Poble d’iniciar dijous passat una actuació d’ofici davant el Banc d’Espanya i el Ministeri d’Economia per "conèixer el grau de protecció" dels consumidors dels microcrèdits o préstecs ràpids ha tornat a posar sobre la taula les dificultats que genera l’absència d’una legislació específica per a aquest tipus de finançament. La majoria de les entitats que donen préstecs estan supervisades pel Banc d’Espanya perquè es dediquen també a la presa de dipòsits. No obstant, n’hi ha moltes altres que no estan sota la seva vigilància perquè no capten estalvi i són, precisament, a les quals acudeixen les persones en situació més escassa.

Com explica el Banc d’Espanya, els crèdits ràpids són préstecs d’imports petits –entre 50 i 10.000 euros– que es concedeixen de manera immediata (per internet, telèfon o fins i tot en persona en centres comercials), sense que gairebé es requereixi documentació al sol·licitant, que, en molts casos, no compta amb els recursos o garanties necessaris per accedir al finançament ofert pels bancs tradicionals. Tantes facilitats a l’hora de la concessió (immediatesa, pocs tràmits i poques exigències econòmiques) tenen un preu: han de tornar-se en molt poc temps, a un tipus d’interès alt i amb elevades comissions.

El Defensor del Poble ha destacat l’absència d’una normativa específica que "disciplini la seva actuació", més enllà de l’autoregulació que puguin practicar les empreses, les "nombroses sentències judicials que han decidit a favor dels consumidors", les normes de protecció de consumidors i usuaris, o les previstes en el Codi Civil i en el Codi de Comerç. Per això, la institució dirigida per Ángel Gabilondo ha preguntat al Banc d’Espanya i al Ministeri d’Economia si estan portant a terme "algun tipus d’actuació" sobre aquestes entitats o els han emès "alguna directriu" en virtut de la llei d’ordenació, supervisió i solvència d’entitats de crèdit del 2014.

Legislació europea

L’Associació Espanyola de Micropréstecs (AEMIP) –fundada el 2013 i les 11 empreses de la qual diuen representar aproximadament el 80% del volum de micropréstecs concedits anualment a Espanya– nega que existeixi manca de control malgrat l’absència d’una norma específica. "Tot i que les empreses que ofereixen micropréstecs no estan supervisades pel Banc d’Espanya, òbviament es regeixen per un ampli ventall de normes que protegeixen el consumidor", argumenta l’organització, que cita entre d’altres la llei de defensa dels consumidors del 2007, la llei sobre comercialització a distància de serveis financers del 2007, i la llei de contractes de crèdit al consum del 2011.

L’associació, amb tot, lamenta que Espanya sigui un dels països europeus "més endarrerits a regular en detall els micropréstecs". Per això, considera que existeix una "ocasió històrica" amb la recent aprovació d’una nova directiva comunitària de crèdits al consum, que els Estats de la UE hauran d’incorporar als seus ordenaments jurídics abans del 20 de novembre del 2025 i de començar a aplicar com a molt tard el 20 de novembre del 2026. Això sí, també s’esforçarà per traslladar al Govern i el Congrés que "reconèixer o no la peculiaritat" dels microcrèdits "pot redundar en una protecció més gran dels consumidors o suposar, a la pràctica, el final d’una opció regulada a què avui poden accedir els ciutadans espanyols".

L’associació, així, plantejarà que les mesures que ofereix la directiva per prevenir els abusos i que no es pugui cobrar tipus excessius, es regulin a Espanya en funció de cada tipus de crèdit. "La fórmula de la TAE (tipus d’interès més comissions anualitzats) genera importants distorsions per als productes que s’han de reemborsar en menys de 12 mesos, cosa que la fa inadequada com a indicador de referència per fixar l’interès màxim d’un micropréstec", argumenta. Un altre punt clau en el qual l’organització demana un tractament diferenciat és l’avaluació de la solvència dels clients. "La directiva no fa distinció expressa entre tipus de productes o la seva quantia per a l’examen de solvència, tot i que sí que estableix que l’avaluació serà proporcional a la naturalesa, durada, valor i riscos del crèdit sol·licitat", argumenta.

Queixes i reclamacions

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

En qualsevol cas, el Defensor del Poble ha argumentat que ha decidit actuar "després d’haver rebut queixes de ciutadans pels elevats interessos i pels terminis breus per a la devolució" dels microcrèdits. Els esmentats préstecs, afirma, solen adreçar-se cap a consumidors que "travessen situacions econòmiques difícils, fins i tot desesperades" i a qui es concedeix els crèdits "sense una anàlisi de riscos o de solvència, cosa que condueix moltes persones a una situació de sobreendeutament".

Per la seva banda, l’Associació Espanyola de Consumidors (Asescon) considera que la "investigació, fins i tot sent positiva, arriba tard". Així, critica els elevats tipus d’interès, "en alguns casos superiors al 25%"; reclama "regular clarament" la informació precontractual que ha de rebre el consumidor, ja que assegura tenir constància a través de consultes i reclamacions que habitualment és "mínima i parcial"; i també demana una "especial protecció per als contractants amb discapacitat o amb algun problema de salut mental", arran de "certes contractacions que s’estan produint".