L’Audiència anul·la una multa de 91 milions de la CNMC a quatre bancs

L’Audiència Nacional ha anul·lat les multes de 91 milions d’euros que va imposar la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) a quatre entitats bancàries per suposadament concertar-se per oferir derivats de tipus d’interès en condicions diferents de les pactades amb els clients. La Sala Contenciosa Administrativa considera que no s’ha acreditat que durant tot el període investigat del 2006 al 2016 existís un pla comú entre les entitats sancionades que justifiqui la qualificació jurídica d’una infracció única i continuada, tot i que sí que n’hi hagués per a les operacions contractades amb el grup Vapat.

La Secció Sisena del Contenciós estima així els recursos de Banco Santander, BBVA, Banc Sabadell i Caixabank contra les resolucions del 13 de febrer del 2018 de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència per les quals se’ls van imposar multes de 31.8 milions (Caixabank), 23.9 milions (Santander), 19.8 milions (BBVA) i 15.5 milions (Sabadell) per concertar-se per fixar el preu per sobre de les condicions de mercat dels derivats utilitzats com a cobertura del risc de tipus d’interès associat a crèdits sindicats per al finançament de projectes.

Infracció molt greu

Notícies relacionades

El Govern injecta 1.200 milions a megaprojectes d’hidrogen verd

L’Executiu es proposa elevar al 9% del PIB el pes de la construcció

La CNMC havia sancionat aquestes quatre entitats al considerar que amb la seva actuació van cometre una infracció molt greu de l’article 1 de la llei de defensa de la competència i de l’article 101 del tractat de funcionament de la UE, almenys entre el 2006 i el 2016. Tot i això, les sentències dictades, una per cada entitat, arriben a la conclusió contrària.

Només admeten que en algunes de les operacions, com les de contractació amb el grup Vapat executades entre el 2010 i el 2012, es van acreditar conductes col·lusòries ja que les quatre entitats bancàries abans de realitzar l’oferta als seus clients van acordar el tipus d’interès dels derivats financers al marge del client-inversor. El client, segons el tribunal, creia que el tipus d’interès que se li oferia en el moment del tancament de l’operació es corresponia amb el preu del mercat, quan en realitat era el que les entitats havien fixat anteriorment de comú acord, sense atendre les condicions de mercat.