El Constitucional anul·la la pujada de l’impost de societats de Rajoy

El ple del Tribunal Constitucional va declarar inconstitucionals, de manera unànime, determinats preceptes que van propiciar una pujada d’impostos auspiciada pel Govern de Mariano Rajoy el 2016, si bé les conseqüències d’aquesta decisió seran limitades. La sentència afecta les quotes de l’impost de societats aplicades des de l’any esmentat, després de l’entrada en vigor d’un decret llei aprovat en època del ministre Cristóbal Montoro.

No obstant, i "per exigències del principi de seguretat jurídica", la resolució declara que no es podran considerar situacions susceptibles de ser revisades les obligacions tributàries reportades per aquest impost que ja hagin sigut fixades per sentència ferma. Tampoc les que a data de dictar-se aquesta sentència no hagin sigut portades als tribunals ni les autoliquidacions la rectificació de les quals encara no hagi sigut sol·licitada.

Més nivell recaptatori

La resolució, basada en una ponència del magistrat César Tolosa, estima una qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per l’Audiència Nacional, que trobava dubtes de constitucionalitat a l’hora de dirimir sobre un recurs contra aquest impost. El decret de Montoro pretenia augmentar la recaptació fiscal i donar compliment als objectius de dèficit públic exigits llavors per la UE. Per a gran part dels empresaris, la normativa es va traduir en un augment del nivell recaptatori en l’impost de societats.

Ara, el Constitucional ha aconseguit unir els criteris dels seus magistrats tant conservadors com progressistes per respondre que l’aprovació d’aquestes mesures per reial decret llei vulnera la Constitució, ja que mitjançant aquest instrument normatiu no es pot "afectar els drets, deures i llibertats dels ciutadans regulats en el títol I". En concret, estima afectat el deure de contribuir al sosteniment de les despeses públiques que estableix la mateixa norma fonamental.

Notícies relacionades

Hisenda vigilarà més les targetes: demanarà aquestes dades sobre els moviments

L’impost a la banca costarà més al BBVA i el Sabadell si es fusionen

El Constitucional revisa la fixació de límits més severs per a la compensació de bases imposables negatives, la introducció ex novo d’un límit a aplicació de les deduccions per doble imposició i l’obligació d’integrar automàticament a la base imposable els deterioraments de participacions que hagin sigut deduïts en exercicis anteriors. Les dues primeres mesures només són aplicables a les grans empreses.

Per resoldre aquesta qüestió, el Constitucional acudeix a la doctrina que va establir el 1997, que assenyala que un decret llei no pot alterar ni el règim general ni els elements essencials dels tributs que incideixen en la determinació de la càrrega tributària. En aquest punt, destaca que aquest impost és un pilar bàsic del sistema tributari i que la norma del Govern popular va afectar la base imposable i la quota, que són part essencial de l’estructura de l’impost. Es conclou que els preceptes qüestionats han tingut un impacte notable en elements estructurals d’una peça fonamental del sistema tributari com és l’impost de societats.