El BCE es desprendrà de 38.000 milions de deute públic espanyol

La mesura, que forma part de la seva lluita per reduir la inflació, obligarà les administracions espanyoles a buscar altres compradors. Durant l’any passat, el sector públic no va tenir problemes per trobar-los, al contrari. Però la progressiva sortida del BCE del deute públic de la zona euro suposa un risc per als països més endeutats de la unió monetària, com Espanya, en el cas que hi hagi tensions als mercats.

L’autoritat monetària tenia uns 4,23 bilions d’euros en deute públic de l’eurozona a finals de l’exercici passat, fruit de les compres massives que va realitzar entre març del 2015 i juny del 2022 per evitar la deflació fins al 2020 i després una debacle econòmica durant la pandèmia.

L’espiral inflacionista va portar el BCE a deixar d’augmentar les compres el juliol del 2022, però durant un temps va continuar reinvertint totes les quantitats que rebia pel deute el termini del qual anava vencent. El març del 2023 el BCE va deixar de reinvertir part d’aquest deute que s’anava amortitzant, amb la qual cosa la seva cartera va començar a aprimar-se. Al juliol va elevar la part que no reinverteix i en la segona part del 2024 la incrementarà de manera addicional, fins a posar fi a les reinversions el 2025.

Repte creixent

Serà, això sí, un procés gradual: la vida mitjana del deute públic que el BCE té en la seva cartera supera lleugerament els set anys, cosa que implica que hi ha títols amb un termini de venciment molt menor i altres, molt més gran (com exemple, el Tresor espanyol té deute emès a 3 mesos però també a 50 anys). Però la direcció està clara. L’objectiu del BCE és endurir encara més l’oferta i preu del finançament a la zona euro (per la via d’una menor demanda per la seva part del deute públic, que serveix de referència al crèdit bancari i al deute empresarial), per refredar el consum i la inversió de llars i empreses i moderar així la inflació.

No es tracta d’un repte nou per a les finances públiques espanyoles, però sí de creixent dimensió. El BCE ja va reduir la seva cartera de deute públic espanyol en uns 14.300 milions d’euros l’any passat, cosa que equival al voltant el 2,8% del que tenia a finals del 2022. Els 38.000 milions del 2024 suposen el 7,7% dels una mica més de 494.000 milions en deute espanyol que el BCE tenia a finals del 2023 (entorn del 80%, emès per l’Estat i la resta, per les administracions autonòmiques i locals). Tret de canvi de plans, la xifra del 2025 serà fins i tot més voluminosa.

La disminució del deute públic espanyol en mans del BCE de l’any passat, això sí, va ser absorbida amb escreix gràcies a l’increment de les compres per part dels inversors privats. En el cas del deute estatal, el banc central va reduir la seva cartera de deute del Tresor en 11.558 milions fins a l’octubre (última dada disponible). Els inversors privats, en canvi, van comprar títols per més de 89.000 milions nets, amb la qual cosa van absorbir tant la reducció del deute del banc central (11.558 milions) com l’augment en 77.564 milions del deute total (que es va situar en 1,31 bilions). Al capdavant de les compres es van situar els inversors estrangers (41.014 milions) i les llars (21.554 milions, a causa de la seva eufòria per les lletres del Tresor).

Demanda alta

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Els inversors privats, així, estan aprofitant l’increment de l’interès del deute públic provocat per l’alça dels tipus oficials per part del BCE: les emissions de deute estatal van tenir l’any passat un tipus mig del 3,44%, davant l’1,35% del 2022 i el 0,04% negatiu del 2021. El rellevant és que aquest augment de tipus no ha vingut de la mà de problemes de l’Estat per finançar-se, al contrari de l’ocorregut en la crisi del deute del 2012. L’alça de l’interès del deute emès ha sigut inferior al dels tipus de referència, que estan en el 4,5%.

La demanda continua sent alta, com demostra l’emissió d’un bo a 10 anys que el Tresor va realitzar dimecres, amb peticions de compra que van ser nou vegades més grans que la quantitat col·locada i les més elevades registrades per a una emissió sobirana en la història de l’euro. A més, la prima de risc –diferència de rendibilitat entre el bo espanyol a 10 anys i l’alemany de referència en les compravendes entre inversors privats, indicador del risc d’impagament a ulls del mercat– va estar l’any passat estable entorn dels 100 punts bàsics. "És el reflex de l’elevada confiança dels inversors en la nostra economia i en les perspectives econòmiques d’Espanya", va assegurar dimarts el nou ministre d’Economia, Carlos Cuerpo.