El desaprofitament alimentari a la llar ha baixat el 13,5% des de la pandèmia

"Partim de diversos punts positius –va destacar Planas– com és el fet que des de la pandèmia les llars espanyoles hagin reduït un 13,5% el desaprofitament de menjar, i que només entre el 2021 i el 2022, que és l’últim any del qual hi ha dades, aquesta rebaixa hagi sigut del 6,1%". Les enquestes de què disposa el ministeri assenyalen que gairebé un terç de les famílies, un 29% per ser exactes, assegura que ja no genera restes alimentàries o que si en produeix, aquestes són molt baixes. "És un 3% més que el 2021", va remarcar Planas.

La nova llei obligarà les empreses que estan en contacte directe amb els consumidors que estableixin convenis amb entitats sense ànim de lucre per a la donació dels excedents. "Els establiments de més de 1.300 metres quadrats estan obligades per llei a tenir aquest tipus de convenis", va explicar Planas, que va recordar que "bars, restaurants i tavernes hauran d’oferir la possibilitat als seus clients d’emportar-se a casa les sobres de menjar o beguda que no hagin consumit".

A Espanya es perden 1.300 milions de litres i quilos d’aliments a l’any i, al planeta, la producció alimentària que es llença genera un 10% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle. Només amb l’aigua que es perd en el conjunt d’Europa per produir els aliments que després es malversen, l’equivalent a 250 quilòmetres cúbics, es podria omplir, per exemple, un total de 1.515 vegades l’embassament de Sau, un dels que més està patint els efectes de l’actual episodi de sequera a Catalunya.

La norma, que ja es trobava al Senat la legislatura passada, dependrà d’un nou tràmit parlamentari que comença ara, però el Govern preveu que entri en vigor l’1 de gener del 2025, de manera que tots els operadors es puguin adaptar a la norma, va indicar Planas, que va assenyalar que si bé es tracta d’una llei prescriptiva que estableix obligacions, "aquesta sobretot és una llei molt pedagògica" per prevenir el desaprofitament alimentari. La idea és que "aquí no es llença res", un lema amb el qual el ministeri ja ha fet una campanya que se sustenta en quatre pilars: l’eficiència econòmica, l’impacte ambiental, la justícia social i un component moral i ètic, "ja que al món hi ha gairebé 800 milions de persones que pateixen fam o malnutrició".

La futura norma estableix una jerarquia de prioritats per al destí dels aliments que inevitablement es converteixin en desaprofitament alimentari, amb prioritat màxima per al consum humà, a través de la donació o redistribució dels aliments. En un nivell posterior, es contempla la possibilitat que aquests aliments siguin transformats en productes nous, com sucs o melmelades. I quan ja no siguin aptes per al consum humà, la preferència d’ús serà l’alimentació animal, la fabricació de pinsos o la transformació en biocombustibles.

Productes ‘lletjos’

A més, el projecte de llei també estableix mesures de bones pràctiques, tant per a l’Administració com per a les diferents baules de la cadena alimentària. Planas va esmentar la possibilitat que els establiments comercials disposin, per exemple, de línies de venda de productes considerats lletjos, imperfectes o poc estètics, que promoguin el consum de productes de temporada, de proximitat o ecològics, i que incentivin la venda de productes amb la data de consum preferent o de caducitat pròxima.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La UE, va recordar ahir el titular d’Agricultura, també està treballant en aquest àmbit, amb un reglament que es podria aprovar els pròxims mesos, i que permeti una reducció per al 2030 del desaprofitament alimentari del 10% en la indústria i del 30% en el comerç minorista, la restauració i les llars. I, a Espanya, algunes comunitats autònomes, com Catalunya, ja tenen una llei pròpia que limita el malbaratament d’aliments i que es podria començar a desplegar el primer semestre del 2024.

El règim sancionador previst en la proposta de llei estableix com a falta greu no tenir un pla de prevenció de les pèrdues i el desaprofitament alimentari, i preveu sancions entre 2.001 i 60.000 euros, que poden arribar als 500.000 euros en cas de reincidència.